Catalunya aprova la seva primera Llei d´educació amb els vots de PSC, CiU i ERC

Catalunya ja té Llei d'educació després de ser aprovada al Parlament amb els vots favorables de CiU, PSC i ERC.

ACN Mentre, una ICV-EUiA molt crítica i dura en el discurs ha votat aquest dimecres a favor i en contra d'alguns dels títols de la LEC mostrant així les seves diferències, ja anunciades, amb el seus socis de Govern en aquesta normativa. De fet, aquesta és la primera vegada aquesta legislatura que el tripartit vota diferent al Parlament una llei. Qui han votat en contra de tota la normativa han estat el PP català i el Grup Mixt. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha destacat que la llei 'és expressió plena del més alt nivell d'autogovern que s'ha assolit en aquest àmbit'.
La llei té per objecte regular el sistema educatiu de Catalunya, n'estableix els principis rectors, i desenvolupa les competències exclusives i compartides que en matèria d'ensenyament atorga l'Estatut a la Generalitat. El text detalla els ensenyaments obligatoris, que declara gratuïts, i l'oferta del servei d'educació de Catalunya als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics, que ha de garantir l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat a tothom.

La normativa 'no seria possible sense el nou Estatut i li dóna tot el sentit a l'Estatut i a l'esforç col·lectiu que va representar la seva consecució', ha remarcat. En aquest context, Maragall ha ressaltat que la llei naixerà amb una amplia majoria parlamentaria i social, que vol dir exigència de futur'. 'Neix gràcies a la tasca responsable de molta gent, dels partits que hi donen suport, dels que no tant i dels que gens', ha dit. Acte ha seguit, ha manifestat el paper portat a terme pels partits que hi donen suport i ha fet referència a la contribució significativa de la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats.
El titular d'Educació ha assegurat que l'aplicació de la normativa 'serà plena, garant, serena i completa'. 'Plena perquè avarca tots els àmbits que ens han de servir per definir nítidament que vol dir model educatiu català, garant perquè representa la seguretat que els drets de l'alumnat, del professorat i de la qualitat en l'àmbit educatiu que seran respectats per una llei del Parlament, i serena perquè la volem aplicar de forma gradual', ha desgranat. 'La llei no és el canvi, sinó que ha de fer possible els canvis', ha remarcat. Maragall ha destacat que amb aquesta llei hi ha hagut un retrobament de la nova relació entre l'escola i societat. Així mateix, ha remarcat que la normativa parteix d'un govern d'esquerres.

CiU destaca que ha 'primat els interessos de país per damunt dels de partit'

La diputada de CiU Irene Rigau ha destacat que aquesta és una llei que vol servir 'al conjunt de tota l'escola catalana', en una clara referència a un dels títols més polèmics de la LEC, el que fa referència al Servei d'Educació de Catalunya, que rebutgen ICV i els sindicats majoritaris perquè consideren que fomenta la doble xarxa educativa. Per Rigau, la societat catalana demanava un acord nacional en matèria educativa que 'garantís consens i estabilitat' al sistema educatiu català, i ha assegurat que CiU ha volgut 'primar interessos de país' per damunt d'altres de 'partidistes' en la primera llei que a l'estat espanyol pacten el Govern i 'l'alternativa de govern'. Ha celebrat que blindi el català com a llengua vehicular de l'ensenyament.

Per Rigau, amb la LEC, l'escola catalana 'transformarà un nen en ciutadà'. Ara bé, ha alertat que CiU estarà atenta perquè la LEC es desplegui amb el mateix ampli consens amb què s'aprova i ha advocat per teixir les complicitat no assolides amb el professorat.

El relator de la LEC, Daniel Font (PSC), ha coincidit amb Maragall a l'hora de destacar que aquesta amb aquesta llei –'important en si mateixa per actualitzar i modernitzar' el sistema educatiu-, Catalunya exerceix la seva voluntat d'autogovern en matèria d'educació per primera vegada en l'actual període democràtic fent ús de les competències 'pràcticament integrals' que l'Estatut dóna en aquest sentit. L'ha titllat com la primera Llei d'educació amb 'vocació integral i de globalitat' i 'instrumental' per adaptar el sistema educatiu a la nova realitat catalana i millorar-lo de forma significativa.

El PSC pregunta a ICV-EUiA perquè va donar suport a la LOE i no a la LEC

Durant la seva següent intervenció, ja com a representant del PSC, Font també ha dit que 'no veu raó per les esmenes d'ICV-EUiA perquè ja estan resoltes positivament i no hi ha raó per reiterar-les'. 'S'han fet més de 30 reunions de treball i han plantejat les seves posicions i han esmenat el text abastament', ha declarat. 'Totes les consideracions fetes consten al contingut de la llei i fins i tot els temes difícils', ha destacat. 'Van votar la LOE i la LEC, que va més enllà de la LOE', ha declarat Font. 'Com justifiquen donar suports als supòsits de la LOE i no donar-ho a la LEC en els aspectes que va més enllà de la LOE?', ha preguntat Font.

El parlamentari i portaveu d'ERC a la Comissió d'educació, Josep Maria Freixanet, ha assegurat que mentre uns partits diuen que la LEC és una oportunitat perduda, ell pensa que 'alguns han perdut una meravellosa oportunitat'. 'És una oportunitat perduda una llei que construeix un model educatiu propi protegint la llengua com a vehicular del seu sistema educatiu?', ha preguntat

En aquest context, ha assegurat que no hi ha cap motivació racional que permeti argumentar que la LEC pretén enfonsar l'escola pública. 'Pot ser qualificada de conservadora una llei que es compromet a doblar en xifres relatives el pressupost en educació en els propers vuit anys?' El parlamentari d'ERC ha ressaltat que no es pot utilitzar el debat educatiu per compensar debilitats de determinades forces polítiques en altres àmbits. 'Resulta poc responsable', ha afegit. Així mateix, ha assegurat que aquesta normativa fa estat català.

Qui s'ha mostrat molt crítica ha estat la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats. La representat ecosocialista ha destacat que 'el seu grup no negarà les bondats de la normativa' i ha assenyalat que 'no és estrany que hi hagi més articles que hi voten a favor que en contra'. No obstant això, ha dit que no s'han de fer 'malament els càlculs, ja que ICV-EUiA 'rebutja la columna vertebral de la llei'. 'És una oportunitat perduda després de tanta feina', ha insistit. 'Defensem el mateix que defensàvem quan estàvem amb l'oposició i hem estat coherent amb el Pacte Nacional per a l'Educació, amb l'acord d'entesa i amb la majoria social que ha fet possible aquest Govern', ha indicat.

ICV-EUiA creu que la llei 'no generarà estabilitat'

Camats, qui ha insistit en el seu rebuig de que se subvencionin les escoles que segreguen nens i nenes, ha remarcat que la norma 'tindrà majoria parlamentària, però no té consens', i que 'durarà en el temps, però no generarà estabilitat'. 'No serà segur la llei que necessitàvem', ha dit. Acte seguit, ha ressaltat que els ecosocialistes votarien en contra dels títols quatre i dotze d'aquesta normativa, que com ja estava previst s'ha votat per títols i per alguns articles.

Així mateix, ha recalcat que la fotografia entre el líder de CiU, Artur Mas, i la del president, José Montilla, al Palau de la Generalitat 'té el preu de trencar la foto de l'any 2006' amb el Govern tripartit amb els 20 signants del Pacte Nacional per a l'Educació. 'Hem canviat una foto per un altre', ha criticat.

Per la seva part, el diputat del PP català Rafael López la LEC 'no arreglarà els problemes que té' l'educació catalana, si bé tot al contrari. És més, diu que el primer que va fer la llei va ser 'trencar el tripartit', en referència a l'oposició d'ICV-EUiA al text ja quan va sortir del Govern. Ha aixecat els comentaris de l'hemicicle quan ha considerat que la LEC 'no té consens social del país' i és una llei 'de despatx, de moqueta i cotxe oficial' i no d'escola. L'ha definit com la 'llei de la desafecció educativa'.

Per la seva part, el parlamentari del Grup Mixt Antonio Robles ha destacat amb un to elevat que no serà una Llei d'educació ni de Catalunya, sinó 'una llei d'adoctrinament per a formar en l'esperit nacionalista a les pròximes generacions'. 'La culminació', ha afegit, 'd'una història infame d'exclusió lingüística i la simulació de 30 anys de mentides'. Robles ha declarat que el Govern ha deixat per escrit la imposició que negava que feia i els ha acusat d'acorralar a una societat amb la vulgaritat amb la fórmula de règims sectaris.

Trets bàsics de la norma
Entre els aspectes destacats de la llei hi ha el que defineix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament i de l'aprenentatge, i proposa la implantació d'estratègies educatives d'immersió lingüística. La llei dota de major autonomia pedagògica els centres a l'hora de dissenyar el projecte educatiu, adaptant el currículum que determini el Govern en cadascuna de les etapes i els ensenyaments. També destaca que el text defineixi les prioritats de subvenció per als centres concertats, i que es considerin d''atenció preferent' els que apliquen el principi de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta. La llei busca la coresponsabilitat de l'escola concertada pel que fa a l'admissió d'alumnes immigrats i obre la porta a la concertació de les etapes d'escolarització no obligatòries.

El text detalla els drets i deures dels alumnes, els progenitors, els professors i altres professionals de l'educació, i dedica un capítol a la convivència als centres, amb mesures contra l'assetjament escolar i contra les agressions amb la inclusió de mesures correctores i sancionadores que podrien acabar amb l´expulsió del centre. També reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure i posa les bases de la cooperació estable entre l'administració local i l'educativa.

La llei serà vigent ja el curs vinent i el Govern haurà d'aprovar un calendari per aplicar-la que abasti un període de vuit anys. La norma també planteja l´homologació de sous i condicions de treball del professorat dels centres concertats respecte al dels centres públics en un termini de tres anys, i un increment progressiu dels recursos econòmics destinats al sistema educatiu que durant els pròxims vuit anys situï la despesa educativa al voltant, com a mínim, del 6% del PIB.