Posar límits als sous dels alcaldes de Catalunya és la mesura que crida més l'atenció de la nova Llei de governs locals que prepara la Generalitat. Però a part d'això, suposarà altres canvis destacats, com per exemple la desaparició dels consells comarcals tal com els coneixem ara, i que implicarà la reducció d'un miler de càrrecs remunerats, o que les actuals quatre diputacions de Catalunya es converteixin en vegueries.
La majoria de formacions polítiques de les comarques centrals estan a favor dels canvis si es regula amb claredat el sistema de govern, les competències i el finançament.
El president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca (CiU), no podria ser membre del consell, ja que el ple d'aquests organismes comarcals desapareixerà i el protagonisme serà per als alcaldes, i ell no ho és. Ja no hi haurà consellers comarcals com ara, escollits en funció dels resultats de les eleccions municipals. El principal òrgan de govern de les comarques seran els consells d'alcaldes, que ja existeixen. Segons l'opinió de Roca, la nova legislació ha de ser una oportunitat per als consells comarcals perquè pu-guin prestar serveis de forma mancomunada, "sobretot en aquelles comarques on hi hagi molts municipis petits".
La presidenta del Consell Comarcal del Bages, Adriana Delgado (ERC), tampoc no podria exer-cir el seu càrrec si ja s'apliqués la nova llei perquè no és alcaldessa. És regidoria a Sant Vicenç de Castellet. Esquerra veu de bon ull la reforma perquè tendeix a simplificar l'Administració i s'elimina un nivell. "El que no expliquen és com es gestionarà, perquè algú haurà de prendre les decisions executives", diu. En opinió de Delgado, "els consells comarcals no haurien de tenir tanta representació política sinó ser el braç executor de les vegueries".
"Els consells comarcals han de ser espais de diàleg entre alcaldes i de gestió, més que no pas de debat polític", afirma un dels consellers comarcals del PSC a l'Anoia, Xavier Figueres. Si la reforma va en aquesta direcció tothom hi sortirà guanyant, pensa. "Els consells han de ser un instrument per mancomunar serveis entre aquells municipis que no tenen múscul o dimensió per tenir-los per ells mateixos".
Víctor Marcos és membre del Consell Comarcal del Bages per ICV. Creu que són institucions imprescindibles per "donar cobertura als petits municipis" però dubta que la reforma impliqui un estalvi important "perquè hi ha d'haver algú que ha de donar les directrius polítiques i prendre les decisions executives".
En opinió del conseller comarcal del PP a la comarca del Bages, Xavier Javaloyes, cal aprofundir en la remodelació de les administracions, i en aquest cas "ens podem estalviar els consellers comarcals". Pensa, però, que si només es queda en això serà una política purament d'aparador i que "cal anar més enllà, com ara evitar la duplicitat de serveis".
La CUP pensa que cal desmantellar l'estructura política dels consells comarcals, i que aquests organismes han de gestionar temes que superen l'àmbit municipal, com "la promoció turística, el transport públic o la recollida de residus. La gestió col·lectiva tindria sentit", assegura el conseller comarcal Adam Majó. En canvi, ara "cada municipi fa un polígon d'esquena al del costat. I qui diu això, diu una llar d'avis o un pavelló".
