Quatre mossos seran inhabilitats aquesta setmana

EFE El departament d'Interior inhabilitarà aquesta setmana, per ordre de l'Audiència de Barcelona, els quatre agents dels Mossos d'Esquadra que encara avui segueixen exercint tot i que el desembre passat van ser condemnats a penes de fins a 4 anys i 9 mesos de presó per torturar un detingut.

A més de la pena de presó -que encara no s'ha aplicat perquè s'està pendent que es resolgui la seva petició d'indult-, els quatre agents també han estat condemnats a nou anys d'inhabilitació absoluta, que segons Interior se'ls començarà a aplicar aquesta mateixa setmana, encara que avui encara estaven en actiu.

Els quatre agents, Jordi Perrissé, Joan Salva, Manuel Farré i Ferran Cea, van ser condemnats inicialment per l'Audiència de Barcelona, el novembre de 2008, a penes que arribaven fins als 6 anys i 7 mesos de presó, si bé finalment el Suprem les va rebaixar el desembre passat fins a un màxim de 4 anys i 9 mesos.

Els agents van ser condemnats per torturar i maltractar el juliol de 2007 a un detingut, d'origen romanès, al qual van confondre amb un atracador, i al qual van copejar per tot el cos, li van trepitjar el cap i fins i tot un dels policies li va ficar la seva pistola a la boca, amenaçant-lo de llançar-lo per un barranc si no reconeixia els fets dels quals erròniament l'acusaven.

Segons les fonts judicials que han informat avui a Efe, l'Audiència de Barcelona va dictar el passat 24 de febrer una ordre al departament d'Interior perquè executés la inhabilitació absoluta per als quatre agents. No obstant això, avui encara segueixen en el seu càrrec.

Tanmateix, fonts de la conselleria han precisat que el departament no va registrar aquesta notificació de l'Audiència fins el passat 11 de març.

Les mateixes fonts han avançat que la Direcció General de Policia, dependent d'Interior, ja ha començat a donar els passos necessaris perquè la inhabilitació es resolgui aquesta mateixa setmana.

A més d'aquests quatre agents, el Tribunal Suprem també va mantenir la condemna per a un cinquè mosso, Alejandro Amador, per a qui pesa una ordre d'inhabilitació especial de tres anys, que segons les fonts d'Interior es començarà a aplicar també aquesta mateixa setmana.

Finalment, serà el Tribunal Suprem qui es pronunciï sobre la petició d'indult de la pena de presó dels agents condemnats, una decisió que en última instància correspondrà al Ministeri de Justícia.

Fonts judicials han assenyalat a Efe que aquesta mesura de traslladar al Suprem la decisió sobre si recomana o no l'indult és inèdita a l'Audiència de Barcelona, que fins ara era l'encarregada de manifestar el seu criteri davant el Ministeri de Justícia respecte a aquestes peticions.

L'Audiència ha adoptat aquesta decisió inèdita després que la Fiscalia invoqués un acord del Suprem de l'any 1997, que fins ara no s'havia aplicat a Barcelona.

Davant aquest cas de tortures policials, el departament d'Interior, que llavors estava dirigit per Montserrat Tura, va mantenir en servei als agents imputats, sense obrir-los expedient disciplinari, i la consellera va persistir en la seva defensa, fins i tot quan ja estaven condemnats per l'Audiència i ella havia abandonat el seu càrrec.

A més, quan el cas va ser jutjat per l'Audiència de Barcelona, la Fiscalia no va incloure el seu escrit d'acusació en el bloc de qualificacions que es lliura a la premsa per informar dels judicis de la setmana.

Una vegada que els agents van ser condemnats per l'Audiència de Barcelona, la conselleria d'Interior, ja liderada per Joan Saura, va posar a la seva disposició tres dels advocats més cotitzats de Barcelona perquè els defensessin en el seu recurs davant el Tribunal Suprem, que va acabar rebaixant les penes.

La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, ha assenyalat avui als periodistes que la suspensió de la pena de presó per als agents -adoptada per l'Audiència fins que es resolgui el seu indult- és un fet "absolutament normal", mentre que Tura s'ha limitat a recordar que l'indult està previst en l'ordenament jurídic.