El president de Veneçuela, Hugo Chávez, ha mort als 58 anys víctima d'un càncer, segons ha confirmat aquest dimarts el vicepresident veneçolà, Nicolas Maduro, a través d'un discurs a la ràdio i la televisió. Chávez ha mort després de lluitar contra el càncer durant dos anys i de viatjar a Cuba per operar-se. "És un moment de profund dolor", ha assegurat Nicolás Maduro durant l'anunci de la mort del mandatari bolivarià, que ha fet des de l'Hospital Militar Carlos Arvelo de Caracas. Chávez, que va presidir Veneçuela durant 14 anys, va ser diagnosticat amb un càncer de pelvis a mitjans de l'any 2011, i ha mort després de les complicacions de la seva última intervenció, l'11 de desembre passat.
El vicepresident de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha estat l'encarregat d'anunciar la mort del president veneçolà aquest dimarts poc abans de les onze de la nit. Hores abans Maduro havia anunciat que el govern bolivarià investigarà l'origen de la malaltia d'Hugo Chávez, ja que ha assegurat que tenen "pistes" que els indiquen que podria ser fruit d'una "conspiració internacional". Maduro ha dit que "al darrere" del delicat estat de salut de Chávez hi ha els poders "imperialistes" i els "enemics de la pàtria". A més, ha expulsat un agregat de l'ambaixada dels Estats Units.
Maduro ha donat la notícia de la mort del 'comandante' en directe per la ràdio i la televisió veneçolanes des de l'Hospital Militar 'Carlos Arvelo', a Caracas, on estava ingressat Chávez. Maduro ha explicat que el líder bolivarià ha mort després de batallar contra el càncer que patia des de feia dos anys.
"El respecte i la pau han d'anar de la mà. Nosaltres cridem a tots els compatriotes a ser els vigilants de la pau, del respecte i assumim les pregàries i el projecte del comandant Hugo Chávez", ha expressat Maduro.
Maduro, a més, ha avançat que està previst un desplegament militar i policial especial per garantir la pau al país arran de la mort de Chávez.
Hugo Chávez, el líder que va portar la revolució bolivariana a Veneçuela
Hugo Rafael Chávez Frías (Sabaneta, Alberto Arvelo Torrealba, estat de Barinas, Veneçuela 28 de juliol del 1954) va néixer en una família pobra de la zona de les esplanades veneçolanes i va tenir una infància austera però feliç. D'aquella època provenen algunes de les anècdotes que sovint feia servir mentre parlava de política. Combinades amb el seu carisma, les seves arrels humils van ajudar-lo a forjar una connexió emocional amb molts pobres de Veneçuela, que el veien com una persona de la família.
De jove va aspirar a ser pintor i després, jugador de baseball professional a la primera lliga dels Estats Units. Antic coronel lloctinent, Chávez va passar bona part de la seva carrera militar conspirant amb altres soldats d'esquerres amb l'objectiu d'enderrocar l'ordre polític tradicional. El 1992, va liderar un cop contra l'aleshores president Carlos Andrés Pérez. El cop va fracassar però va suposar un llançament per a la seva carrera política. Amb la seva boina vermella al cap, va pronunciar un breu parlament mentre el portaven a la presó que va captivar molts veneçolans i va suposar el punt de partida de l'ascens del líder populista cap a la presidència del país.
Després de ser indultat pel president Rafael Caldera, Chávez va recórrer tot el país per difondre el seu missatge basat en la revolució bolivariana. El 1998 va guanyar les eleccions i va ser investit a principis de l'any vinent. Per a molts votants de baix nivell adquisitiu, simbolitzava un inici fresc després de dècades de governs vistos com corruptes.
Els mitjans de comunicació privats i els líders de negocis van mantenir-se contraris al chavisme. El 2002, un grup format per polítics a l'oposició i tropes dissidents van intentar un cop d'estat. Chávez va ser arrestat i portat cap a una base militar a una illa del Carib. Dos dies més tard, la tasca dels militars lleials al règim i les protestes dels seus seguidors van portar-lo de nou al poder. El líder veneçolà va acusar els Estats Units d'estar darrere del complot i va dir que havia temut la seva pròpia mort.
El suport de les capes més pobres de Veneçuela s'explica en part per la despesa estatal massiva per expandir els programes d'educació i salut, finançat pels beneficis de les exportacions de petroli. A més, va cultivar el seu suport amb la seva constant confrontació amb els Estats Units.
En diverses ocasions va amenaçar amb aturar les exportacions de petroli als EUA però no ho va arribar a fer mai. Els Estats Units segueix sent el principal mercat exportador de petroli de Veneçuela, si bé s'han augmentat les vendes a la Xina i estats contraris a Occident com Bielorrússia, l'Iran i Síria.
Inspirat pel seu amic i mentor Fidel Castro, Chávez va nacionalitzar els sectors clau de l'economia i alguns han titllat el seu règim d'autocràcia. Els oponents l'acusen de reprimir els crítics i diuen que ha malgastat els beneficis del petroli, a més de fer que els inversors estrangers marxessin del país.
D'estil populista, Chávez és conegut pels seus llargs discursos televisats. Aquest 2012 va batre el rècord amb prop de 10 hores de parlament.
A mitjans 2011, va anunciar que estava sent tractat d'un càncer. Va sotmetre's a tres operacions a Cuba, durant les quals li van extirpar dos tumors malignes. Al juliol d'aquell mateix any va anunciar que ja estava curat. A l'octubre va tornar a ser reelegit amb un 55% dels vots i va començar un nou mandat de sis anys al gener. Però al novembre del 2012 va tornar a Cuba per a nous controls mèdics, on van detectar-li la reaparició del càncer.
