El jutge conclou que CDC es va finançar de forma il·legal

Quatre anys després de l'inici de les investigacions, el jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, ha decidit tancar la instrucció del cas. En una interlocutòria de 47 pàgines, Pijuan manté 17 imputats, entre els quals hi ha els qui van ser màxims responsables del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, la seva filla, Gemma Montull, i la directora general Rosa Garicano. També estan imputats els dirigents de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga Corrales, i l'extresorer de CDC Daniel Osàcar i l'exdiputat de CiU Jaume Camps.

Pijuan ha decidit donar per acabada la instrucció tot i que "no s'ha aconseguit esbrinar el destí d'una gran part dels fons desviats del Palau de la Música". En aquest sentit, lamenta la "falta de col·laboració" d'entitats financeres per saber el destí de quantitats en efectiu que es van moure mitjançant xecs al portador o reintegraments per finestreta, i ho comunicarà al Banc d'Espanya. El jutge conclou que no se li ofereixen més possibilitats per esbrinar el destí de "gran part dels fons espoliats" i ha decidit tancar la instrucció per evitar "una major dilatació" del procés.

En la interlocutòria, el jutge veu indicis de delictes continuats de malversació de fons públics, apropiació indeguda i falsedat documental contra Millet, Montull, Gemma Montull i Garicano. Segons el magistrat, entre els anys 2003 i 2009, Fèlix Millet, aprofitant-se del seu "poder absolut" i en col·laboració amb Jordi Montull, Gemma Montull i Rosa Garicano, "es va dedicar a un espoli dels fons" de les tres entitats que formen el Palau, "aplicant-los al pagament de despeses particulars i privades, apoderant-se directament dels fons o destinant-los a pagaments a tercers no relacionats amb finalitats de cap de les entitats". El jutge sosté que ho van poder donar donades les "facilitats derivades de la deixadesa de les seves funcions d'efectiu control per part dels òrgans col·legiats rectors" de les tres entitats que formen el Palau de la Música.

El magistrat veu indicis de desviaments de fons de Ferrovial cap a CDC a través del Palau de la Música. Uns diners que, segons el jutge, "obeïen al pagament de comissions per adjudicacions d'obra pública per part del Govern de la Generalitat i altres organismes públics, que necessàriament es va poder fer per un acord a tres bandes" en el qual haurien intervingut Buenaventura i Elizaga Corrales per part de Ferrovial, els responsables del Palau per una altre, i els extresorers de CDC Carles Torrent -que va morir l'any 2005- i Daniel Osàcar de CDC, i Jaume Camps, per part del partit. El jutge apunta també la intervenció "d'altres alts responsables del partit que van exercir el necessari ascendent sobre els càrrecs públics de la Generalitat i altres organismes públics, vinculats al partit i que tenien la facultat de decidir les adjudicacions d'obra pública", tot i afegir que no se'ls ha pogut identificar.

Segons la interlocutòria del jutge, Ferrovial abonava per una comissió del 4% de l'import de l'obra pública adjudicada, del qual el 2,5% s'assignava a CDC i l'1,5% restant a Fèlix Millet i Jordi Montull per la seva intermediació, "que es distribuïen en un 80% i un 20% respectivament". El jutge també considera que Jaume Camps va rebre "alguna remuneració" almenys un cop, "el març del 2003 en què va rebre de Fèlix Millet la suma de 5.450.000 pessetes". Pijuan considera que hi ha indicis de delictes de tràfic d'influències per particular, falsedat en document mercantil, administració deslleial o apropiació indeguda i blanqueig de capitals.

El jutge conclou que les comissions de Ferrovial cap a CDC es van articular a través de tres procediments. D'una banda, mitjançant lliuraments en efectiu als tresorers del partit entre els anys 2000 i 2007. De l'altra, mitjançant facturació falsa per entitats mercantils que es van prestar a fer-ho entre els anys 2004 i 2008, entre les quals hi ha empreses com New Letter o Letter Graphic. I finalment, mitjançant convenis de col·laboració aparentment subscrits per l'Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música amb la Fundació Trias Fargas.

Entre els anys 2000 i 2009, segons recull el jutge en la interlocutòria, CDC hauria rebut de Ferrovial per aquestes tres vies uns 5,1 MEUR. Es tracta d'una xifra inferior a la de la fiscalia, que va xifrar en 6,6 MEUR els diners rebuts per CDC per "comissions il·lícites" de Ferrovial a través del Palau.

Desviaments de Millet i Montull "en benefici particular"

El jutge xifra en 26 MEUR l'espoli de Millet i Montull al Palau de la Músuca en "benefici particular", ja sigui amb obres als seus habitatges, viatges de plaer o les despeses dels casaments de les filles de Millet, entre d'altres. El gruix d'aquests diners són 18 MEUR que els qui van ser responsables del Palau de la Música van obtenir en metàl·lic mitjançant xecs al portador o reintegraments en finestreta entre els anys 2002 i 2009 "per aplicar-los al lucre particular directe o a altres finalitats desconegudes però mai relacionades amb el Palau". D'aquests 18 MEUR, més de 7 MEUR van ser per a Millet i 1,3 MEUR per a Montull. Pel que fa als 9,6 MEUR restants, "se'n desconeix el destí".

El jutge relata pagaments efectuats amb càrrec a fons de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música en benefici particular, com ara 2,5 MEUR, dels quals 2,3 es van aplicar a obres de l'habitatge de Millet, més de 124.000 euros a obres a la casa particular de Jordi Montull i uns 110.000 euros a obres de la casa de Gemma Montull. També detalla pagaments els anys 2008 i 2009 de serveis inexistents, mitjançant factures falses per societats instrumentals de Millet i Montull formalment administrades per les seves dones.

El Palau no demana responsabilitats penals a CDC

En un escrit enviat al jutge, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i l'Associació Orfeó Català exclou CDC de responsabilitats penals per l'espoli de la institució i centra les seves acusacions en Millet, Montull i altres directius de l'entitat, segons ha avançat aquest dimarts 'El Periódico'.

Àngel Colom i Esteve Escuer

D'altra banda, el jutge ha acordat el "sobreseïment provisional parcial" de les actuacions respecte a Àngel Colom i el dirigent de CDC a l'Ametlla del Vallès Esteve Escuer. El primer va rebre uns 75.000 euros amb càrrec a fons del Palau per un conveni "inexistent" de pedagogia d'aquesta entitat i la Fundació Privada Espai Catalunya, representada per Colom i que no va arribar a constituir-se. La representació de la Fundació Orfeó Català va formular "expressa reserva de l'acció civil" contra Colom per aquests fets.

Pel que fa a Escuer, va rebre l'any 2007 13.000 euros amb càrrec a fons del Palau per a la campanya electoral de CDC a les eleccions locals. Escuer ha ingressat aquesta quantitat per ser tornada al Palau.

A més, el jutge també ha acordat el sobreseïment provisional parcial de les dones de Millet i Montull, Marta Vallès i Mercedes Mir, com a responsables criminals, tot i que les manté com a responsables civils a títol lucratiu. En canvi, no ha declarat les filles de Millet com a responables civils a títol lucratiu. També s'ha acordat el sobreseïment provisional parcial, entre d'altres, de la secretària de Millet, Elisabeth Barberà.

Desestima diligències contra la FAES

Finalment, el jutge ha desestimat les diligències d'investigació que va sol·licitar la setmana passada la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que és acusació popular en la causa. Entre d'altres, demanava obrir diligències contra la FAES, vinculada al PP, davant la possibilitat que la seva branca a Catalunya, l'Institut Catalunya Futur, hagués rebut fons del Ministeri de Cultura desviats de les obres de reforma del Palau de la Música.

Ara, el jutge dóna 30 dies a les parts perquè formulin els seus escrits d'acusació, demanant l'obertura de judici oral o l'arxivament de la causa.