De la Creu dels Caiguts a la consulta sobre la independència

ACN La Falange es concentrarà diumenge a Arenys de Munt per segon cop a la història. Aquest municipi del Maresme, que és pioner en certes coses, ha tornat a encendre els ànims falangistes després de 30 anys. El juny del 79, 600 falangistes van ocupar el poble per protestar contra l'enderroc de la Creu dels Caiguts que es va aixecar després de la Guerra Civil a la plaça de Catalunya. Ara, tres dècades després, hi tornen per rebutjar la consulta sobre la independència que se celebrarà aquest mateix diumenge. Els testimonis de la primera manifestació recorden a l'ACN que van passar moments de molta por, però asseguren que això ja està superat i que diumenge, a Arenys de Munt, ha de ser un dia de festa.

Després de les primeres eleccions democràtiques, el març de 1979, el govern municipal d'ERC a Arenys de Munt volia treure de la plaça Catalunya la Creu dels Caiguts. Un dels regidors del moment, Antoni Torrent, recorda que la intenció inicial era 'desmuntar-la i traslladar-la al cementiri'. El 5 de maig d'aquell mateix any, però, 'una màquina excavadora la va empènyer escales avall i la Creu va quedar esmicolada'.

Aquell fet, en un moment en el qual la dictadura encara era present a la memòria col·lectiva, va encendre els ànims de grups identificats amb la Creu, com La Falange, que de seguida es va mobilitzar i va organitzar un acte de desgreuge. Tal i com recorda l'historiador local Francesc Forn, es va crear un clima de 'molta tensió' i la gent tenia 'molta por'. 'Molts van marxar del poble i altres no sortien de casa', relata.

Algunes de les poques fotografies que existeixen d'aquell episodi de la història d'Arenys de Munt són a l'arxiu fotogràfic Joaquim Missé. Les seves dies filles, la Remei i la Teresa, que avui encara mantenen viu l'arxiu, es van amagar a l'església i van pujar fins al campanar per immortalitzar aquell moment. Les germanes Missé expliquen que 'feia por ser allà baix o que es donessin compte que els fèiem fotos'.

Un dels que no es va amagar va ser l'alcalde de 'època, Joan Miquel Figueres, que al costat de la seva ma dreta, el regidor i segon tinent d'alcalde, Antoni Torrent, van presenciar la manifestació per la riera des de la porta de l'Ajuntament. Torrent recorda les paraules de l'alcalde: 'Toni tu tranquil, tu aguanta'. I les dels manifestats: 'Ens titllaven de separatistes i fills de puta'.

Ara, 30 anys després, es torna a repetir la història. Una decisió del poble d'Arenys ha molestat, i molt, La Falange. El pròxim diumenge tindrà lloc a Arenys de Munt una consulta popular sobre la independència de Catalunya. A les 12 del migdia del mateix diumenge, la plaça de Catalunya es tornarà a omplir de falangistes contraris a aquesta iniciativa. Des de dimecres, a més, tenen tota la cobertura legal necessària.

L'historiador Francesc Forn assegura que els dos moments històrics són molt diferents perquè llavors la gent es va tancar a casa i hi havia molta por, mentre que ara la gent jove que no va viure el franquisme no tem tots aquells fantasmes.

En aquest sentit, les germanes Missé tornaran a fer fotografies de l'acte, però ho faran sense pujar d'amagat al campanar de l'església. 'Esperem que no hi hagi enfrontaments, però igualment aquesta vegada no tindrem tanta por de posar-nos pel mig de la concentració a fer fotos', exclamen.

L'exregidor republicà Antoni Torrent també és de l'opinió que els 30 anys de democràcia ajudaran a que la gent no tingui por i surti de casa a manifestar la seva opinió en el referèndum. 'És important que es permeti votar a la gent jove, perquè el jovent no té tants perjudicis i si es vol llençar es llença', destaca Torrent.

Aquests testimonis coincideixen a dir que la de diumenge hauria de ser una jornada festiva a Arenys de Munt, però mantenen l'interrogant. 'No sé què passarà', es pregunta Teresa Missé. 'Hauria de ser un dia de festa, si això fos un país normal', exclama Antoni Torrent. L'historiador Francesc Forn busca arguments perquè la consulta no derivi en una batalla campal: 'No es tracta de proclamar la independència, sinó simplement de demanar la opinió. És un fet que hauria de ser normal en qualsevol societat democràtica'.