El Govern català aprova una llei pionera sobre fosses

EFE | BARCELONA
El Parlament català va aprovar ahir la primera llei de l'estat sobre fosses comunes, que té com a objectiu dignificar i localitzar les restes de persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura, i que obre la porta perquè el govern sufragui l'exhumació de les fosses que autoritzi un comitè tècnic. El projecte de llei va tirar endavant amb els vots dels partits que donen suport al Govern català i de CiU, mentre que hi van votar en contra els representants del PPC i es van abstenir els tres diputats del Grup Mixt.
La llei reconeix el dret dels ciutadans a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a dignificar i senyalitzar el lloc de l'enterrament i, si correspon, a recuperar-ne les restes.
Perquè la Generalitat sufragui l'obertura de la fossa comuna, ho hauran de demanar primer familiars del desaparegut o bé una institució o entitat dedicada a la recuperació de la memòria històrica, un comitè tècnic haurà de donar-hi el vistiplau després de comprovar que hi ha proves documentals i, en últim lloc, la Generalitat decidirà.
L'executiu català va assajar el protocol per a les exhumacions en una fossa comuna de Gurb (Osona) al final del 2008, on un equip d'investigadors van identificar quatre soldats republicans de Gavà desapareguts durant la guerra civil a partir de les restes humanes trobades a la zona, un procés que va costar 60.000 euros.
El Govern català ha comptabilitzat un total de 179 fosses comunes, però només preveu l'obertura d'unes dues o tres cada any.