Una organització que queda a mitges

E. B.MANRESA
L'informe que va demanar el govern de la Generalitat de Jordi Pujol l'any 2000 reclamava solucions per a l'organització territorial de Catalunya. Resultat de l'estudi fet per una comissió en què hi havia experts proposats per diferents formacions polítiques i polítics i que presidia Miquel Roca Junyent, en va sortir una proposta (l'informe Roca) que el govern de CiU no va voler assumir ni es va atrevir a defensar. Aquell document presentava una veritable reforma de l'organització territorial del país, des de l'estructura més petita, el municipi, fins al nivell més gran, la vegueria, passant per les comarques.
L'informe Roca, que tot i quedar en un calaix del departament de Governació en el període que va estar en mans de Josep Antoni Duran i Lleida i Núria de Gispert és encara avui un text de referència, donava una visió global que en aquests moments el departament de Governació que comanda el republicà Jordi Ausàs no ha volgut assumir. La proposta que hi ha sobre la taula és un projecte de Llei de vegueries, i si un dia es vol fer un canvi de conjunt en les comarques caldria un nou text que fos un projecte de llei de comarques, i el mateix si es volgués definir l'estructura dels municipis.
Les condicions d'equilibri polític al govern tripartit aconsellaven aquesta solució intermèdia.

No més comarques, ara
L'estructura de la Catalunya Central en 5 comarques sembla segons els tècnics una idea que a hores d'ara és difícil de canviar. Tant per les virtuts dels que defensen la idea que aquesta és la millor distribució per a l'ordenació territorial del país, com perquè tampoc no es veu que sigui el moment de crear comarques noves.
En el cas de l'Alta Segarra, a l'entorn de Calaf, sembla que la creació de la comarca només es podria assumir si després del debat parlamentari del projecte de Llei de les vegueries es decidís crear la vuitena vegueria, la del Penedès, el que suposaria que l'Anoia, o una part de la comarca, anés a parar a aquesta nova regió. No és aquesta, però, la possibilitat amb què treballa el Govern, que ha insistit que ara només es crearan 7 vegueries.
L'Alta Segarra, igual que el Moianès i el Lluçanès, té una reclamació històrica pendent, però ara no és el moment de les comarques, sinó de les vegueries, perquè el text que es discuteix només parla d'aquesta figura administrativa d'àmbit regional.
El Moianès tampoc no es podria incorporar com a comarca pròpia perquè, perquè així fos, s'haurien de canviar alguns municipis que ara són al Vallès Oriental i passar-los a la Catalunya Central. De moment, aquests canvis no es preveuen. En el cas del Lluçanès es podria fer perquè tots els municipis ja són ara mateix del que s'ha definit com a Catalunya Central, però si no hi ha altres canvis comarcals tampoc no sembla que el Govern vulgui obrir aquest debat. Segons el manresà Sanclimens, aquestes modificacions seria més oportú d'afrontar-les a mitjà termini, després de la consolidació de les vegueries segons el projecte actual.

Per què calen les vegueries?
Hi ha un raonament de fons nacional, com és que qualsevol país vol tenir el territori organitzat segons els seus criteris i no segons el que se'ls va imposar per un decret espanyol del 1833, a través del qual es van establir unes províncies que ningú no reconeixia com a territoris reals.
En el vessant més pràctic, però, cal buscar la justificació en la necessitat de buscar millors equilibris territorials i posar fi a un mapa que crea disfuncions i anomalies, com ara que el Solsonès, des de sempre mirant al Bages i a Manresa, sigui de la província de Lleida, o l'esquizofrènica situació de la Cerdanya, amb una multiplicació de divisions administratives que ningú no entén com s'ha permès.

S'ha de tocar la Constitució?
No cal tocar la Constitució espanyola per fer allò que planteja el projecte de Llei de les vegueries, perquè aquest text estableix que l'estat s'organitza en el territori per províncies, però no diu quantes ni que aquestes hagin de tenir diputacions.
I també estableix que la potestat per variar el nombre de províncies és de l'estat. El que planteja el projecte català és justament adoptar el nom de vegueries per al que a la resta de l'Estat s'anomena províncies sense canviar-ne la definició, i demanar al govern de l'Estat que faci els canvis de llei oportuns (fer una lei orgànica) perquè Catalunya pugui tenir 7 regions.

Quan es farà el canvi?
El text que ara ha aprovat el Govern ha de sotmetre's a debat al Parlament de Catalunya. Si els diputats no encanten el procés seria possible que el text vegés la llum abans d'acabar la present legislatura, que abaixarà la persiana just després de la represa de les vacances d'estiu, ja que no més tard del novembre hi haurà eleccions.
Si s'aprova tal com ara està previst el text, hi haurà un desenvolupament de les vegueries en tres fases. En un primer moment, les quatre províncies seran vegueries, i sengles diputacions passaran a ser el Consell de Vegueria sense canviar el sistema d'elecció indirecta actual.
En una segona fase, es crearia la vegueria de les Terres de l'Ebre, per la qual no cal canviar límits provincials, sinó establir només una divisió de l'actual província de Tarragona en dues vegueries: Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Finalment, quedaria una tercera fase que seria la constitució de les vegueries de la Catalunya Central i de l'Alt Pirineu i Aran. Aquestes sí que requereixen canvis de límits provincials: el Solsonès, que ara es província de Lleida, s'inclouria una una nova regió subdividida de la província de Barcelona (la Catalunya Central) i la part de la comarca de la Cerdanya que ara és dins el límit provincial de Lleida hauria d'anar a un territori subdividit de l'actual Lleida.