Els bisbes catalans reconeixen en un document 'els trets nacionals propis de Catalunya'. Ho fan amb motiu del 25è aniversari del document de l'episcopat català 'Arrels cristianes de Catalunya' i, per fer-ho, han redactat un nou text titulat 'Al servei del nostre poble'. Els bisbes mostren el seu 'profund amor pel país' i reconeixen 'la personalitat i els trets nacionals propis, en el sentit genuí de l'expressió'. També defensen 'el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta'. A més, consideren que la identitat i la cultura catalana no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana. La Conferència Episcopal espanyola ha rebutjat valorar aquestes paraules.
Els bisbes afirmen que en el context europeu actual el poble català 'vol i pot oferir la seva contribució des de l'especificitat, arrelant en la seva història, la seva cultura i la seva llengua mil·lenàries'. Afegeixen que els drets propis de Catalunya estan fonamentats en la seva mateixa identitat com a poble.
Reconeixen que la societat catalana actual ha d'afrontar nous reptes i aspiracions sobre la forma política concreta en que s'ha d'articular i com s'ha de relacionar Catalunya amb 'els altres pobles germans d'Espanya' en el context europeu.
Tot i aquest reconeixement, alerten que no correspon a l'Església optar per una determinada proposta, tot i que defensen 'la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia'.
Per afrontar aquests reptes, els bisbes encoratgen els implicats a seguir 'el camí del diàleg i l'entesa' entre totes les parts per arribar a solucions justes. 'El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura', asseguren.
Catalunya, s'entén per la fe cristiana
Al text també defensen que els estudis històrics i sociològics confirmen que la cultura i la identitat catalana són el que són actualment en part gràcies a la presència de la fe cristiana ja que aquesta ha 'contribuït decisivament en la configuració de la identitat catalana'.
Reconeixen les 'mancances i els errors' que hagin pogut tenir com a membres de l'Església i 'humilment' demanen perdó, però afegeixen que aquesta ha tingut un paper 'insubstituïble' en la història de Catalunya.
Exemplifica la contribució del cristianisme, per exemple, a través de les personalitats i obres socials, culturals, assistencials i educatives 'nascudes de la fe cristiana'. En aquest context, situen l'arquitecte Antoni Gaudí i expliquen que la dedicació de la Sagrada Família per part del papa Benet XVI ha permès 'redescobrir un gran testimoni contemporani de la fecunditat de les arrels cristianes' a la societat catalana. Així mateix, els bisbes agraeixen al Sant Pare la seva visita a Barcelona el 7 de novembre.
Secularització i nous reptes
Malgrat aquesta aportació, lamenten que darrerament s'ha produït un procés de secularització que fa necessari promoure una 'renovada evangelització', que implica cercar un llenguatge que faci més entenedor el missatge de l'Església.
Per als bisbes catalans hi ha dos factors que dificulten aquesta tasca: el desencís creixent per la política i les institucions i la 'desvinculació' dels fonaments ètics. En el primer cas, asseguren que això porta a la deixadesa i a la no participació en l'àmbit públic i, en el segon cas, asseguren que aquest oblit de l'ètica és fa palès en els casos de corrupció o en les arrels de la crisi econòmica, així com 'de manera subtil i invisible quan es legisla i es governa només amb criteris positivistes i pragmàtics'.
Davant del procés de secularització, els bisbes catalans conviden a tota la societat a allunyar-se d'actituds bel·ligerants i a promoure una 'sana laïcitat' que deixi clara la distinció entre l'esfera política i la religiosa, però que reconegui al mateix temps la llibertat religiosa i la funció 'positiva' de la religió i de les institucions eclesiàstiques.
Un altre factor que influeix en aquest procés és l'arribada de la immigració i la globalització i la conseqüent aparició d'altres creences i una major diversitat. En aquest punt, afirmen que s'ha de superar 'la temptació de la confrontació' i s'ha d'apostar pel diàleg.
Ajudar els immigrants
El document també repassa la situació que viuen els immigrants que arriben a Catalunya per iniciar un nou projecte vital i, en època de crisi i recordant les paraules de Benet XVI, asseguren que no poden ser utilitzats com una mercaderia.
Per això, els bisbes catalans asseguren que s'han de garantir els drets dels nouvinguts i, a la vegada, ajudar-los a que s'integrin a la societat d'acollida, 'sense que perdin les seves peculiaritats pròpies i legítimes'. En aquesta feina, consideren que 'cal superar tot egoisme nacionalista' dels pobles acollidors i realitzar un intercanvi recíproc entre una part i l'altra.
També es posicionen a nivell econòmic i diuen que davant la greu situació de crisi econòmica s'ha de fer una lluita 'exemplar' contra el frau i l'enriquiment fàcil i injust, tot promovent la reactivació de l'ocupació i l'augment de la solidaritat. Consideren que és essencial ser austers, justos i solidaris i es mostren esperançats de trobar sortides als reptes plantejats.
Demanen als matrimonis tinguin més fills
El document dedica també un capítol a la importància de la família i l'educació. Asseguren que si actualment les noves generacions no coneixen els valors que han promulgat fins ara des de l'Església és perquè la família i l'escola no han fet aquesta transmissió correctament.
Asseguren que les institucions educadores també estan patint una profunda crisi. Per als bisbes catalans la família és 'el nucli primari i fonamental' de la societat, per la qual cosa donen les gràcies als matrimonis 'que amb generositat viuen la paternitat responsable' i fan una crida a una 'major fecunditat generosa'.
En aquest capítol recorden les paraules que va pronunciar Benet XVI durant la seva homilia a la Sagrada Família en favor de la família i en contra de l'avortament. Amb les seves pròpies paraules, afegeixen en un passatge en que defensen el medi ambient, que l'amor a la natura ha de començar per la cura a tota forma de vida 'de manera particular per a la persona humana'.
Per aconseguir aquesta transmissió de valors defensen que els alumnes puguin seguir a l'escola classes de religió, ja que així es transmet el patrimoni cultural, les arrels cristianes i els ajuda a afrontar les preguntes sobre el sentit de la vida.
El document va ser redactat el 21 de gener i el signen el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Jaume Pujol; l'arquebisbe-bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives; el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas; el de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés; el de Lleida, Joan Piris, el de Terrassa, Josep Àngel Saiz; el de Vic, Romà Casanova; el de Girona, Francesc Pardo; el de Solsona, Xavier Novell; el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Altavull; i el seu homòleg de Terrassa, Salvador Cristau.
