EFE
Els palestins commemoren el cinquè aniversari de la mort de Yaser Arafat en plena crisi de lideratge després de la decisió del seu successor, Mahmud Abas, de no concórrer a les eleccions que ha convocat per a principis d'any.
A part d’Abás, no hi ha un altre dirigent palestí que reuneixi la capacitat i voluntat necessàries per a convertir-se en interlocutor dels israelians i seguir el camí marcat per Arafat amb la meta de posar fi a sis dècades de conflicte armat a Orient Mig.
Abas, de 74 anys, no va impedir en el congrés que figures històriques de la seva pròpia generació -que és la mateixa que la d'Arafat- com Ahmed Qurea, fossin apartats de la direcció d'un moviment en el que durant dècades van controlar l'aparell.
La postura de Hamás
Participi Hamás o no en les eleccions convocades per al 24 de gener -i de moment és que no perquè no reconeix legitimitat d’Abas per a fer una crida a les urnes-, un enfortiment del moviment islamista dibuixaria núvols negres a l'horitzó.
Erekat va precisar en un comunicat que ni la ANP ni la societat palestina tenen alternativa al lideratge d’Abás però que en cas que aquest deixi la presidència amb anterioritat a la cita electoral, "Israel haurà de veure-se-les amb Hamas".
L'última vegada que Israel va bregar directament amb Hamas va ser l’hivern passat a la franja de Gaza, on en resposta al llançament de coets pels islamistes els atacs militars israelians van segar la vida de 1.400 persones, en la seva majoria civils.
Mobilització mundial
Amb trucades telefòniques a Abas perquè canviés d'opinió hores abans que el divendres fes el seu anunci, el cap d'Estat egipci, Hosni Mubarak, i el Rei Abdala II de Jordània van ser els primers en mobilitzar-se per a evitar que es repeteixi aquest escenari.
Diplomàcies europees, entre elles l'espanyola, han avançat que prestaran també els seus bons oficis en l'obstinació, i sectors nacionalistes i laics palestins han començat a organitzar manifestacions populars perquè Abás es repensi la seva decisió.
A l'onada de trucades s'han sumat els líders israelians; el cap d'Estat, Simón Peres, que també va telefonar a Abas perquè no llancés la tovallola, i el primer ministre, Benjamí Netanyahu, que va deixar saber que no veu un altre possible interlocutor per a la pau.
Resulta difícil d'imaginar que l'actual president palestí es tiri enrere sense un gest israelià per al qual seria imprescindible la pressió de l'administració nord-americana.
Només així, Abás podria justificar que s’ho ha pensat dues vegades i que farà el possible per seguir amb les regnes del poble palestí malgrat que en el seu anunci digués que la seva decisió "no és negociable", cosa que en política significa, a vegades, tot el contrari.
