El PPC va donar suport als reglaments d'ús de la llengua als ajuntaments de Tarragona i Girona, que tenen una norma pràcticament calcada a la de Barcelona. Si la presidenta del PPC compleix l'anunci de recórrer tots els reglaments que donen ús preferent a la llengua catalana, portarà a la Justícia uns acords subscrits pels seus propis regidors. A banda de Barcelona, Tarragona i Girona, les normatives aprovades per la major part de les corporacions locals són les mateixes i només es diferencien per matisos. L'ACN ha fet un repàs de les reaccions dels càrrecs electes municipals sobre la suspensió del reglament a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida que establia l'ús preferent del català.

Els articles del reglament d'ús de la llengua de Barcelona tombats pel TSCJ són vigents a diversos municipis sense que hagin generat conflicte. La major part de les ordenacions s'han aprovat durant els últims vint anys i entre les primeres corporacions que el van portar al ple s'hi compten Mollet del Vallès (1990) amb Montserrat Tura (PSC) d'alcaldessa; Montcada i Reixac (1990), amb l'alcalde Josep Maria Campos (PCC); Tarragona (1992), amb l'alcalde Joan Miquel Nadal (CiU) i Rubí (1994), amb l'alcalde Miquel Llugany (ICV).

El PP ha votat diferent a tot arreu

La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha assegurat que el seu partit presentarà recursos a tots els reglaments que indiquin la preferència de l'ús del català. Fins ara, però, els populars no tenien una posició general en relació amb l'ús de la llengua als ajuntaments. Podria ser, per tant, que el PP hagués de recórrer reglaments aprovats amb els seus propis vots.

A Tarragona, l'alcalde Joan Miquel Nadal va aconseguir el suport dels populars tot i que el text aprovat el 1992 a la capital de demarcació és idèntic al de Barcelona. A Girona, l'alcalde Joaquim Nadal va consensuar el document i també es va aprovar per unanimitat el 1996. El reglament aprovat per la Paeria el 1997 també és calcat al de Barcelona i, tot i que la unanimitat no va ser possible, el PP va optar per l'abstenció en lloc de mostrar-s'hi en contra.

A Cornellà de Llobregat, els regidors del PP també van votar a favor del reglament.

Tot i que el gruix dels textos és el mateix a tot arreu, els reglaments tenen matisos en funció de cada corporació. A grans trets, es distingeixen tres fórmules.

Cornellà: La versió més permissiva

La menys clara és la fórmula que utilitza el document aprovat pel ple de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat el 2005 amb el socialista Antonio Balmon a l'alcaldia. En aquest cas, els capítols tombats a Barcelona pel TSJC es relativitzen. En lloc d'afirmar imperativament que "les actuacions internes [...] s'han de fer en català", el reglament de Cornellà afegeix un "normalment" en cadascun dels articles referits a l'ús el català per a les seves tasques i relacions.

Comparteixen l'articulat tombat pel TSJC

Altres ajuntaments han fet servir opcions de l'estil de Cornellà com el "generalment" o "de manera general" per referir-se a l'ús del català, però han restringit aquest matís al capítol II. A més, aquest capítol no ha estat suspès pel TSJC i, per tant, està fora de la polèmica. A la resta de l'articulat, el que sí que ha quedat provisionalment tombat per la Justícia, els ajuntaments comparteixen la formulació de la capital catalana i opten per l'imperatiu de l'ús del català en l'organització municipal, amb l'administració i les relacions institucionals dins de l'àmbit català.

Entre els ajuntaments que tenen aquest reglament s'hi compten els de Mollet del Vallès (1990) amb l'alcaldessa Montserrat Tura, Montcada i Reixac (1990) amb l'alcalde José María Campos (PCC), Tarragona (1992), amb l'alcalde Joan Miquel Nadal (CiU), Mataró (1996) amb l'alcalde Manuel Mas (PSC), de Cambrils (1996), amb l'alcalde Josep M. Panicello (CiU), Lleida (1997) amb l'alcalde Antoni Siurana (PSC) o Castellbisbal (2009), amb l'alcaldessa María Dolores Conde (PSC) i Rubí (1994), Girona (1996), Begur (2001) i Igualada (2001).

Al marge dels que continuen vigents i sense recursos, el TSJC ja havia suspès els mateixos reglaments als Ajuntaments de Sant Pol de Mar (Maresme) i Sabadell (Vallès Occidental) i normatives d'ús lingüístic similars a les universitats Pompeu Fabra i Rovira i Virgili, tal com consta en els fonaments de dret de la interlocutòria que suspèn els articles del reglament de l'Ajuntament de Barcelona.

Rosa Rossell (ERC), tinent d'alcalde de Tarragona: 'Sento indignació i tristor'

La tinent d'alcalde de Patrimoni i del Servei de Política Lingüística de Tarragona, Rosa Rossell, sent 'indignació i tristor' pel dictamen anunciat aquest dimarts pel TSJC de Catalunya. Segons Rossell no s'entén com els propis jutges del Tribunal estant tirant endarrere les polítiques lingüístiques que defensen en català.\u00A0 Rossell ha afirmat que espera que el PP de Tarragona no faci la 'bogeria' de presentar cap recurs sobre l'ús del català al consistori.

Salvador Ros (Independents de Porqueres), alcalde de Porqueres: 'Cal una discriminació positiva del català'

L'alcalde de Porqueres (Pla de l'Estany), Salvador Ros, ha valorat negativament la resolució del TSJC i ha afirmat que cal una 'discriminació positiva del català perquè sempre s'ha hagut de lluitar per defensar la llengua'. Ros ha defensat que el seu reglament 'només posa per escrit el que passa normalment al municipi' i, segons defensa, es limita a recollir 'la sensibilitat del dia a dia' dels veïns. També considera que la resolució judicial pot fomentar que 'grups vinguts de fora compliquin les coses'.

Joan Català (CiU), alcalde de Begur: 'Mai ha comportat cap problema'

L'alcalde de Begur (Baix Empordà), Joan Català, ha explicat que el reglament d'ús del català que apliquen al seu municipi 'mai ha comportat cap problema i funciona perfectament'.\u00A0 Català no ha valorat la decisió judicial 'per no conèixer-la en profunditat' però ha avançat que si un jutge els obligués a prendre alguna mesura 'ho hauríem d'acatar'. Malgrat tot, l'alcalde s'ha mostrat confiat que no patiran modificacions del reglament ja que 'no hi ha hagut cap problema'.

Lluís Miquel Pérez (PSC), alcalde de Reus: 'Alguns s'entesten a buscar problemes en situacions de normalitat'

L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, confia que el TSJC resoldrà el recurs d'acord amb les lleis del Parlament que reconeixen l'oficialitat del català. L'alcalde ha lamentat que, un cop més, el PP actuï buscant problemes en situacions de normalitat. 'Ho vam veure amb el burca i ara amb el català, que és una qüestió que no es pot tocar. Hi ha partits que volen soscavar el que són els elements convivencials del país per treure'n una rendibilitat política. L'ús del català és la recuperació d'un dret'.

Àngel Ros (PSC), alcalde de Lleia: 'Les resolucions del TSCJ introdueixen problemes on no n'hi havia'

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha qualificat les resolucions com una 'mala notícia' i ha dit que la mateixa interlocutòria i l'aplicació que se'n deriva 'introdueix problemes on no n'hi havia'. Així, ha emplaçat els dos ens a presentar recurs contra la suspensió cautelar dels articles suspesos i els ha desitjat que guanyin el recurs 'per la normalitat lingüística del país'.

Anna Pagans (PSC), alcaldessa de Girona: 'És absolutament negativa'

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha estat molt contundent i ha dit que la resolució del TSJC és 'absolutament negativa' i ha carregat durament contra el PP i agrupacions com Convivència Cívica Catalana per 'no estimar el país'. 'El català no és un problema de país', ha manifestat Pagans que explica que l'Ajuntament de Girona té un reglament d'ús del català des del 1996 però que 'molt abans' el català era la 'llengua pròpia de l'ajuntament'.

Joan Antoni Baron (PSC), alcalde de Mataró: 'Les actuacions contra la llengua no ens beneficien com a país'

A la ciutat de Mataró el reglament d'ús del català és vigent des de 1996 i, segons ha explicat l'alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), mai hi ha hagut cap problema en relació a la seva aplicació i 'quan algú ha demanant informació en castellà se li ha donat'. Baron es mostra respectuós amb la decisió del TSJC, però afirma que decisions com aquesta 'no ajuden a avançar en la unitat civil del poble de Catalunya'. Baron conclou que 'les actuacions contra la llengua i la normalitat del país no ens beneficien com a país'.

Nèstor Artís (CiU), regidor de Normalització Lingüística de Cornellà: 'La llengua catalana és la que necessita més suport i no hem de permetre cap pas enrere'

A Cornellà de Llobregat, l'alcalde, Antoni Balmón (PSC), no ha volgut valorar la decisió del TSJC i ha estat el regidor de Normalització Lingüística, Nèstor Artís (CiU), qui ha sortit en defensa de la llengua catalana. Afirma que la mesura és 'negativa' per a la a llengua catalana perquè 'és precisament la llengua que necessita més suports'. El regidor nacionalista ho considera, doncs, 'un pas enrere que no s'ha de permetre'. El regidor recorda que la norma que estableix l'ús prioritari del català a Cornella també va tenir el suport de PP.