Històrics d´ETA demanen ´reparar´ els danys a les víctimes

EFE Un grup de vuit històrics presos d'ETA, allunyats ara de l'organització, ha subscrit una carta en que plantegen nous "passos" per construir un procés de pau al País Basc, entre els quals destaca la necessitat de "reconèixer i reparar" els danys causats a les víctimes del terrorisme.

Entre els signants de la carta, a la qual ha tingut accés Efe, es troben històrics ex integrants de la banda armada com Carmen Gisasola, Joseba Urrusolo Sistiaga, Kepa Pikabea i Rafael Caride Simón.

La resta de subscriptors de la missiva són Andoni Alça Hernández, Koldo Carrasco Aseginolaza, Fernando de Luis Astarloa i Josu García Corporals.

Alguns d'aquests reclusos mantenen una posició crítica amb la direcció d'ETA des de fa més d'una dècada, motiu pel qual van abandonar la disciplina del col•lectiu de presos de l'organització terrorista, que posteriorment va anunciar la seva expulsió de la banda.

Els vuit signants es refereixen al paper dels reclusos en un eventual procés de pau, que no ha de ser el de mantenir un "front de lluita" com "alguns continuen plantejant a l'esquerra abertzale", sinó el de "participar en la reflexió política per al procés de pau ".

Després de recordar que porten "molts anys plantejant la necessitat de posar fi a la lluita armada i d'avançar per vies exclusivament pacífiques i democràtiques", aquest grup, que signa com "presos compromesos amb l´irreversible procés de pau", explica que han començat a "donar passos concrets en aquest sentit".

En aquest camí consideren que "s'ha de plantejar el tema de les víctimes i el reconeixement-reparació dels danys causats", una qüestió que reconeixen "delicada", de manera que "no s'ha de plantejar com un nus que bloquegi".

"Però hem d'assumir com un acte de reconeixement de les conseqüències del conflicte, tal com ho van assumir en els acords de pau de Sud-àfrica i Irlanda", afegeixen.

Espais d'entesa

Els vuit reclusos aposten per "començar a obrir espais d'entesa i apropament entre les persones per facilitar la comunicació que ajudi a crear un clima favorable a la superació de les ferides creades per tants anys de conflicte".

El document critica que "alguns" de l'esquerra abertzale entenguin els presos com un "front de lluita" i parlin només d´"amnistia i llibertat, com si això fos donar així, tal qual, sense tenir en compte que es parteix d' una situació molt aferrissada "que porta a que l'alliberament dels reclusos" pugui allargar-se en el temps".

Advoquen per superar la "mentalitat" que ha impedit als presos d'ETA acollir-se a beneficis penitenciaris, ja que "segueix sent un tema tabú el poder sortir de permís, en tercer grau o en llibertat condicional".

Els signants recorden que en el procés d'Irlanda dels presos de l'IRA "demanaven el canvi de grau i sortien de permís per participar en els debats i assemblees a favor del 'canvi de cicle'".

Aquests presos lamenten que per als reclusos d'ETA només queden dues opcions: pertànyer al col•lectiu de presos de l'organització terrorista (EPPK) o "l'abisme", el que té "conseqüències" que repercuteixen també en els seus familiars i entorn.

"No tractem de posicionar-nos en contra dels que estan en el col•lectiu", sostenen, sinó que "només volem que es respecti als presos que, estiguin al EPPK o no, vulguin posicionar-se en aquest procés irreversible de pau i fer passos concrets sense haver d'enfrontar-se a l´abisme, a les calúmnies ni les desqualificacions ".

Alguns dels signants de la carta, com José Luis Urrusolo Sistiaga, històric del 'comando Madrid', Carmen Gisasola, cap dels comandaments d'ETA en els anys 80, i Rafael Caride Simón, condemnat com a autor material de l'atemptat d'Hipercor el 1987 , han estat recentment traslladats a la presó de Nanclares de Oca, a Àlaba, a causa de les seves conegudes posicions en contra de l'estratègia d'ETA.