Les terres agrícoles abandonades, nou hàbitat del linx

AGÈNCIES Investigadors de l'Institut d'Investigació i Formació Agrària i Pesquera de la Junta d'Andalusia (IFAPA) han desenvolupat un model que determina les zones agrícoles amb major potencial de restauració per a la millora de l'hàbitat del linx ibèric (“Lynx pardinus”), una espècie en greu perill d'extinció. L'estudi demostra que els olivars de baixa producció propers al Parc Natural de la Serra de Cardeña i Montoro (Còrdova), únic lloc amb Doñana on habita aquesta espècie, són les més adequades.

El risc d'abandó dels olivars “es deu a la seva localització, amb greus implicacions socioeconòmiques (principalment d'abandó de la població de les zones rurals) i ambientals (erosió i risc d'incendis)”, explica a SINC Manuel Arriaza, director del treball i investigador del IFAPA. “Tot i ser olivars de baixa producció i alts costos de producció aquestes zones tenen un alt valor mediambiental”, afegeix Arriaza.

La investigació, que s'ha publicat recentment en “Spanish Journal of Agricultural Research”, ha desenvolupat el model general a partir de diversos ‘Sistemes d'Informació Geogràfica’ (SIG), i ha considerat, a més, l'opinió d'experts sobre les funcions comercials i no comercials dels olivars, així com la de 480 persones de la província de Còrdova sobre la importància que la societat atorga a aquestes funcions en aquestes zones agrícoles.

Avaluació exhaustiva

Els científics van avaluar les funcions socioeconòmiques (producció d'oli d'oliva i fixació de la població rural), mediambientals (lluita contra l'erosió, prevenció d'incendis, preservació i millora de la biodiversitat, amb el cas específic de l'hàbitat del linx ibèric), i culturals.

Els resultats suggereixen que la funció més valorada de l'olivar de muntanya és la fixació de la població rural (un 24%), seguida per la producció d'oli d'oliva (18%), la prevenció d'incendis (17%) i la lluita contra l'erosió (16%).

Segons les entrevistes, la proposta final del model segons les condicions geogràfiques de la zona suggereix una ocupació territorial del 36% d'olivar convencional, la reconversió al bosc mediterrani en un 23%, un 22% d'olivar integrat i un 19% d'olivar ecològic.

No obstant això, una vegada determinades de forma genèrica les zones més adequades per a la restauració de l'hàbitat del linx ibèric, abans d'actuar “seria necessari analitzar altres aspectes no inclosos en l'anàlisi territorial inicial, com la població existent de conills o la fragmentació de certes àrees”, puntualitza Arriaza.