L´exconseller manresà Josep Huguet (ERC) es mira després de 7 anys al Govern la política des d´una altra perspectiva. Ho fa sense la urgència del dia a dia, però la viu amb la mateixa intensitat. Fa quinze dies que va deixar el despatx de la conselleria i en aquesta nova etapa es proposa aportar reflexions per sumar sensibilitats al projecte de la independència.Com és la vida d´un exconseller, la de Josep Huguet?

La novetat és que només tens responsabilitats sobre tu mateix i la família. És curiós passar de tenir una hiperresponsabilitat a cuidar-te de tu mateix. És una sensació de buit. D´altra banda, jo sóc una persona bastant activa i ja busco una feina aviat.

Feina relacionada amb la política i el partit?

Estic a disposició d´ERC. També treballaré amb Joan Manuel Tresserras per fomentar un fòrum de debat entre professionals i intel·lectuals per a la construcció d´un estat català. Hi ha d´haver debat, perquè hem vist que l´independentisme exprés ha estat un fracàs en termes absoluts. En termes relatius evidentment tenen 4 diputats, però en termes absoluts és un desastre, perquè l´independentisme és menys representat que mai. En lloc de sumar han dividit. Això ha estat un fracàs, un autèntic bluf que ha fet molt mal.

Un debat basat en quina òptica? Perquè el ventall d´opcions independentistes s´ha ampliat.

No ens enganyem. No n´hi ha prou de fer sortir 1,5 milions de persones al carrer pensant que són teus, perquè no ho són. S´ha de veure de quina manera hi ha una inserció social de l´independentisme. I ara per ara encara és baixa. ERC ha fet un treball sense el qual no hauríem arribat aquí. És una feina que fa anys que fa i hi ha gent que es pensa que és bufar i fer ampolles, o que fent una crida a la insurgència ràpida la gent els seguiria. I el que han fet és dividir. Cal fer un debat seriós sobre quins són els camins per arribar a la independència. I s´ha de fer des de l´òptica d´ERC, perquè nosaltres creiem que sense la majoria social serà impossible que un dia la majoria política pugui proclamar la independència. La majoria social vol dir convèncer molta gent que no són d´origen català i que demogràficament en aquests moments són majoria.

Això vol dir avançar més a poc a poc del que alguns voldrien?

Al món occidental difícilment es donen moviments ràpids, només quan hi ha una crisi de règim i de sistema econòmic. A Occident som de moviments lents, amb avenços i retrocessos. S´ha vist al Quebec, a Escòcia, Flandes... Per tant, aquesta lentitud obliga a fer una guerra de posicions, que vol dir anar construint trinxeres de les quals ja no retrocedeixis. I s´han de construir en el debat ideològic, que no està guanyat. ERC, i no els nouvinguts, ha aconseguit que la independència sigui a l´agenda política, però això no vol dir que tingui un suport ideològic majoritari. Cal tenir l´hegemonia ideològica, social i econòmica. Tot això està per fer. Tot i que sembli paradoxal tenint en compte les últimes eleccions, està més organitzat l´espanyolisme que l´independentisme a Catalunya. Qui no vulgui veure això està vivint en una altra galàxia. Tu te´n vas al cinturó de Barcelona, on hi viuen 5 milions de persones, i la presència social de l´espanyolisme és molt més forta que la presència de l´independentisme d´esquerres.

ERC va perdre vots pel desgast de formar part del tripartit o per l´efecte del que en diu independentisme exprés?

Ha perdut vots en totes dues direccions. En la línia de l´electorat més neguitós, perquè creia que havíem frenat. Jo crec que és al revés. Sense tripartit no hi hauria hagut reforma de l´Estatut ni el pols amb Espanya. Però hi ha gent que va creure que havíem frenat el procés. I una altra part, que potser són independentistes més realistes, van anar a CiU. Probablement n´hem perdut tants en una banda com a l´altra. La novetat és que una part de l´electorat socialista que mai no havia votat CiU, aquest cop ho va fer. A més a més d´això, hem de pensar que no som el melic del món: la crisi econòmica s´ha en-dut molts governs, especialment d´esquerres.

La fuga de vots d´ERC i PSC no ha estat només per una qüestió nacional, sinó també social?

Quan tens el 20% d´atur i et trobes en la impotència, com m´he trobat com a conseller, que et tanquen la principal fàbrica del Bages, Pirelli, tens la sensació que la multinacional t´ha pres el pèl. Una part del càstig és per aquesta situació, i les esquerres ho patim més perquè prediquem que la política s´ha de fer per transformar la realitat, no per adaptar-s´hi.

Així doncs, la política no serveix de res davant les grans multinacionals i la globalització?

A vegades he tingut aquesta sensació. La política serveix, però li falten mecanismes, i quan no tens estat, encara més, tot i que mira què passa a Grècia, Irlanda i Islàndia. Crec que hem fet coses fonamentals, com haver desencallat la inversió del Parc Tecnològic, injectar directament capital en empreses del Bages a través de la societat Avança i subvencionar el sector de l´automoció. Són llocs de treball que s´haurien pogut perdre i, en canvi, ara se´n guanyen. Vam evitar que es tanquessin algunes empreses. Per tant, la política serveix, però hi ha casos, com les grans multinacionals i aquests grans moviments especulatius, que veus a passar i no hi pots fer res. Però vam salvar Nissan i SEAT. Estic molt content d´haver aconseguit el Q3.

Com eren les reunions del Govern de la Generalitat?

El clima era correcte, sobretot en aquest segon tripartit. El President obria la sessió analitzant el conjunt de la política de l´última setmana. Tothom opinava. Hi havia molta col·laboració i, òbviament, discrepàncies, però sempre molt educades. Les negociacions dures es feien fora de l´executiu. Poques coses es van aprovar per decret, excepte quan Iniciativa s´ha saltat el consens, sense avisar. Això va ser un altre problema, la deslleialtat d´Iniciativa. A partir de la sentència del Tribunal Constitucional, però, va canviar totalment i l´ambient era gèlid, sobretot per l´actitud dels socialistes.

Li ha quedat alguna sensació de ressentiment?

Tots tenim les nostres responsabilitats. ERC, sobretot en aquesta legislatura, ha tingut una certa indefinició i indecisió de quina línia havia de seguir entre la gent que volia trencar el Govern i la gent que deia que s´havia de conti-nuar. Aquestes indefinicions externes es notaven. Aquesta és la responsabilitat d´ERC. El gran handicap socialista va ser la manca de relat del seu president i, sobretot, les dependències amb Madrid. Hi havia una esquizofrènia entre el que feia el PSC i el grup parlamentari a Madrid, que mai no va ser al costat del Govern de Catalunya. I per part d´ICV, la contribució negativa és que ha anat per lliure i va tenir actituds insolidàries.

I enmig d´aquesta situació arriba la sentència del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut, que va trencar el tripartit.

Tot va anar raonablement bé fins a la sentència. L´últim acte de valentia de Montilla va ser el discurs per defensar-lo, però l´endemà ja va canviar. Llavors allò ja no es podia aguantar. Tampoc no tenia sentit trencar el Govern, perquè faltaven tres mesos per a les eleccions, però aquell dia hi va haver una ruptura. El PSC va fer un pas enrere, i ERC tenia clar que s´havia de fer endavant perquè ja s´havia acabat la fase autonomista i federal. I aquí és on hi ha una bifurcació que lamentablement el que fa és donar ales a CiU, que són els reis de l´ambigüitat. Això li ha servit per agrupar des de l´espanyolisme moderat fins a l´independentisme moderat.

En tres mesos es va dilapidar tota l´obra del tripartit? Hi va haver la sensació que vostès mateixos en renegaven.

Si el PSC arriba a fer un pas endavant hauria permès valorar positivament l´obra de govern i no renegar del tripartit. En el moment en què els socialistes atribueixen als socis independentistes el fet que s´hagin arriscat tant i no assumeixen que són ells els qui generen el problema amb la seva covardia, ens posa contra les cordes. Això ens obliga als uns i als altres a dir que no repetirem el tripartit. Nosaltres, perquè no podem anar amb uns senyors que no renuncien a ser dependents, i ells, perquè creuen que el seu problema és l´independentisme. D´aquí es va deduir que renegàvem del tripartit, i no és veritat. Estem molt orgullosos de l´obra de govern, però la sentència del TC va bombardejar aquest discurs. CiU no superarà, en absolut, l´obra de govern. En alguns casos es retrocedirà.

Parlem del nou Govern d´Artur Mas, doncs. Què li sembla?

Ha fet una maniobra maca amb Mascarell. I hi ha algun conseller que donarà la talla. Em sento ben representat amb Mas-Colell. Jo vaig seguir algunes polítiques seves i espero que ell en segueixi de meves. Per això hi ha un pacte per a la recerca i la innovació del qual estic molt orgullós. Ja no tinc tan clar què faran amb turisme. Nosaltres hem fet una aposta molt clara pel turisme d´interior i sostenible, i em fa por que torni el del sol i platja. I en comerç ja veurem què faran.

Parlem d´Esquerra. Després de la desfeta electoral, Joan Puigcecós ha fet el que havia de fer renunciant a la presidència, o va reaccionar tard?

El tempo no se sap mai, però en tot cas ha fet el que tocava, que és fer un pas enrere. Ha de promoure una candidatura unitària, d´integració que torni a obrir el partit a fora. Els fixatges de Tresseras, Jonqueres i Fàbrega és una indicació que ERC està tocada però no enfonsada. El pols amb l´independentisme exprés l´hem guanyat nosaltres. La força majoritària i amb més presència territorial és ERC. I Reagrupament ha quedat escombrat. Si algú ho plantejava com a pols independentista, aquest l´ha guanyat ERC, que continua sent el pal de paller. Hi ha alguns sectaris que continuen obsessionats a desgastar-nos, no a sumar. D´això n´hauran d´acabar donant explicacions a l´electorat.

Però ERC també ha pagat una factura que li ha sortit cara. Ara què cal fer?

Obrir el partit a gent que Mas ha tingut l´habilitat d´incorporar al seu projecte, com Mascarell, que té aquest perfil d´esquerra postfederal o postautonomista, que representa el sector majoritari a Catalunya. La gent, en el fons, és moderada en les formes, però majoritàriament ja sap quin és el camí a seguir, però ho vol fer sense ensurts. ERC no ha aconseguit atrapar aquest perfil. Mas sap que té 300.000 vots prestats, aquests 300.000 són aquells que hem de treballar per recuperar, són vots de perfil centreesquerra, postfederal, postautonòmic o d´un independentisme moderat. Puigcercós i Ridao tenen l´obligació d´obrir el partit, de prioritzar la meritocràcia. Els qui ho facin millor han d´anar al davant, i no per amiguisme.

Hi ha hagut amiguisme dins Esquerra Republicana?

Crec que en molts partits, no només a ERC, passa a vegades el fet de dir jo sóc dels teus, doncs ja et dono suport. I també passa a escala local. A escala local, ERC s´ha de renovar. A Manresa ja ho ha fet, a comarques s´està fent. Hi havia llocs en què la gent del partit feia d´autèntic tap. Les organitzacions han d´estar sempre obertes a agafar els millors de la societat civil, i més en moments en què hi ha descrèdit de la política en general. Si hi ha gent bona amb ganes de jugar políticament, els has d´obrir les portes.

Té al cap algun nom que pugui liderar el partit a partir del pròxim congrés, un cop celebrades les eleccions municipals?

No en tinc cap. Tot és obert, però penso que és bo que hi hagi una renovació i una separació de càrrecs. Qui sigui al grup parlamentari, que no tingui una responsabilitat en l´organització orgànica del partit, perquè hi ha feina per a tothom. Sobretot, cal fer un pla estratègic de penetració social, que és el que no es va fer en l´etapa anterior. Vam cavalcar sobre onades favorables i l´urgent no ens deixava fer l´important. I ara que, per desgràcia, no tindrem urgències, podem fer l´important, que és créixer.

Està dient que ara estan pagant l´èxit electoral durant l´època de vaques grasses?

En èpoques de vaques grasses es va oblidar fer de trinxera. Ho havíem fet des del 1995 fins al 2000, però ens va venir l´onada provocada per Aznar, no ens enganyem, i això ens va col·locar al Govern d´una manera molt per sobre de la capacitat que teníem. La gent més bona va anar a parar al Govern, i vam desmuntar el partit. I això ho estem pagant. Ara s´haurà de tornar al partit, fer xarxa, tornar a escoltar la gent, ser els millors i construir trinxeres.

Diu que es dedicarà a fomentar reflexions. Com veu Catalunya d´aquí a 12 anys?

S´haurà acabat de completar la internacionalització de l´economia catalana, perquè si no anem cap aquí ens ensorrem. Catalunya podrà ser un dels líders de tot l´arc de la Mediterrània amb l´economia del coneixement. Això farà que cada cop hàgim de dependre menys d´Espanya.

I des del punt de vista més polític, què passarà?

Els pròxims anys les últimes fuetades de la fera espanyola seran molt dures. Ja comencem a veure les conseqüències de l´esvoranc que ha obert el Tribunal Constitucional, i Espanya entrarà amb tota l´estructura judicial colonialista. Serà una batalla permanent i jurídica que farà encrespar molt els ànims, i espero, i això és més una esperança que una constatació, que la reacció sigui intel·ligent, no a cop calent, i que ens dediquem més a construir estat que no pas a defensar-nos. Caldrà guanyar la batalla de la insubmissió, anar als jutjats quan calgui i desacatar el tema lingüístic.

Tindrem el concert econò-mic que Artur Mas va situar com a eix de la seva campanya electoral?

Serà un fiasco i només tardarem 3 anys a saber-ho. Obligarà la dreta a concretar la transició nacional, i si no, nosaltres els ho recordarem.

I mentrestant?

Crec que s´ha d´explorar qualsevol via fins a arribar a la independència unilateral. En aquests moments Espanya està de baixa, la marca Espanya és un desastre. Mentre en depenguem hem de millorar les relacions amb altres estats europeus. Com que no és clar que es pugui fer un referèndum ni que es guanyi, no hem de renunciar a altres vies de multidependència, buscar fórmules que ens permetin navegar per la UE. Haurem de ser creatius. Mentrestant, s´ha de construir la societat civil.