La similitud territorial s´erigeix en argument per unir Anoia, Bages i Osona

PROBLEMES I POSSIBLES SOLUCIONSEl soroll del debat territorial, polític i mediàtic sobre el projecte de Llei de vegueries indicaria que es tracta d'una proposta d'alta conflictivitat, però l'anàlisi de les situacions que reclamen una solució parla de problemes puntuals, sovint superables o, com a mínim, amb solucions clares per prendre

ENRIC BADIAMANRESA
Quin és l'argument que sustenta la proposta de crear la Catalunya Central? El projecte de llei aprovat pel Govern de la Generalitat la setmana passada i que ara haurà de debatre el Parlament planteja la necessitat de passar de la Catalunya de les quatre províncies creada el segle XIX, a un país de set regions o vegueries. Entre les noves, la de les Terres de l'Ebre, la del Pirineu i Aran i la de la Catalunya Central, amb la inclusió de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès.
La proposta del Govern manté 23 problemes oberts arreu del país, que ha analitzat per a Regió7 el geògraf manresà Xavier Sanclimens, qui va ser assessor del Govern de la Generalitat en aquesta matèria en la legislatura passada. Sanclimens descriu el problema i proposa una solució. I considera que en la majoria de casos hi ha moltes possibilitats de salvar els actuals entrebancs, alguns de territorials, altres de persones i altres amb condicionaments polítics.
En el cas de la creació de la vegueria de la Catalunya Central té dues qüestions obertes: per una banda, la inclusió de les comarques de l'Anoia i Osona en aquesta nova regió que té com a nucli consolidat les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Xavier Sanclimens considera que "tant l'Anoia com Osona haurien d'anar amb la Catalunya Central perquè les comarques amb què més s'assemblen, justament, són les d'aquesta regió". Buscant exemples que facin entenedora la seva tesi, Sanclimens afirma que "Osona no és igual que el Bages, però sí que hi té més similituds que no pas amb el Vallès Oriental", una altra comarca amb la qual veïneja, i que l'Anoia és més semblant a la comarca del Bages "que no pas al Baix Llobregat".
En aquest sentit, Sanclimens destaca la similitud entre la Conca d'Òdena, a l'Anoia, la Plana de Vic (Osona) i el Pla de Bages. Són tres planes amb una ciutat al centre que és cap de comarca i que té una tradició que compensa l'agricultura amb la indústria, que tenen al voltant zones agrícoles importants, que geogràficament es delimiten per les muntanyes que hi ha al seu entorn. Hi ha, doncs, una similitud física, però alhora també hi ha aspectes socials, com la vida associativa en cadascuna d'elles, i altres aspectes socioeconòmics, com és el fet que cap de les tres ciutats caps de comarca no es pot considerar que tingui característiques ni dinàmiques metropolitanes. "Són ciutats clarament d'interior i, encara avui -afegeix Sanclimens- dues d'aquestes comarques tenen una caixa d'estalvis pròpia".
Fins i tot l'allunyament entre ciutats i la mateixa rivalitat històrica tindria una explicació en aquesta similitud de característiques, segons Sanclimens. Aquestes similituds són un element fonamental a l'hora de justificar, en paraules del geògraf manresà, que el millor que els pot passar a les tres comarques és que vagin plegades. I a aquest element s'hi poden afegir les perspectives de futur en matèria d'infraestructures que les han d'apropar: la construcció del tren transversal ferroviari, que donaria una centralitat a Igualada i que passaria per les tres ciutats cap de comarca; l'ampliació de l'eix transversal (en aquest cas l'Anoia queda connectada amb Manresa i Vic per la part de Calaf); o la construcció de l'eix diagonal, la carretera que ha de posar Igualada a 15 minuts de Manresa.
Tot i que fins ara no hi ha cap llei que unifiqui aquestes comarques, la millora d'algunes infraestructures ha fet que diferents establiments tinguin seus en més d'una d'aquestes comarques.

La Cerdanya, al Pirineu
D'altra banda, la possibilitat que la comarca de la Cerdanya pogués no quedar inclosa al Pirineu, ara és una hipòtesi de difícil defensa. A la Cerdanya, segons Sanclimens, hi ha un sentiment de comarca, de pertinença a un territori concret, que no es dóna en altres casos, però, de la mateixa manera que en el cas d'Osona i Anoia es considera que han d'anar a la Catalunya Central perquè és allà on poden trobar més similituds, la Cerdanya, creu aquest geògraf, ha de quedar inclosa a l'Alt Pirineu.
Pel que fa a la comarca del Ripollès, Sanclimens també defensa que es quedi a la zona de Girona. Des del Ripollès no hi ha voluntat de canvi, i això és fonamental, tot i la reclamació d'Osona, que fins i tot havia plantejat de crear la vegueria de l'Alt Ter, i malgrat la similitud que el Ripollès podria tenir amb el Berguedà.