´Ara cal un acord d´Estat, però Zapatero està genèticament incapacitat per fer-lo´

Candidat del PP. El candidat que el PP presenta com a primer català, tot i que milita a Madrid, és un veterà que quan obre la boca no deixa indiferent ningú. Fa deu anys que és al Parlament Europeu, d'on ha estat vicepresident durant la darrera legislatura. El PSC l'ha convertit en el centre dels seus atacs

Vostè protagonitza dos cartells, el seu i el dels socialistes. Tem que aquesta estratègia el perjudiqui?
Al PSC això li sortirà malament. La gent, en moments de tantes dificultats, no vol campanyes en negatiu, que desqualifiquin l'adversari d'aquesta manera tan grollera i desagradable. El PSC s'ha equivocat amb aquesta campanya, i el dia 7 se'n penedirà, però ja serà massa tard. Nosaltres fem una campanya crítica en el que hi ha, però proposant coses de futur.
Després hi ha hagut la "guerra de vídeos". No tem que això els acabi passant factura i que l'electorat acabi més cansat?
Sí, la ciutadania s'inhibeix davant d'això i es desmobilitza. A tots els països importants d'Europa, les dues grans forces, el centredreta i el centreesquerra, s'enfronten electoralment, tenen diferents maneres de pensar, però no intenten treure l'altre del terreny de joc. Això només passa aquí, i ho fan els socialistes. A Europa, els dos grans partits tenen diferències, volen guanyar les eleccions i critiquen les idees de l'altre, però no estimulen l'odi com fa el PSOE.
El fet que les eleccions es plantegin en clau espanyola i no europea accentua les friccions?
La dimensió nacional sempre és present en unes europees. Des del punt de vista europeu són rellevants, perquè s'hi decideixen moltes coses, però no tenim cap dubte que la gent també votarà en clau espanyola i emetrà un judici sobre el govern socialista, sobre Zapatero i la seva incapacitat de gestionar la crisi, la seva irresponsabilitat i la permanent tasca de dividir els espanyols.
En quina posició se situaran Catalunya i Espanya respecte a Europa un cop superada la crisi?
Si continua aquesta absència de polítiques, Catalunya i Espanya viuran la crisi d'una manera més profunda i llarga que els altres estats. Espero que el 7 de juny hi hagi un senyal fort de rebuig a Zapatero i que s'accelerin les coses a Espanya, que puguem tenir com més aviat millor unes eleccions generals, que el PSOE tingui un equip de gent sensata i patriòtica, amb la qual puguem parlar. D'aquesta crisi no ens en sortirem sense un acord d'Estat dels dos grans partits i els agents socials.
El veu proper, aquest acord?
Amb Zapatero és impossible, perquè seria tenir sentit d'estat, i ell està genèticament incapacitat per fer acords d'Estat. Necessitem que es prejubili i que tinguem un PSOE liderat per gent preparada.
També defensen una Europa social, però potser qüestions com el seu vot en contra de l'ampliació del permís de maternitat no els ajuden a demostrar-ho.
És fàcil ser demagògic i complaure la gent mentre l'enganyes. La baixa per maternitat, a Europa, té diferents durades segons els diferents estats membres: els més rics tenen baixes més llargues, els que són en situacions més precàries les tenen més curtes. No les poden allargar perquè no les poden pagar. Si haguéssim imposat això amb caràcter general ara, hauríem empitjorat la situació social en molts d'aquests països, que no podrien fer front a la mesura.
També ha parlat d'immigració, afirmant que els estrangers sense feina haurien de tornar al seu país. No se'ls pot integrar?
Jo no dic que hagin de marxar tots els immigrants: per als que són a l'atur però en situació regular, hi ha uns altres camins. És evident que, d'una manera immediata, els has de protegir de les conseqüències de l'atur amb les mesures socials necessàries. Després hi ha polítiques de reciclatge que els poden ajudar a trobar una altra feina. Però no s'ha d'oblidar que una solució pot ser que una part tornin al seu país. Per això hi ha la directiva de retorn. S'han de fer acords amb els països d'origen i procurar que es desenvolupin.
Parlem d'infraestructures. Els partits catalans els acusen a vostès i al PSOE de no prioritzar el corredor mediterrani.
Sembla que alguns partits siguin en un altre planeta. Nosaltres sempre hi hem estat d'acord, i fins i tot hi ha resolucions parlamentàries del PP a favor.
Troba factible que realment s'impulsi aquest corredor?
Naturalment. Cal insistir-hi, buscar recursos, però els diputats espanyols farem tot el possible perquè es construeixi amb una aportació important d'Europa.
A Girona la gent està preocupada per la interconnexió elèctrica. Europa ha de donar més diners per al soterrament?
És una infraestructura imprescindible, perquè ens situem en un extrem d'Europa i no podem estar aïllats energèticament. El soterrament és una bona solució, caríssima, però mediambientalment bona. Cal buscar un equilibri entre el possible i el desitjable, però volem que sigui com menys lesiu millor per al medi ambient.
La qüestió del català a Europa no l'ha preocupat mai, segons diu vostè mateix, però creu que la iniciativa proposada per ERC i que ja té el suport d'altres formacions pot prosperar?
Al Parlament Europeu, vostè s'hi pot adreçar per escrit en català i li contesten en català. Té una pàgina web en català. Treu les principals publicacions en català, i si s'adreça a l'Oficina de Barcelona les pot tenir. Al Comitè de les Regions es pot parlar català. Al Consell Europeu, si algú hi vol intervenir en català, pot fer-ho. Ara, si a més volem que el català sigui una llengua homologada a les llengües oficials dels estats, és impossible. Si es fes això, hauríem de canviar el règim lingüístic de les institucions europees. Si passéssim de 23 llengües al Parlament Europeu a 40, ni econòmicament ni logísticament no seria possible. Gastem 500 milions d'euros l'any en traducció i interpretació. La meitat del nostre personal, unes 3.000 persones, es dedica a interpretar i traduir. Com vol que hi afegim català, gallec, basc, luxemburguès, bretó, gal·lès...? S'ha de tenir rigor, no enganyar la gent. Diuen que el maltès el parla poca gent i el català set milions, però és que aquest no és l'argument. El paràmetre és que sigui llengua oficial de l'Estat. Demanant l'impossible es perd molta energia i temps que es podrien dedicar a coses que sí que interessen a Catalunya. Tothom és lliure de perdre el temps, i si Esquerra té temps i ganes, que ho faci. Jo em dedicaré a unes altres coses.
Amb què es queda de la seva etapa com a vicepresident del Parlament?
Amb els projectes que he posat en marxa juntament amb la direcció general d'informació i comunicació. Sobretot, la televisió al web del Parlament, el nou centre de visitants i les instal·lacions audiovisuals d'última generació.
Què espera de la presidència espanyola del primer semestre de l'any que ve?
Desitjaria que fos un èxit, perquè ens hi juguem el prestigi del país. Ara, o Zapatero canvia de registre, o patirem molt.
No el veig gaire optimista.
Doncs, no. En vista de l'experiència, no ho puc ser. Però no farem res perquè aquesta presidència fracassi. Al contrari, procurarem ajudar Espanya, perquè al cap i a la fi és la nostra nació. Però si Zapatero no es posa les piles, no serà una presidència que faci gai-re bé al prestigi d'Espanya.
Ha dit que no li faria res tornar a la política espanyola o catalana. El seu partit no ho fa prou bé?
Ho fa molt bé. Només dic que enyoro Catalunya i sempre estic disposat a venir i treballar amb els companys. Ara tinc una clara sintonia amb els dirigents del PP a Catalunya. Són persones que comparteixen unes idees que considero correctes i adequades, i tenen il·lusió i preparació. Hi he trobat un ambient cordial i receptiu i estic disposat a col·laborar-hi sempre que es trobi convenient.