El Congrés dels Diputats ha donat llum verda aquest dimarts per 336 vots a favor, 3 en contra i una abstenció a l'enviament de tropes espanyoles a Líbia per un període de tres mesos prorrogable. PSOE, PP, CiU, PNB, ERC, CC, ICV i UPyD han donat suport a la petició del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha assegurat que l'objectiu de la missió no és derrocar Gadafi. Segons Zapatero es tracta d'una decisió fonamentada en la "legalitat i la legitimitat" que s'emmarca en un context històric de la "primavera àrab".

Només el portaveu d"IU, Gaspar Llamazares i els dos diputats del BNG han votat en contra de la participació espanyola a l'operatiu.

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha defensat que la intervenció a Líbia es produeix per "un principi humanitat" que és defensar "els ciutadans dels atacs de les mateixes forces líbies", però ha apuntat que l'objectiu final de la resolució 1.973 de l'ONU "no era expulsar Gadafi", sinó "advertir-lo que deixés d'utilitzar les armes contra el seu poble i de que si no ho feia així, la comunitat internacional estava disposava a fer servir la força per posar punt i final al genocidi contra el seu poble".

Per ara, segons ha assegurat, aquestes mesures "han tingut efectes" i "sembla que s'han aturat els atacs indiscriminats", però "el missatge segueix essent el mateix: mentre existeixi risc que Gadafi torni a atacar el seu poble, aplicarem la força necessària per impedir-ho", i "per això que avui fa el govern és una petició prudent".

El president del govern espanyol ha reiterat que un cop el Consell de Seguretat ha adoptat la decisió es donen les "condicions legals i polítiques necessàries perquè Espanya assumeixi les seves responsabilitats com a membre de la comunitat internacional". Això és el que recull l'Organització de Nacions Unides (ONU) com la "responsabilitat de protegir" que consisteix en que si un estat no compleix amb la responsabilitat de protegir els seus ciutadans, "la comunitat internacional ha d'intervenir per assumir-la".

El president espanyol ha assegurat que "la contribució espanyola té com objectiu garantir la zona d'exclusió aèria i assegurar l'embargament acordat per les Nacions Unides". "Espanya assumirà la seva responsabilitat com a membre actiu de la comunitat internacional; com a membre actiu d'una comunitat de dret, que amb aquesta decisió, ha donat un pas de rellevància històrica", ha sentenciat abans d'agrair a totes les forces polítiques per "la posició mantinguda durant aquests dies, especialment per part del principal partit de l'oposició".

Rajoy expressa el suport del PP a l'executiu

Per la seva banda, el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha justificat el seu vot favorable a l'autorització en què "si el govern entén que en les actuals circumstàncies s'ha d'actuar d'aquesta manera, el Partit Popular no s'oposarà" per "coherència" ja que mai ho ha fet en operacions d'aquesta naturalesa amb governs anteriors.

Ni impedir ni destorbar, ha afirmat Rajoy durant la seva intervenció, perquè la decisió l'ha pres "qui podia prendre-la constitucionalment, perquè així ho ha decidit la comunitat internacional, perquè sempre hem estat amb els nostres aliats i sobretot, perquè ens sentim solidaris amb els civils que pateixen indefensos l'atac despietat del coronel Gadafi", ha conclòs.

Duran: 'Les Nacions Unides haurien d'haver actuat abans"

El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida també ha expressat el suport de la seva formació a una intervenció que "contràriament a Irak" es fa des de la "legitimitat" que li atorga el mandat de l'ONU. Duran ha negat els arguments dels qui diuen que aquesta operació es fa per més per interessos econòmics que per protegir la població civil. "No hi estic d'acord. Al revés, si la resolució no es va fer abans va ser precisament per motius econòmics".

El portaveu de CiU tan sols ha retret a Zapatero que hagi sol•licitat un permís temporal de tres mesos tenint en compte que la resolució del conflicte a Líbia "no serà fàcil". També ha comminat el govern espanyol i als membres de la UE a "recuperar la política euromediterrània" per poder "guiar" els països que avui viuen revolucions democràtiques.

Llamazares: "La democràcia no s'imposa amb la guerra"

En canvi, el portaveu d'IU, Gaspar Llamazares -hy pujat a l'hemicicle amb un cartellet amb el lema 'No a la Guerra'- ha criticat durament la decisió i ha recordat que "la democràcia i els drets humans no s'imposen amb la guerra". "Qui l'ha vist i qui el veu", ha dit Llamazares, que ha afirmat que en la decisió d'intervenir a Líbia han pesat més els interessos geoestratègics que no pas la defensa de la població civil.

"És hipòcrita parlar de Drets Humans, perquè en aquest moment al món hi ha 32 països amb característiques molt similars a Líbia amb tirans despòtics que exterminen a part del seu poble, i no obstant, seria una bogeria que la política internacional fos la declaració de la guerra per acabar amb aquestes situacions, perquè ens portaria a un conflicte mundial, ha sentenciat.

Segons Llamazares, el que es busca a Líbia es '"controlar el pati del darrere" i "governar els canvis al Mediterrani i garantir el futur de l'energia". La guerra, ha destacat, "provoca més patiment, desplaçament de població, encona els conflictes, però hem optat per aquesta estratègia perquè el nostre objectiu no són els drets humans sinó la defensa dels interessos".

La sessió ha tingut un final àlgid. En primer lloc, per la discussió que han mantingut ja en solitari Gaspar Llamazares i Rodríguez Zapatero. El primer l'ha comparat amb Aznar -tot i que sense citar l'expresident- per haver portat les tropes espanyoles a la guerra al final de la seva segona legislatura. 'No sé què els passa, que perden el contacte amb la gent, que és majoritàriament pacifista, i ja només responen davant la història'.

Per contra el president espanyol ha recordat a Llamazares que 'davant la història només responia un dictador invocat per Gadafi aquests dies, però afortunadament en democràcia només es respon davant del Parlament, i per això estem aquí'.

Ridao: "Desitgem que la intervenció serveixi per acabar amb tanta hipocresia"

El portaveu d'ERC, Joan Ridao, ha començat la seva intervenció afirmant que "nosaltres vam aplaudir la retirada d'Irak però avui ens veiem obligat a secundar una intervenció militar a Líbia'", ha assegurat. Ridao que ha lamentat que la decisió arribi "tard". "Això no és intervenir sobre el terreny sinó obligar al tirà a un alto al foc per restablir la pau i la plena sobirania dels seus ciutadans", ha dit.

"Estem a favor d'intervenir i donarem suport a la sol•licitud, però no és un xec en blanc, desitgem la intervenció per restituir la pau i derrocar a Gadafi, però a la vegada la desitgem com una oportunitat de futur per acabar amb tanta hipocresia", ha afirmat.

L'executiu espanyol ha obtingut el permís del Congrés un dia després que dos F-18 de les Forces Armades s'enlairessin de la base de Torrejón carregats amb míssils aire-aire i sobrevolessin la zona d'exclusió aèria en una missió de "risc moderat" per fer complir la resolució de les Nacions Unides. L'operatiu espanyol es completa amb dos F-18 més i un avió d'abastiment, 500 efectius, la fragata Méndez Núñez i el submarí Tramontana.

El permís que ha sol•licitat el president del govern espanyol és temporal i prorrogable. En concret, l'executiu obté llum verda del Congrés per operar durant un mes "per al control i garantia de la zona d'exclusió aèria" i tres mesos per a "l'assegurament de l"embargament". L"executiu pot sol•licitar una pròrroga en el futur si ho considera necessari, com va passar a la missió a l'Afganistan.

Zapatero ha sol·licitat el permís d'acord al que estableix el punt 17.2 de la Llei de Defensa Nacional, una norma que ell mateix va impulsar tan bon punt va arribar a La Moncloa (es va aprovar el 2005) i que obliga l'executiu espanyol a sotmetre al criteri de les Corts qualsevol intervenció militar a l'estranger. Això sí, aplica l'article següent, el 17.3, que li permet enviar les tropes i després ratificar la decisió.