JOSEP SALLENT MANRESA
Tot just s'han netejat les carreteres asfaltades i els accessos a zones habitades, però encara queden nombrosos camins i viaranys impracticables per la trencadissa d'arbres a causa de la neu. I això sense comptar l'interior de centenars d'hectàrees de zones boscoses que no tenen accessos directes i que presenten igualment una vegetació totalment desendreçada des de la nevada.
Per aquest motiu, els propietaris i tècnics forestals consideren que no hi haurà temps material de poder netejar les zones forestals més afectades abans de l'estiu. És a dir, abans que comenci la temporada de risc d'incendis forestals, a mitjan mes de juny. L'any passat, de fet, ja es va actuar contra rellotge per desembrossar tota la vegetació malmesa per la ventada de final de gener, però almenys es va disposar de més marge per poder fer els treballs. Cal tenir en compte també que, fins que el departament de Medi Ambient de la Generalitat no finalitzi el procés per contractar treballadors del bosc, encara poden passar unes setmanes.
L'estat dels boscos no és el mateix a tot arreu. Hi ha àrees forestals més netes que d'altres que possiblement sí que podran ser desembrossades abans de l'estiu. Els problemes es concentren a les zones on els arbres van haver de suportar més gruixos de neu i on, a més a més, estan menys avesades que hi nevi. En el conjunt de les comarques de Barcelona, els agents rurals calculen que el total d'àrees forestals afectades sumen al voltant de 20.000 hectàrees.
Alt cost econòmic
A la Catalunya central, un clar exemple és el parc natural de Sant Llorenç del Munt, situat a cavall del Bages i el Vallès Occidental. Del conjunt de 13.700 hectàrees, la direcció del parc considera que el 10% de la superfície forestal està afectada, és a dir, amb nombrosos arbres escapçats i molts d'altres amb el brancatge trencat. En els indrets on el tipus de vegetació és mixta, el percentatge d'afectació pot arribar fins i tot al 15%.
En conjunt, per tant, només en la superfície d'aquest parc natural, caldria haver de netejar unes 1.500 hectàrees, les que han resultat afectades. Segons explica el seu director, Àngel Miño, però, la neteja d'una sola hectàrea "pot costar entre 500 i 1.000 euros". Això significa que, si s'hagués de retirar la vegetació malmesa de tot el parc, "s'haurien de necessitar perfectament un milió d'euros", una xifra "impensable" de ser destinada per part de les administracions.
Miño explica que, a l'interior del parc, les zones forestals més denses són les que han resistit més bé les inclemències meteorològiques i que, en canvi, on hi ha més trencadissa és en zones regenerades després d'incendis forestals, com ara a prop del Pont de Vilomara i Rocafort. El director del parc natural també detalla que, "malgrat que no s'han trencat tantes branques com a la ventada de l'any passat, el tipus de neu, que era molt humida, també ha fet igualment molt mal en algunes zones". Per exemple, al voltant d'urbanitzacions, on els arbres són força més aïllats i, per tant, més febles.
Fins que la Generalitat no pugui contractar nous treballadors forestals, parcs naturals com el de Sant Llorenç del Munt hauran de fer la neteja únicament amb les seves brigades disponibles, unes tasques que ja han començat durant els darrers dies.
Miño explica que la primera prioritat serà netejar tots els accessos en vehicle i, després, els itineraris a peu. "Ara per molts camins no s'hi pot passar", constata. L'objectiu és que quan es declari l'alerta d'incendis totes aquestes rutes estiguin netes de brossa. El que no es compta és poder desembrossar tota la vegetació interna dels boscos. "No hi haurà temps de fer-ho, però intentarem deixar-ho en les millors condicions possibles", diu Miño.