El Suprem reconeix al Govern el dret a negociar amb ETA

AGÈNCIES El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat que puguin criminalitzar els processos de diàleg que un Govern elegit democràticament i en l'àmbit de les seves facultats emprengui per a la recerca de la millor opció "que garanteixi l'ordenada convivència social".

Així ho explica el TS en la sentència que confirma que la causa oberta a Patxi López, Juan José Ibarretxe i Rodolfo Ares per reunir-se amb diversos dirigents de la il·legalitat Batasuna durant l'alto el foc d'ETA el 2006, ha quedat arxivada.

D'aquesta manera, el Suprem, ratifica els límits de la jurisdicció penal "en ordre al control de l'activitat política exercida pel govern democràticament escollit i al qual competeix la direcció de la política en l'àmbit de les seves facultats per a les quals ha estat elegit , sense que puguin ser, en principi, criminalitzades les posicions de diàleg per a la recerca de la millor opció de govern que garanteixi l'ordenada convivència social ".

El TS estima el recurs de les acusacions populars exercides pel ‘Foro de Ermua’ i per ‘Dignidad y Justicia’ contra la decisió del TSJPB d'arxivar ara fa un any aquesta causa per falta d’una acusació legítima.

Cap delicte

L'Alt Tribunal considera que aquestes associacions sí que estan legitimades per demanar l'obertura del judici oral contra López, Ibarretxe, Ares i els cinc dirigents abertzales que van participar en les trobades, però conclou que aquestes reunions no constitueixen cap delicte .

Sobre les trobades amb Batasuna ja es va pronunciar el TS al 2006, quan va rebutjar una querella del sindicat ultradretà ‘Manos Limpias’ contra el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i diversos dirigents del PSE-EE, a l'estimar que els contactes no poden ser perseguits penalment si no hi ha una "ordre expressa" que els prohibeixi trobar-se.

En aquest cas, el Suprem va dir que "seria un frau constitucional" que algú pretengués "corregir la direcció de la política interior o exterior" que la Constitució encomana al Govern democràticament legitimat.

"Doctrina Botín"

El Tribunal Superior basc va optar per aplicar l'anomenada "doctrina Botín" del Tribunal Suprem-gràcies a la qual es va arxivar el cas de les cessions de crèdit que va afectar al president del Banc Santander, Emilio Botín-, que va establir que en les causes que es tramiten com a procediment abreujat no es pot obrir un judici oral si és només l'acusació popular la que ho demana.

El TS li corregeix i aplica l'anomenada "doctrina Atutxa"-per la que va condemnar l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa per no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA) -, que estableix que quan no és possible que actuï l'acusació particular perquè el delicte no té perjudicat concret la popular pot instar per si sola a l'obertura d’un judici oral.

La resolució compta amb un vot particular del magistrat Alberto Jorge Barreiro, que no obstant comparteix la decisió final adoptada per la majoria de la Sala.

Barreiro defensa però l'actuació de les acusacions populars en tots els casos i diu que les acusacions populars "tenen la mateixa legitimitat que les acusacions particulars per intervenir com a part en el procés penal en qualsevol classe de delictes".