El territori clama perquè la nova llei electoral li doni més protagonisme

PILAR MÀRQUEZ | MANRESA
Els responsables polítics de la Catalunya central demanen que la futura llei electoral catalana doni més protagonisme al territori. Adverteixen, però, que el sistema alemany del qual s'ha parlat els darrers dies parteix d'una divisió molt més uniforme que la catalana pel que fa a població i que caldrà tenir en compte aquest factor a l'hora d'estudiar els canvis que es planegen. Ho defensa, per exemple, Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor i diputada al Parlament de Catalunya per ERC. Vilagrà diu que "és complex, i no serà un procés fàcil, perquè cada partit defensa aspectes diferents en un futur model electoral". Tanmateix, manté que "seria realment interessant que es consolidés la circumscripció electoral de la Catalunya central". Argumenta, doncs, que cal tenir en compte que "s'està parlant d'un sistema de districtes uninominals, i no és el mateix l'Alta Ribargorça que el Barcelonès: atorgar un diputat per comarca seria desproporcionat".
Per la seva banda, Ezequiel Martínez (PSC), alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, que actualment no està actiu per malaltia, diu que "fa molt pocs dies que se'n parla i falta definir-ho", però és partidari "de combinar la territorialitat amb la representació per partits". Martínez voldria que "es garantís un mínim de representació per cada territori".
Salvador Esteve (CiU), alcalde de Martorell, parla "de la importància que l'electorat pugui demanar responsabilitats a una persona concreta, com a representant directe del seu territori". Esteve, però, sol·licita als polítics catalans que "evitin prendre decisions amb massa rapidesa com a reacció a determinats fets", perquè diu que "és una llei que s'ha de fer a consciència". Salvador Esteve també està a favor "d'unes llistes que siguin com més obertes millor". Un altre alcalde convergent, Juli Gendrau de Berga, matisa que "perquè les llistes siguin obertes s'ha de fer molt ben fet. Convé revisar-ne tots els detalls quan sigui el moment". Gendrau demana "més veu directe pel territori", tot i que relata que "sortosament el Berguedà, a diferència d'altres comarques, fins ara ha tingut sempre un o altre diputat al Parlament. Ara mateix hi ha una diputada socialista i una de Convergència i Unió".
En aquest sentit, Joan Planella (ERC), alcalde de Puigcerdà, considera "molt greu" que en l'actualitat la Cerdanya no tingui cap diputat. Planella, doncs, entén que "d'entrada la territorialitat ha de tenir un pes important, perquè tot Catalunya se senti representada amb la nova llei". Si no fos així, l'alcalde cerdà diu que "el país és convertiria en una gran àrea, la zona metropolitana, i el seu jardí, i tampoc no seria bo per a Barcelona, perquè ha de voler ser la capital d'un país amb vida". En principi, el model alemany sobre el qual José Montilla i Artur Mas van estar d'acord a consensuar una llei electoral per a Catalunya, és mixt, ja que es basa en un doble vot; al partit i al diputat de circumscripció.
De moment, Catalunya és l'única comunitat autònoma que té pendent una normativa en aquest aspecte. La divergència estaria en el nivell d'obertura de les llistes. Mentre el cap de l'oposició, de CiU, vol que la llei serveixi per "obrir llistes", el president del govern català apunta que la proposta ha de ser desbloquejar-les a l'estil del model alemany, en el qual el ciutadà "coneix l'electe".
Martí Abella, alcalde accidental de Solsona, confessa que "em falta aprofundir en la proposta", però diu que "Catalunya no pot passar més temps sense llei electoral". Abella, que pertany a El Comú, una iniciativa política vinculada a ICV, opina que "s'ha de tenir en compte la correcció del factor territorial, per no oblidar les comarques desplaçades de l'eix metropolità". Des d'un punt de vista personal diu que "és positiu un model en què el territori pugui dirigir-se a gent concreta". Víctor Marcos (ICV), alcalde accidental de Sant Joan de Vilatorrada, es mostra convençut que "una nova llei electoral no serà la solució per superar la desafecció de la societat amb la política". De totes maneres valora "una llei que apropi més electors i càrrec electe, perquè hi haurà la sensació que el lloc s'ha de guanyar".
Cristòfol Gimeno (PSC), alcalde Castellgalí, diu que "hi ha els mecanismes perquè puguem dir la nostra des de comarques quan es debati la llei", i que "tot el que sigui avançar és positiu". D'altra banda, Xavier Javaloyes, regidor a l'oposició del PP a Manresa, diu que "fa molt més de 20 anys que esperem una llei electoral, però ara no s'entenen aquestes presses per desviar l'atenció". Javaloyes defensa "un reequilibri territorial". Finalment, el president del PP al Berguedà, Joan Anton López Noguera es mostra crític, perquè "en el moment que han escollit per discutir la llei, hi ha altres prioritats que cal debatre, com l'atur".