El TC paralitza la Llei de consultes populars

ACN El Tribunal Constitucional ha deixat en suspens la Llei de consultes populars després d'admetre el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol va interposar el passat mes de desembre. L'alt tribunal té l'obligació de paralitzar la llei recorreguda quan és el govern espanyol el que posa el recurs. El govern espanyol va al·legar que amb la nova llei es vulneraven les competències exclusives de l'Estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums. La Llei aprovada al Parlament establia que es podien convocar referèndums sobre temes de transcendència especial i que per dur-los a terme es necessitava l'autorització de la majoria absoluta del ple del Parlament i de l'Estat.

A nivell municipal, les consultes podien ser impulsades per l'alcalde, per una tercera part dels regidors o per iniciativa popular de ciutadans que hi estaven empadronats. Aquí, el consistori també havia d'avalar la iniciativa i l'Estat donar-hi el vistiplau.

La Llei ha quedat paralitzada en aplicació dels articles 30 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i 161.2 de la Constitució Autonòmica, que estipulen que l'admissió a tràmit d'un recurs del govern espanyol per part del Tribunal Constitucional comporta la suspensió temporal dels articles impugnats. El govern espanyol haurà de ratificar o aixecar la suspensió en un termini no superior a cinc mesos.

En concret, el Tribunal Constitucional deixa en suspensió 32 dels 59 articles i cinc disposicions addicionals de la Llei. Són els que van de l'1 al 30 i els 43 i 45. Els primers 30 articles impugnats estableixen l'objecte de la Llei, el seu àmbit d'aplicació, i les bases de les consultes populars per la via del referèndum, així com les modalitats, la naturalesa de les consultes i com poden ser sol·licitades.

L'article 43 estableix que la convocatòria de la consulta correspon a la Generalitat o a l'alcalde o alcaldessa del municipi corresponent un cop obtinguda l'autorització de l'Estat, i el 45 fixa els continguts que ha de tenir el decret de convocatòria de la consulta. Els magistrats acorden donar trasllat del recurs a la Generalitat i al Parlament, per la via dels seus presidents, a més del Congrés i el Senat perquè en quinze dies es personin en el procés i presentin les al·legacions que considerin oportunes.

El govern espanyol va recórrer la Llei de consultes populars el 26 de desembre de 2010 argumentant que la llei 'vulnera les competències exclusives de l'Estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums' perquè 'estableix un nou tipus de referèndum d'iniciativa autonòmica no previst a la Constitució ni a l'Estatut d'Autonomia, i contradiu la Llei Orgànica 2/1980 que regula les diverses modalitats de referèndum'.

El recurs de l'executiu espanyol parteix d'un dictamen favorable del Consell d'Estat, que afirmava que la llei del Parlament 'equipara la consulta popular al referèndum'. L'informe basava els seus arguments en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que afirma que l'article 122 del text és constitucional sempre que s'entengui que les consultes populars que apareixen a la normativa aprovada a la cambra catalana no inclouen en cap cas els referèndums.

Segons la Llei de consultes populars aprovada pel Govern el 31 de març del 2010, es pot convocar una consulta sobre 'qüestions d'especial transcendència política' si ho sol·licita una cinquena part dels diputats del Parlament, el 10% dels municipis catalans amb un mínim de 500.000 habitants o el 3% de la població de Catalunya. La norma estableix el règim jurídic, el procediment, l'aplicació i la convocatòria de consultes populars per via del referèndum.