EFEMADRID
La reunió matinal de George Bush amb els seus assessors de seguretat s'iniciava amb una oració en grup, seguida per la frase "quants hem matat avui?" El ritual se celebrava al mateix despatx oval on el president guardava la pistola de Saddam Hussein, així com l'organigrama d'Al Qaida en el qual ratllava personalment les baixes que es produïen. L'hàbit de l'oració diària convertia en pertinent la pregunta que Jeremy Paxman -el fenomenal entrevistador doberman de la BBC- va formular a Tony Blair abans de la invasió conjunta de l'Iraq:
-El fet que Bush i vostè siguin cristians facilita la visió d'aquests conflictes en termes del bé i el mal?
-No ho crec. Siguis cristià o no, pots percebre el que està bé i el que està malament.
-Vostè i Bush no resen junts, per exemple.
-No, no resem junts, Jeremy.
-Per què somriu, senyor Blair?
-Perquè..., per què em fas aquesta pregunta?
Posteriorment, Blair es convertiria al catolicisme i al capitalisme -guanya milions d'euros l'any-, i resaria al costat del successor de Bush al National Prayer Breakfast o Esmorzar d'Oració Nacional. Aquest acte acull un any més tard com a orador en tots els sentits de la paraula Zapatero, en una abstracció del seu proclamat agnosticisme que recorda el "parèntesi de la societat de mercat" que va proposar Díaz Ferrán, i que ha aplicat rigorosament en les seves empreses. El revés sofert per Espanya a Davos confirma l'assenyada elecció d'Obama, convençut que només la intervenció divina pot salvar el líder socialista. De fet, l'arrel d'aquesta trobada religiosa es remunta als temps que Estats Units buscava una sortida de la primera gran depressió.
La polseguera que ha desfermat a Espanya l'ora pro nobis de Zapatero no té equivalent als Estats Units. En primer lloc, perquè el famós esmorzar empal·lideix en comparació dels Grammies de Beyoncé. En segon lloc, perquè al president nord-americà se li atribueixen més religions veritables -la cristiana, la musulmana- que esposes. En tercer lloc, perquè el discurs de l'Estat de la Unió va finalitzar la setmana passada amb l'expressió "Déu beneeixi Amèrica". La fe és més propícia per als nord-americans gràcies a la proximitat fonètica entre God i Gold, la bicefalia religiosa.
Zapatero no es va aixecar davant el pas de les victorioses tropes americanes que havien reconquerit Bagdad, i ara s'inclina per resar al costat del sector més ultra de la societat nord-americana, batejat inequívocament com la família. Abans d'exagerar la seva prostració amb el furor del convers, el president del govern ha de repassar el discurs pronunciat en aquest fòrum fa un any pel seu amfitrió. Si bé Obama va admetre que "la fe sempre ha estat una guia de la nostra vida familiar", també va dir que "no afavorirem els grups religiosos sobre els laics" i es va remetre als pares fundadors per reafirmar "la línia que van traçar sàviament entre església i estat".
Una al·lusió despectiva d'Obama a l'integrisme religiós durant la campanya electoral -"Déu i pistoles", l'expressió que donaria títol a un llibre de Sánchez Ferlosio- va estar a punt de costar-li la Casa Blanca. Zapatero també ha combinat les proclames laiques amb la designació de destacats catòlics al capdavant dels poders legislatiu i judicial. Potser el Govern hauria d'enviar Bono -el polític dels cantants- a l'Esmorzar d'Oració on ja va intervenir Bono -el cantant dels polítics-, si bé aquesta designació accentuaria els rumors successoris encoratjats per la dreta, convençuda que l'única possibilitat de Rajoy consisteix a enfrontar-lo a un candidat més conservador que ell. Les imatges de Zapatero a l'esmorzar religiós seran més provocadores que la foto de les seves filles al Metropolitan novaiorquès, encara que cap pregària en llavis del president serà més contraproduent que les seves propostes econòmiques.
La premsa europea ha interpretat la cancel·lació de la cimera UE-EUA com un cop al prestigi internacional de la UE.
"La UE ha rebut un cop diplomàtic amb la decisió d'Obama de defugir la cimera a Espanya", titulava l'influent rotatiu britànic Financial Times. Per a aquest periòdic, la cancel·lació de la cimera no s'ha d'interpretar com un "desfavor" a la presidència espanyola sinó com un "senyal" al conjunt de la UE que Obama no vol creuar l'Atlàntic per participar en trobades "sense substància".
No obstant això, recorda que Zapatero havia donat "molt valor" a aquesta cimera en un moment que Espanya "té una profunda recessió econòmica més perllongada que la dels seus veïns".
Per la seva banda, el diari nord-americà Wall Street Journal, el primer que va anunciar la notícia, remarca que la plantada del president nord-americà ha provocat "confusió" i "sorpresa" entre els dirigents europeus i destaca que "les coses no han anat bé recentment per a la posició d'Europa en l'escena mundial", posant com a exemple la seva marginació en les negociacions de la cimera de Copenhaguen sobre canvi climàtic.
Per al rotatiu francès Le Figaro, la Casa Blanca "humilia Zapatero i retorna Europa a les seves inquietuds existencials".
Per la seva banda, l'Irish Thimes creu que l'absència d'Obama constitueix un "cop al prestigi europeu". I l'italià Corriere della Sera parla de la "decepció" de Brussel·les per la cancel·lació del president d'EUA i recull les dues hipòtesis per explicar-la: la decisió d'Obama de centrar-se en la política nacional o la confusió sobre els interlocutors per part de la UE després de l'entrada en vigor del tractat de Lisboa.
Per la seva banda, el sots-secretari general del PSOE, José Blanco, va dir ahir que "mai" no hi ha hagut una "confirmació oficial" del viatge a Espanya d'Obama i va destacar que "ningú no pot posar en dubte" la "bona relació" del president d'EUA amb Rodríguez Zapatero.
El ministre de Foment va fer aquesta afirmació en declaracions a TVE després que la Casa Blanca confirmés que el president d'EUA no viatjarà a Espanya per participar en la cimera anual entre el seu país i la Unió Europea (UE) prevista per al mes de maig a Madrid.