Irlanda dóna el ´sí´ al Tractat de Lisboa amb una majoria del 67,1 % dels sufragis

DDEGDUBLÍN/BRUSSEL·LES
Irlanda va ratificar en referèndum el Tractat de Lisboa, transcendental per al futur d'Europa, per una majoria del 67,1 %, segons va confirmar ahir la Comissió del plebiscit. Segons dades oficials, els vots negatius van arribar al 32,9 % i la participació va arribar fins al 58 %, cinc punts més que en la consulta del 2008, quan el text comunitari va ser rebutjat pel 53,4 % dels votants.
Set anys abans, els irlandesos ja es van oposar en un referèndum al Tractat de Niça, encara que el van acabar aprovant en una segona consulta popular un any després amb gairebé el 63 % de sufragis a favor. Els resultats finals de les 43 circumscripcions del país reflecteixen un gir espectacular en la intenció de vot de l'electorat, amb un increment del 20 % en el bàndol del "sí" respecte al 2008.

Pendents dels txecs
El "sí" dels irlandesos al Tractat de Lisboa aplana el camí de l'exprimer ministre britànic, Tony Blair, per convertir-se en el primer president de la Unió Europea si finalment Polònia i la República Txeca ratifiquen el text que organitza el funcionament de l'Europa de 27 estats membre.
Varsòvia podria signar aviat el Tractat pressionada pel resultat irlandès, mentre que la ratificació de la República Txeca és més incerta perquè el president, l'euroescèptic Vaclav Klaus, n'està endarrerint la firma malgrat que el Tractat va ser aprovat pel Parlament. L'últim obstacle procedent de Praga va ser el recurs presentat per un grup de senadors davant del Tribunal Constitucional.
El nou Tractat substitueix el de Niça i aporta canvis institucionals per poder governar més bé la Unió Europea actual. Entre les principals novetats, crea la figura del president permanent del Consell Europeu, escollit per dos anys i mig, lloc al qual aspira extraoficialment l'expremier. El britànic tindria el suport del president francès, Nicolas Sarkozy, que podria haver convençut la cancellera alemanya, Angela Merkel.