L´ús social del català avança

EFE BARCELONA
Natxo Sorolla, membre del Cruscat i un dels experts que han redactat l'informe, ha detectat clar-obscurs en la situació d'una llengua que abraça una àrea geogràfica de tretze milions d'habitants i que "saben parlar nou milions i la resta no", ha assenyalat a Efe.
D'aquests nou milions de persones, prop de sis l'utilitzen a casa, cinc majoritàriament, i un en combinació amb altres llengües.
Segons Sorolla, "cada vegada hi ha més gent que aprèn a parlar català i que l'incorpora com a llengua per a usos socials i familiars".
L'altra cara de la moneda, segons el coautor de l'informe, és que "ens trobem a la vegada que la llengua no travessa aquesta situació positiva i experimenta un retrocés", com per exemple en grans ciutats de València, Castelló i Alacant, on "la llengua retrocedeix cada vegada més".
La coautora de l'informe i jurista Eva Pons, de l'Observatori de la Llengua, entitat a la qual pert-anyen una quinzena d'organitzacions, des d'Òmnium Cultural fins a la Plataforma per la Llengua, va assenyalar que l'estudi cobreix una etapa de reformes estatutàries a les comunitats de València, Illes Balears, Catalunya i Aragó, "que tenen uns objectius en matèria lingüística no coincidents.
L'informe repassa aquestes reformes estatutàries i assenyala, en el cas de la Comunitat Valenciana, que la reforma del 2006 posava èmfasi en la condició del valencià com a llengua pròpia, alhora que detecta "una absència continuada d'accions de promoció de la llengua, així com iniciatives constants per reivindicar la individualitat del valencià respecte al català".
Assenyala també que la situació de l'ensenyament del català a València "continua en la seva situació de precarietat per falta de professorat qualificat i oferta insuficient de línies en valencià".
De les Illes Balears destaca la consignació de les varietats dialectals del català com a referents i l'actual fre per part del govern autonòmic "d'algunes iniciatives anteriors destinades a debilitar la llengua en l'ensenyança obligatòria, a debilitar l'exigència lingüística als funcionaris i a reduir la catalanització de la televisió autonòmica".