Espanya empadrona més de 5,6 milions d´immigrants durant el 2009

EFEMADRID Una patrullera del servei marítim de la Guàrdia Civil va interceptar ahir a la matinada dos immigrants subsaharians que pretenien arribar nedant a les costes de Ceuta. La intervenció de les autoritats va tenir lloc prop de la frontera nord de Benzú que separa la ciutat del Marroc quan els agents van advertir de l'intent d'entrada il·legal per les càmeres tèrmiques de la zona. Segons fonts policials, els immigrants subsaharians, que anaven protegits i portaven vestits de neoprè per poder fer front a les baixes temperatures de l'aigua, van ser lliurats a la gendarmeria marroquina. Aquest tipus de travesses clandestines sol ser freqüent per l'escassa distància que separa les dues ribes, encara que molts dels immigrants que intenten arribar a la ciutat autònoma de Ceuta necessiten ajuda de terceres persones, ja que no saben nedar i corren un alt risc d'ofegar-se abans d'aconseguir arribar.


Més de 5,6 milions d'immigrants es van registrar en el padró durant el 2009, xifra que significa uns 400.000 ciutadans més respecte a l'any anterior, amb un creixement a totes les comunitats autònomes. Segons les dades definitives del padró municipal corresponent al darrer any -que acaba de publicar l'Institut Nacional d'Estadística (INE)-, els ajuntaments van inscriure el 2009 un total de 5.648.671 estrangers, respecte dels 5.268.762 de l'exercici 2008.
Davant d'aquesta xifra, el nombre d'estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor es va elevar a 4.715.757, amb data 30 de setembre del 2009, l'última dada disponible del ministeri de Treball i Immigració. La xifra de ciutadans estrangers registrats en el padró del 2009 suposa multiplicar per cinc en només una dècada els empadronaments, ja que el 2000 els ajuntaments van censar només 923.000 forans.
L'apunt en el padró, un registre administratiu on consten els veïns d'un municipi, constitueix per als immigrants la clau d'accés a drets com la sanitat i l'educació, i procedeix amb independència que tinguin o no residència legal al país.
Per blocs geogràfics i referit al 2009, més dos milions i mig de ciutadans són originaris de països comunitaris, gairebé 217.000 de països no comunitaris, 900.000 d'Àfrica, i gairebé dos milions de l'Amèrica Llatina i de l'Amèrica del Nord, encara que en aquest últim cas en molta menor proporció. El col·lectiu nacional amb més presència és el marroquí, seguit del romanès i de l'equatorià.
Pel que fa a les comunitats autònomes, totes experimenten creixements, els més elevats tenen lloc a Andalusia (52.000), Madrid (58.000) i la Comunitat Valenciana (42.000).