Catalunya haurà de pagar 420 milions si incompleix el dèficit

ACN Catalunya haurà de pagar una multa d'aproximadament 420 milions d'euros si incompleix els objectius de dèficit que marcarà la Llei d'estabilitat pressupostària que el Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres. L'avantprojecte de la Llei estableix que les CCAA i els ajuntaments que es desviïn dels criteris marcats hauran de fer un dipòsit del 0,2% del PIB que, al cap de sis mesos, es pot transformar en una multa. Segons ha explicat el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, al cap de nou mesos les administracions que mantinguin el desviament rebran una visita d'una delegació d'Hisenda que "no serà amable" i que pot comportar la intervenció sobre els comptes autonòmics.

El text establirà un període transitori perquè les administracions arribin a l'equilibri pressupostari, és a dir, que el seu dèficit estructural sigui inferior al 0,4% i el seu deute no sobrepassi el 60% del PIB al 2020, però pel camí obligarà a totes les CCAA i els ajuntaments de més de 20.000 habitants a aprovar un sostre de despesa que no podrà superar en cap cas la taxa de creixement del PIB. A més, hauran de complir els objectius de dèficit que s'establiran a partir de les recomanacions de la UE, la regla de despesa fixada i el dèficit estructural registrat, i hauran d'enviar les "línies mestres" dels seus pressupostos a Madrid.

Si es produeixen incompliments, l'executiu espanyol obligarà l'administració afectada a fer un dipòsit del 0,2% del seu PIB nominal que, al cap de sis mesos, es pot transformar en una multa. Les CCAA que incompleixin també estaran obligades a presentar plans de reequilibri, i només estaran exemptes d'assolir els objectius en casos de catàstrofe, emergència, recessió i circumstàncies excepcionals. A més, les autoritzacions de les emissions de deute, la subscripció de convenis entre CCAA o Ajuntaments amb l'Estat i la concessió de subvencions estaran lligades al compliment d'aquests objectius de dèficit, i les administracions que infringeixin els límits hauran d'assumir les sancions que la UE pugui imposar a l'Estat.

Segons ha explicat Montoro, el deute es reduirà sempre que l'economia "nacional" creixi, i quan la taxa de creixement sigui del 2% o es generi ocupació, l'obligació de la llei és reduir sis punts el pes del deute sobre el PIB. El dèficit estructural del conjunt de les AAPP, s'haurà de reduir en un 0,8% i al 2015 i 2017 es revisaran les sendes de dèficit i deute.

"Les visites no seran amables"

Per als casos en què transcorreguts nou mesos des del dipòsit del 0,2% l'administració continua sense corregir la situació, el govern espanyol hi enviarà una delegació d'Hisenda. "Les visites no seran amables", ha dit Montoro, que ha explicat que serà "una forma d'intervenció" sobre els comptes de les CCAA que anirà en la direcció del que fa la UE amb els països intervinguts. "La visita consisteix en posar els deures, en treballar en paral·lel, i en definitiva a fer els ajustaments corresponents", ha explicat. En la línia de la reforma de la Constitució aprovada al Congrés, les administracions tindran l'obligació d'afrontar el pagament del deute de manera prioritària davant de qualsevol altre tipus de despesa.

El govern espanyol recorda que els eixos de la Llei ja han obtingut el vist i plau del Consell de Política Fiscal i Financera i per tant, segons la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, "hi ha un consens territorial que volem ampliar a un consens polític". Per aquest motiu l'executiu de Rajoy iniciarà ja la ronda de contactes amb totes les formacions que, més enllà del PSOE amb qui ja va aprovar la reforma de la Constitució, es puguin sumar a la Llei. Segons la vicepresidenta, la normativa té com a objectiu assegurar la senda de la recuperació, perquè "mentre el deute públic segueixi creixent treu recursos imprescindibles per al c`redit a les empreses i les famílies".

Dèficit estructural 0% al 2020 i del 0,4% si es fan reformes a llarg termini

Montoro ha explicat que la Llei establirà que cap administració podrà incórrer en dèficit estructural al 2020, però aquesta xifra es relaxarà fins al 0,4% del PIB si s'estan duent a terme reformes a llarg termini, a més de les excepcions per casos d'emergència. A més, la despesa de les administracions públiques no podrà augmentar per sobre el creixement del PIB i la prioritat és pagar primers els interessos del deute per donar seguretat màxima als inversors.

La Llei d'estabilitat pressupostària és la primera de les grans reformes que l'executiu porta al Consell de Ministres, en les pròximes setmanes s'hi aprovaran també la reforma laboral i la reforma del sistema financer. Són tres eixos amb què el govern espanyol vol llançar un missatge intern i extern respecte a la determinació de l'Estat de complir i fer els deures amb la reducció de la despesa i d'impulsar la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball i generar d'aquesta manera també un clima de confiança que permeti suavitzar les pressions dels mercats.