Alemanya torna a ensorrar el mur vint anys després recordant ´la victòria de la llibertat´

EFEBERLÍN
Les celebracions commemoratives del 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín van culminar ahir a la nit davant la Porta de Brandenburg, on els oradors van recordar que els protagonistes de la revolució pacífica no només van posar fi a la divisió alemanya, sinó també a la d'Europa i el món.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va rememorar el 9 de novembre del 1989 com el dia de la "victòria de la llibertat", una llibertat, va dir, que no ha de contemplar-se com un bé "sobreentès", sinó una cosa per la qual s'ha de lluitar i defensar cada dia. "Celebrem el valor i la voluntat infrangible de milers de persones en la RDA, però també celebrem les transformacions dels nostres amics a l'est i el centre d'Europa que van preparar la caiguda del mur", va dir Merkel, que també va tenir paraules d'agraïment per a les potències aliades que van facilitar la reunificació del país.
Discursos semblants van poder escoltar-se del president rus, Dmitri Medvedev, i el seu col·lega francès, Nicolas Sarkozy, del primer ministre britànic, Gordon Brown, i el president nord-americà, Barack Obama, de qui es va projectar un missatge per vídeo.
A l'acte van acudir també els caps d'estat o de govern dels 27 països membres de la Unió Europea, entre ells l'espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, i estadistes retirats com l'expresident soviètic Mikhaïl Gorbatxov, l'exministre alemany d'Exteriors Hans Dietrich Genscher i l'exsecretari d'Estat nord-americà Henry Kissinger.
Poc després, l'expresident polonès Lech Walesa derrocava per un extrem la primera de les mil peces d'un colorit dòmino gegant, la caiguda del qual en cadena va simbolitzar l'ensulsiada del mur de Berlín fa 20 anys. Mentre els presidents de la Comissió de la UE, José Manuel Durao Barroso, i el del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, ho feien per l'altre extrem fins a confluir a la Porta de Brandenburg, on va ser la cancellera Merkel l'encarregada de donar l'empenta a les últimes peces.
Els actes van començar amb un breu concert de la Staatskapelle berlinesa sota la batuta del director argentinoisraelià Daniel Barenboim, que va obrir la "Festa de la Llibertat" amb l'obertura del Lohengrin de Richard Wagner, i va incorporar al programa com a convidat sorpresa el tenor espanyol Plácid0 Domingo.
Barenboim i Domingo van trencar la solemnitat de les commemoracions amb la seva Berliner Luft (Aire berlinès), una marxa popular de Paul Lincke que van corejar les desenes de milers de persones concentrades sota la pluja, preservades pels seus paraigües, per tancar així la primera part musical de la festa. A la peça de Wagner va seguir A survivor from Warschaw, composta el 1947 des d'EUA per Arnold Schönberg en memòria de les víctimes de l'Holocaust, amb la qual Barenboim va recordar que també ahir era l'aniversari de la Nit dels Cristalls Trencats, quan el 9 de novembre del 1938 centenars de sinagogues van cremar en tota Alemanya i el nazisme va iniciar la persecució sistemàtica dels jueus.
La nit va tenir també com protagonistes musicals al grup clàssic Adoro, el cantant Jon Bon Jovi, el grup percussionista Stamping Feet, el DJ Paul van Dyck, que va estrenar el seu himne creat per a l'ocasió We are one, i el músic Christian Steinhäuser.
La jornada va començar amb una missa ecumènica a l'església de Gethsemane, a la qual van assistir, entre d'altres, el president federal, Horst Köhler, i Angela Merkel, que van retre així homenatge a les forces opositores de l'extinta RDA que van protagonitzar la revolució pacifica de l'estiu i tardor del 1989. Situada al barri berlinès oriental de Prenzlauer Berg, l'església de Gethsemane va ser durant les setmanes prèvies a la caiguda del mur lloc de trobada i reunió de la dissidència i l'oposició a l'est de la capital alemanya.
Poc després l'alcalde-governador de Berlín, Klaus Wowereit, visitava la Capella de la Reconciliació al costat de l'antic lloc fronterer de la Bernauer Strasse, on van ser enceses dotzenes d'espelmes en memòria dels que van morir en intentar creuar el mur de Berlín per escapar a Occident.
A primera hora de la tarda, Merkel i un centenar de ciutadans germanoorientals, al costat de Gorbatxov i Walesa, van reviure el camí que van recórrer vint anys enrere en creuar el primer pas fronterer que va aixecar la barrera la nit que va caure el mur. Aquest pas, a la Bornholmer Strasse, va quedar per a la història com el primer que va permetre el trànsit lliure, després que el membre del Politbüro Günter Schabowski llegís el 9 de novembre del 1989 el comunicat de la RDA pel qual van quedar obertes les fronteres.