Els mossos que jutgen per apallissar un detingut s´escuden en el protocol

EFE BARCELONA
Ahir va arribar a judici a l'Audiència de Barcelona el presumpte maltractament a Rubén P., el primer captat per les càmeres ocultes que el departament d'Interior va instal·lar el mes de març del 2007 a la comissaria de les Corts per detectar possibles abusos policials, i que la mateixa conselleria va denunciar a la Fiscalia. El ministeri públic sol·licita penes que sumen cinc anys i tres mesos de presó, així com set d'inhabilitació, per a cadascun dels quatre mossos, als quals acusa d'haver maltractat i vexat el detingut i de falsejar un atestat policial imputant-li un delicte d'atemptat a l'autoritat.
En la gravació de la càmera oculta que obre en la causa s'aprecia com el detingut, que s'encara als mossos amb actitud desafiadora, rep una puntada de peu d'arts marcials a l'estómac, així com puntades de peu i cops de puny fins que els agents aconsegueixen immobilitzar-lo a terra i, forcejant amb ell, emmanillar-lo.
En la seva declaració, els quatre agents van coincidir a assenyalar que el detingut va mostrar una gran "agressivitat verbal" cap a ells, als quals va dirigir constants insults i amenaces, i que una vegada a la sala d'escorcolls va donar una manotada i una puntada de peu al genoll a un dels policies.
Davant aquesta violència i en veure's en perill, els agents van insistir que havien procedit segons el previst en el protocol d'Interior per reduir arrestats agressius i, d'acord amb aquesta directriu, "és correcte que quatre agents actuïn contra el detingut perquè així també es minimitza la força que utilitza", va dir Christian B.
Una altra de les línies de defensa que van esgrimir els acusats és que els cops que, segons s'aprecia al vídeo, va rebre el detingut eren "dissuasius i esmorteïts", és a dir, un conat o aparença de cop que en realitat no tenien tal força.
Es tracta, ha il·lustrat l'agent processat Adrián L., de l'anomenat "cop de distracció", que s'ensenya a la mateixa acadèmia de policia i l'objectiu del qual és "distreure l'atenció del detingut a una altra part del cos" per reduir-lo amb més facilitat.
Sobre la puntada de peu a l'abdomen del detingut, l'imputat va assegurar que va utilitzar una tàctica de defensa que va aprendre a l'Escola de Policia, mentre puntualitzava: "i no va ser una puntada de peu, sinó que el vaig empènyer amb la planta del peu".
També José David L. va haver de justificar davant la sala el somriure que, segons la gravació, llueix als llavis mentre la víctima és maltractada: "en cap moment ric, és un somriure de tensió".
I, a preguntes del lletrat de l'acusació particular, va aclarir que els petits cops que propina al detingut, una vegada emmanillat, són "un gest tranquil·litzador, com qui li dóna una copet a un amic a l'esquena mentre li dic no portis la situació al límit".