La manca d´ajut continua causant morts entre els ferits pel terratrèmol d´Haití

L'INFERN A LA TERRATres dies després del terratrèmol, la situació a Haití continua sent caòtica. Mentre els cadàvers s'amunteguen pels carrers i l'ajut internacional tarda a arribar a causa de la manca de comunicacions i de coordinació, les persones ferides han de ser ateses en uns centres mèdics que no disposen absolutament de res, ni d'aigua potable, mentre augmenta el risc d'epidèmies

EFE | PORT-AU-PRINCE/WASHINTON
Els ferits en el terratrèmol de dimarts passat a Haití continuen morint als hospitals per manca d'auxili, de medicaments i fins i tot de menjar, malgrat la constant arribada de vols amb material humanitari. Segons van denunciar els responsables de diversos hospitals, els centres mèdics on s'amunteguen els ferits manquen de coses tan elementals com aigua potable, electricitat, medicines, sèrum, anestèsia i aliments. "Els qui no es moren per les ferides, es moren de fam", va denunciar en declaracions el director de l'Hospital General, Guy Laroche. "Aquí fa tres dies que no arriba ni un gram d'ajut exterior", va recalcar.
No obstant això, els vols amb ajut humanitari van arribant des d'abans-d'ahir a la nit amb una freqüència d'uns quinze minuts, segons va dir el director d'Aviació Civil, Pierre Jean Lemerque. El funcionari va afegir que molts avions han de fer fins a una hora de cua al cel abans de poder aterrar, a causa de la congestió.
La falta de coordinació és evident a Port-au-Prince, perquè tota aquesta ajuda humanitària no arriba als carrers, on els ciutadans s'amunteguen amb galledes davant camions de bombers que els serveixen aigua, mentre que encara queden cadàvers sense recollir a les voreres, que envaeixen l'aire d'una pudor insuportable.
Per tal d'intentar pal·liar la situació, va arribar a Port-au-Prince el portaavions dels Estats Units Carl Vinson, que és un important reforç, ja que té hospital i capacitat per produir aigua potable en grans quantitats. El cap de l'Estat Major Conjunt d'EUA, l'almirall Mike Mullen, va dir a Washington que la primera prioritat era repartir aigua i menjar com més de pressa milor, per "evitar que, a causa de la desesperació, la seguretat es deteriori o hi hagi un brot de violència".
El Carl Vinson du mil soldats i 19 helicòpters a bord, però també té 51 llits d'hospital, tres sales d'operacions quirúrgiques, i una planta potabilitzadora capaç de produir centenars de milers de litres d'aigua el dia, segons Mullen.
Amb un govern virtualment suspès i amb diversos dels seus membres desapareguts, molts membres d'organitzacions humanitàries es pregunten per què l'ONU no assumeix el paper de coordinar tots els esforços d'ajut per portar auxili, menjar i higiene a la població.
Aquesta situació extrema i la indiganació consegüent han provocat que, després de dues llargues jornades de recerca de supervivents, recollida de cadàvers i crits i laments dels damnificats, grups d'haitians van decidir aixecar barricades als carrers apilant cadàvers.