La millor cerimònia inaugural d´uns Jocs Olímpics

EFE Londres 2012 va donar anit l'esperadíssim tret de sortida amb la cerimònia inaugural dels seus Jocs, una sorpresa per als sentits creada pel director de cinema Danny Boyle, en la qual la tradició del camp, el record de la Revolució Industrial i el llegat musical i cinematogràfic anglesos van ser els motors centrals de l'espectacle sensorial que va meravellar al públic de l'Estadi Olímpic i als 4.000 milions de teleespectadors que ho van seguir des d'arreu del planeta.

Danny Boyle va revelar d'aquesta manera el secret que havia demanat aquest dimecres que guardessin els milers d'espectadors que van acudir a l'últim assaig general, en el qual amb el hashtag #savethesurprise sol·licitava que els milers de flaixos i gravacions no es bolquessin en les xarxes socials i internet amb la finalitat de mantenir la màgia d'un acte inaugural atapeït de missatges i en el que, amb la música (Mike Olfield, l'Orquestra simfònica de Londres, els Beatles, Rolling o The Queen) i els efectes de llum va crear la simbiosi perfecta amb una grada lliurada.
Amb un pressupost de 27 milions de lliures (34 milions d'euros), el director de Trainspotting i Slumdog Millionaire no va buscar la perfecció autòmata de Pequín d'ara fa quatre anys, però els 10.000 voluntaris que van omplir el verd prat de l'escenari es van moure amb una sincronia mil·limètrica en el desmuntatge d'un decorat que aviat es va convertir en una factoria industrial que va forjar sobre el cel londinenc els cinc anelles olímpiques.

La cerimònia va arrencar a les 20.12, hora local, en un gest de complicitat a l'any dels Jocs, però l'obra sensorial de Boyle no es va iniciar fins a les 21.00 hores. Llavors, les vaques (3), ovelles (70), cavalls (12), gallines (10), gossos, cabres (2) i ànecs ja portaven molt de temps sobre el prat que s'havia instal·lat al bell mig de l'Estadi Olímpic, on un grup de futbolistes amb pantalons llarg disputaven un improvisat partit al país bressol del futbol.

També va haver-hi un homenatge a la creació de la Sanitat Pública britànica (NHS) després de la Segona Guerra Mundial, amb la desfilada de centenars d'infermeres que intentaven espantar els dimonis que sotgen als nens malalts fins que diverses desenes de Mary Popins van descendir des del cel per allunyar-los definitivament.

El cinema, molt present

Aquesta no va ser l'única referència filmogràfica, ja que sengles dobles de l'espia més famós del món, James Bond, i també de la Reina Isabel II d'Anglaterra van descendir en paracaigudes des d'un helicòpter abans de l'arribada a la llotja de la sobirana britànica i el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge.

Els 80.000 espectadors de l'Olímpic van gaudir de les sorprenents aparicions de l'actor Kenneth Branagh recitant William Shakespeare; el músic Mike Olfield interpretant Tubular Bells; l'autora de Harry Potter, J.K. Rowling, amb 400 milions de llibres venuts, llegint l'inici de Peter Pan, Rowan Atkinson, més conegut a la pantalla com a Mr. Bean en una simulació de la famosa pel·lícula Carros de Foc. No van ser les úniques estrelles convidades, ja que també va aparèixer el malvat Voldemort de Harry Potter, el capità Garfi, Cruella de Vil dels 101 dàlmates i la mainadera Mary Poppins, aquesta última encarregada d'esvair els malsons dels nens que dormien en llits d'hospital a l'escenari de l'Estadi.

L'hora de Pau Gasol

Una campana de 23 tones, amb el lema "No Temis. L'illa està plena de sons", una cita de William Shakespeare i fabricada per la mateixa foneria que la del Big Ben, la va impulsar l'últim guanyador del Tour, Bradley Wiggins. Aquesta va ser la senyal que servia per marcar marcat l'inici de la cerimònia una hora i mitja abans que els atletes de les 204 delegacions desfilessin per l'Estadi Olímpic, esperant que Londres encengués el peveter dels Jocs de la seguretat, dels estadis ultramoderns i la promesa de grans marques.

D'entre els centenars de delegacions que van lluir-se davant els innumerables flaixos, va sortir Espanya, abanderada per Pau Gasol; una selecció d'esportistes que confia a remuntar el desànim i emportar-se un bon botí d'uns Jocs Olímpics, la trentena edició de l'era moderna, que ahir va aixecar el teló amb una cerimònia plena de color, música i moltes referències a la cultura britànica.

Un bon grapat dels esportistes espanyols que van desfilar a l'estadi anglès van retransmetre gairebé minut a minut la cerimònia d'obertura a través de la xarxa social Twitter. Un dels més actius va ser el jugador d'handbol Albert Rocas. "Ja hi som", "A punt d'entrar a l'estadi", "cada cop queda menys", anava dient el palafrugellenc. Com Rocas, el mateix banderer i altres destacats participants de la delegació espanyola van anar revelant el recorregut a l'estadi britànic. José Manuel Calderón o els futbolistes Javi Martínez o David de Gea també van deixar els seus comentaris a la xarxa social.