Al mig d´un tros d´història

MARC ARROYO He rebut moltes trucades, sobretot de mitjans que s'interessen per la meva participació en els 20 anys de la caiguda del mur. A les 4 m'he de trobar amb un equip de laSexta. Sortim de casa a corre-cuita. Els carrers són plens de gent. Tots són turistes que no saben on van i només volen veure el mur. Quin? Tant fa, l'East Gallery, les peces de dòmino o l'acció de crear un mur humà. Berlín s'ha venut al turisme, i això no és cap notícia. Si Barcelona són putes, borratxeres i Gaudí, Berlín és el mur, minimal techno i la Porta de Brandenburg.

Avançar pels carrers es fa difícil, sobretot per a nosaltres que anem amb un cotxet. Ningú no vol arribar tard a veure no saben ben bé què. Van equipats amb càmeres digitals, motxilla d'excursionista i beuen cervesa, cafè o vi calent. Trobo la reportera i anem junts cap a la meva peça. En el moment que treuen la càmera i el micròfon estem envoltats de gent i flaixos. L'entrevista acaba i fem una volta per veure algunes peces més. Serà un esdeveniment multitudinari, i sens dubte un bon exercici de memòria històrica (que a l'Estat Espanyol s'hauria de fer més sovint). Es preveu que hi assisteixin molts alts mandataris mundials i les mesures de seguretat són extremes. En un radi de menys de 500 metres hi ha la Porta de Brandenburg, l'ambaixada americana i l'ambaixada britànica. Ja us ho podeu imaginar.

Trobo bonic poder participar en aquesta celebració, i fa il·lusió veure'n el ressò, però no puc deixar de pensar en tots els murs encara dempeus. Occident ha evolucionat després de la caiguda del mur, però queda molta feina per fer. El capitalisme està obsolet. Ens precipitem cap a l'abisme i la cultura del "tot val" i "l'agafa la pasta i corre" és el pa de cada dia. I els drets bàsics del ciutadà? No sé quan i com ho podrem aconseguir, però us puc assegurar que sempre que mirem amunt veurem el cel i podrem pensar que un altre món és possible, o que potser demà plourà.