"N

o s'ha de ser endeví per obrir la finestra i encertar que ve una tempesta si hi ha llamps i bufa vent fort. Aquests joves ja no miren Operación Triunfo, i han obert la finestra". Amb aquestes paraules intentava expressar Mongo Aurelio, un dels acampats a Sant Domènec, el moviment Manresa Indignada. Ho va explicar a Regió7, que va viure la nit de divendres a dissabte amb els acampats després de la jornada més dura que ha viscut el moviment dels indignats amb la repressió policial de Barcelona.

No es volen posar etiquetes perquè es consideren quelcom "diferent i nou". Se senten part d'una explosió de ràbia que manifesten amb un treball quotidià d'assemblees i comissions, i de bricolatge a petita escala, construint papereres i cartells. Volen fer de la plaça de Sant Domènec una àgora per als manresans, i hi han edificat la seva petita fortalesa on es fan forts predicant amb l'exemple.

Després de la cercavila i la dura assemblea de divendres, corpresos encara per la duresa dels fets de Barcelona, Benvingut Parrilla, encarregat de la intendència, començava a preparar el sopar per als seus companys. Ho feia amb el menjar que solidàriament els porten cada dia els manresans, amb altres objectes, "fins i tot una farmaciola", explica Parrilla. El cuiner treballa amb una cuina solar, també cedida per un ciutadà: "volem utilitzar les energies alternatives, perquè si volem canviar el sistema, ho hem de fer bé". A poc a poc va arribant gent de la plataforma per sopar. El Miquel, el Vladimir, el Diego, el Francesc, el Salah... Són persones molt diferents: homes i dones, joves i no tan joves, estudiants, treballadors, aturats...

Després de sopar, toca reunir-se al voltant de la taula per mirar, per un ordinador amb WiFi, el darrer programa de TV3 Banda ampla, dedicat a les mobilitzacions dels indignats. Després toca fer neteja, rentant els plats a la font de la plaça i netejant la taula, llançant les sobres a la brossa. "Som a la via pública per reclamar un canvi de sistema, però també un canvi de valors, i hem de començar per donar exemple en els nostres actes quotidians", diu Aurelio.

Molt a prop seu, dos grups de persones criden i fan escàndol, molestant el descans dels veïns. Són persones que hi eren abans que els indignats i que de ben segur hi seran després. "No formen part de nosaltres", diu Vladimir González: "sempre intentem dialogar amb ells, els demanem respecte". Cap a les 2 de la nit, els qui fan aldarull abandonen la plaça i torna la calma.

Poca estona després, un jove begut irromp amb crits i provoca els dos acampats que fan guardia. Els indignats responen amb el silenci, fins que el jove desapareix. Poc després s'apropa un jove i demana cerveses a l'estand on es recullen firmes, i els responsables li diuen que s'equivoca de lloc. "Aquí hi ha de tot excepte alcohol i drogues", diu Aurelio. Més tard, dos joves demanen si els acampats els deixarien dormir dins les tendes, i troben una nova negativa: "la gent ha d'entendre que no som un grup assistencial. Ara mateix ens estem dedicant a una altra cosa".

De tant en tant, els llums blaus de la Policia Local passen ben a prop dels indignats. En una jornada en què la policia era al punt de mira, a Manresa la relació entre els acampats i la Policia Local és d'allò més harmoniosa: "mai no hem patit perquè ens desallotgessin. Des del primer dia hi hem tingut bona relació, ells ens han prestat ajuda i nosaltres els en prestem a ells", diu Ivette García.

Després de la sobretaula, toca anar a dormir. Divendres es van quedar set persones a acampar. Es fan els repartiments de les guàrdies. Un mínim de dues persones es queda a vigilar durant dues hores, i després són rellevats per dues persones més. A la Rosana li perdonen la guàrdia: és el seu primer dia amb els acampats. Els altres van a dormir, aprovisionant totes les mantes que poden per al fred. Altres opten per anar a dormir a casa. L'endemà tornaran.

Cap dels qui divendres acampaven a Manresa no es coneixia abans que sorgís el moviment, però ara tots comparteixen quelcom més que l'espai i la revolta. A les 5 del matí, Parrilla desperta la companya que el rellevarà, i es disposa a agafar un son ben merescut. La nova guàrdia transcorre sense problemes. Un nou dia comença, també per als indignats. Un de nou per a ells, que tenen decidit que no marxaran.