Què vindrà després del burca i els toros?

EP El setmanari britànic 'The Economist' dedica en el seu pròxim número un breu comentari a la situació de Catalunya, a la qual es refereix com "terra de la prohibició", i es pregunta "què serà el pròxim" que s'il·legalitzarà, després del burca i les curses de braus.

"Els catalans li estan agafant el gust a prohibir qualsevol cosa que els fastiguegi", afirma la publicació, per a qui prohibir les corrides a Espanya és "una mica com si un Estat alemany prohibís les salsitxes o una regió francesa condemnés aquestes pesades boines".

A més, sosté que, quan va aprovar la prohibició "a molts catalans els preocupava menys el benestar dels animals que rebutjar el toro com un símbol d'Espanya", i que alguns parlamentaris nacionalistes van abonar la prohibició en "venjança" per la retallada de l'Estatut per part del TC.

'The Economist' reconeix que l'afició ha caigut a Catalunya, però afegeix que en el passat sí va ser una part important de la seva cultura, i "molts catalans troben altres formes de torturar els toros en les seves festes locals".

El setmanari liberal planteja, a més, l'assumpte com un nou capítol d'un "gust per prohibir" i opina que els partits catalans estan "competint amb propostes a la francesa" per estendre la prohibició de les peces islàmiques que cobreixen la cara, "encara que aquestes peces a penes es veuen als carrers catalans".

En opinió seva, aquesta "intolerància" ha estat "incitada per campanyes" de cara a les pròximes eleccions autonòmiques, en què les enquestes prediuen la victòria de CiU.

Per al setmanari, un Govern d'aquest partit, al qual defineix com a "pròxim a les empreses", pot ser "bo per a l'economia espanyola" en la mesura que impliqui un "mandat per reclamar més reformes en el nivell nacional", mentre que "el seu impacte a Catalunya és més difícil de predir", perquè aquest partit tindrà entre les seves prioritats "reafirmar la identitat catalana i l'ús de la llengua catalana". "Els polítics estan preocupats, però com a mínim els toros poden dormir més tranquils", ironitza.

El comentari sobre Catalunya acompanya un text més ampli sobre els "malabarismes" i "equilibris" que haurà de fer el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, si vol acabar la legislatura. Zapatero, diu, ja no necessita ser "un mag polític", sinó més aviat un "funambulista" sobre el filferro.

Eleccions anticipades?

"Un sol pas en fals i Espanya s'arrisca a caure en un fossat d'incertesa, la sortida més probable del qual serien unes eleccions anticipades a la primavera", sosté el setmanari, que recull els dos perills immediats que té davant Zapatero: l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i les eleccions catalanes de la tardor.

En aquest context, conclou que tant CiU com el PNB intentaran treure rèdits en termes d'autogovern: "Un Govern de Zapatero inestable ofereix oportunitats que no donaria un PP centrista. I la inestabilitat política els va bé als catalans", argumenta.

En el cas del PNB, el setmanari recalca que, "conscient del seu poder" per aprovar els comptes públics per al 2011, "juga dur" i reclama més autogovern.

CIU reclamarà reformes

I en el cas de CiU, aposta perquè un cop passin les eleccions reclamarà al Govern "més reformes en les pensions, en el mercat laboral i en el sistema financer". I, com el líder del PP, Mariano Rajoy, necessita CiU per forçar eleccions anticipades, creu que "si Zapatero no va prou lluny" en les seves rebaixes, CiU té un arma perquè "sap que Rajoy sí ho farà".

En opinió de 'The Economist', tot i que Zapatero està disposat a adoptar més reformes, no ho farà fins després de la vaga general. Tot i això, reconeix que a CiU pot "temptar-la" no només amb les reformes, sinó també "amb una ració més gran d'autogovern", igual que al PNB.