governar la incertesa

LEIRE PAJÍN F
a un any el món quedava commocionat pels esdeveniments econòmics. Lehman Brothers presentava la major fallida de la història i el 14 de setembre no només va canviar el sistema bancari dels Estats Units sinó, segurament, la forma d'entendre els mercats i els sistemes de finançament de tot el món. El "monstre" de les hipoteques subprime, que va contribuir a crear la crisi que avui patim, va ser una sacsejada per a tots els països. Com a peces de dòmino, els efectes se succeïen d'una forma ràpida i imprevisible. Ningú aleshores, podia saber on estaria la fi d'aquesta cadena no cal efectes acabaria produint. En aquest temps, Espanya ha patit com la resta de països de les conseqüències econòmiques i financeres i ho ha fet amb més virulència, si és possible, en determinades facetes que avui constitueixen la màxima prioritat d'actuació del govern. Tres milions set-centes mil persones aturades són tres milions set-centes mil prioritats a atendre. És evident que la situació ha generat desconfiança. La crisi ha consolidat la incertesa entre els ciutadans. Una incertesa, de vegades pessimista, justificada lògicament entre els que han perdut la feina, entre els qui no veuen la forma de fer front al pagament de la seva hipoteca, entre els que no veuen opcions viables per continuar amb els seus negocis. Els polítics no som aliens a aquesta realitat. Des del PSOE hem continuat treballant i ho hem fet com sempre, al costat de la gent i amb un profund compromís cap a qui es troben en pitjors condicions, els més vulnerables davant les dificultats, els primers que necessiten suport en situacions de canvi. El govern ha tingut sempre una resposta de solidaritat cap als que pitjor ho estan passant. Durant cinc anys, els Pressupostos Generals de l'Estat han dedicat més de la meitat de la despesa a la política social i també està previst fer-ho en els pressupostos que acaben de ser presentats. Uns pressupostos austers, solidaris i responsables. Sí, responsables. Responsables perquè neixen d'un diagnòstic precís i per això són uns pressupostos austers i de contenció de la despesa en aquelles partides que no són ni productives ni socials. Responsables, perquè no deixen abandonats als que es troben en pitjors condicions. Perquè tot i la conjuntura, el pressupost en dependència continua creixent per sobre del 30% o la nova ajuda de 420 euros per a aquells/es que han deixat de cobrar l'atur i estan en serioses dificultats. Responsables, perquè es mantenen en el camí de la modernitat i progrés que es va iniciar el 2004 i per a aquest fi es proposa el Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat, dotat amb 5.000 milions d'euros. A més, cal tenir en compte que al costat d'aquests pressupostos hem dut a terme un moderat ajustament fiscal que permetrà reduir el dèficit de cara a l'any 2012 i assegurar la cobertura social que reben avui estudiants, pensionistes, dependents o aturats. La conjuntura exigeix un esforç de solidaritat dels qui tenen feina amb aquells que l'han perdut i dels qui tenen més recursos amb aquells més desafavorits. I en aquest sentit, el govern ha decidit pujar les rendes de capital (seran les rendes més altes les que més aportin) i l'IVA general (sense que això repercuteixi en articles de primera necessitat), en sintonia amb la resta de països europeus. Un menú del dia de 10 euros costarà 10 cèntims més i una televisió de 500 euros costarà 10 euros més. Però a més, ha baixat els impostos a les PIMES que mantinguin o creïn ocupació i ha eliminat la mesura dels 400 euros ja que els preus i l'euríbor no estan al nivell de fa un any. En els propers mesos tenim reptes importants. L'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat 2010 és, sens dubte, un d'ells, i al seu costat, l'aprovació de la Llei d'Economia Sostenible.
Ambdós reptes marcaran el full de ruta de les nostres actuacions en els propers anys. Perquè sabem on volem anar i com aconseguir-ho. La nova Llei d'Economia Sostenible continuarà fent possible un nou model de creixement basat en la innovació, la formació i el coneixement. Amb ella, també fomentarem l'eficiència i l'estalvi energètic, impulsarem les energies renovables, i per descomptat, continuarem enfortint l'Estat de Benestar. L'Espanya que volem assolir en els propers deu anys, és la que avui definim en paper però que aviat començarem a construir, si es pot, amb l'esforç i compromís de tots. No és el moment de predicar catastrofisme, de continuar crispant a la societat, d'obstinar en la crítica. És el moment de treballar i treballar junts. La prepotència, l'orgull, la supèrbia no ens fa millors davant els ulls de ningú. Per descomptat, no ajuden a sortir de la crisi i tampoc a construir el futur que volem. Qui insisteixen en aquesta lògica estan furtant als ciutadans les possibilitats de debatre sobre el futur que volem. Necessitem introduir el temps futur en la política, és l'única manera de fer reflexiu el present i és més, diria fins i tot, que de fer-ho productiu. Indagar en el futur per marcar adreces d'acció política. Aquesta és la nostra forma de governar la incertesa: donar respostes, proposar solucions, marcar objectius, establir reptes, i sobretot, pensar què volem fer del nostre futur. És hora de deixar de preguntar-nos que està passant i de respondre què podem fer.