un mapa divers

XAVIER DOMÈNECH C
omptar el no en les consultes de diumenge passat és comptar l'anècdota. Atès que els contraris a la independència no promovien el vot negatiu sinó que s'ignorés la convocatòria, cal fixar-se en la participació, que és la dada que han destacat la majoria de mitjans.
En l'examen municipi per municipi, no és cap sorpresa que a més bons resultats dels partits nacionalistes en anteriors eleccions, més participació i més vots afirmatius en la consulta de diumenge. Això era del tot previsible. Però la correspondència no ha estat ni exacta ni uniforme. Prenent les deu poblacions més importants, les diferències són notables: a Vic, el sí ha superat àmpliament la suma de vots de CiU i ERC fa tres anys. La proporció ha estat del 126%. En canvi, a Roses ha estat molt inferior: només el 66%.
Així, doncs, no es tracta només que a uns llocs els nacionalistes siguin més votats que a d'altres, sinó que en alguns llocs els seus votants han anat en massa a la consulta, i en altres han estat més reticents.
Si ens apartem dels deu principals municipis i anem a buscar els casos extrems en l'índex de participació, veurem que a Taradell, on han votat un extraordinari 71% dels convocats, el vot afirmatiu ha estat el 157% del que van rebre CiU i ERC a les darreres autonòmiques. En canvi, a les Franqueses del Vallès, amb una participació mínima del 9%, les paperetes del sí han suposat el 23% de les que van sumar aquells partits.
És ben clar que a Taradell els promotors de la consulta han aconseguit mobilitzar pràcticament tots els vots potencials; han fet que els votants de CiU i ERC anessin a les urnes però que també ho fessin els abstencionistes i alguns votants d'algun altre partit. A les Franqueses, en canvi, la mobilització va ser mínima, i ni tan sols tots els votants d'ERC no van fer el gest.
Tanta diferència de comportament no es pot explicar només per motius d'actitud política, sinó per la gestió mateixa de la consulta, que en ser de caràcter molt local ha estat diferent d'una comarca a una altra, i fins i tot d'un municipi a un altre. En alguns llocs la propaganda ha estat intensa i persistent i ha arribat a tothom amb l'ajuda dels ajuntaments, mentre que en d'altres tot plegat s'ha fet a darrera hora i de qualsevol manera, i els ciutadans s'han sentit poc interpel·lats.
Tanmateix, al costat d'aquest factor organitzatiu, se'n pot detectar un altre que ajuda a explicar les diferències: el pes d'ERC en el conjunt del vot nacionalista. No es tracta només que gairebé tots els votants d'ERC hagin anat a les urnes per la independència; és que allà on tenen més protagonisme, han arrossegat també més votants convergents i d'altres formacions, i s'ha donat una participació més alta.
Així, dels deu municipis més importants, els tres amb més participació (Vic, Berga i Manlleu) són també els tres municipis on, a les autonòmiques, el vot a ERC equivalia a més del 50% del vot a CiU.