Els líders de la Unió Europea (UE) han reobert, un cop superades la recessió i les eleccions europees, el debat sobre el marge que permeten les regles de consolidació pressupostària per fomentar el creixement i l'ocupació, les que ells mateixos van reforçar durant la greu crisi del deute. Els comicis europeus de final de maig van ser l'avantsala del ressorgiment del "vell" debat que van provocar les mesures d'austeritat de la troica en els rescats a Grècia, Irlanda, Portugal i Xipre, i que es van intensificar al juny amb la designació del pròxim president de la Comissió Europea (CE).
Itàlia, amb el nou primer ministre, Matteo Renzi, va liderar juntament amb França la renovada controvèrsia sobre el Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC), que va ser introduït al mateix temps que la moneda única per aconseguir unes finances públiques sanejades i que estableix el límit del dèficit en el 3 % del Producte Interior Brut (PIB) i el del deute en el 60 %. A final del 2011 es va reforçar el PEC a través de sis mesures conegudes com el "six pack" i el 2013 amb el paquet legislatiu sobre supervisió pressupostària i el Pacte Pressupostari, fet que va generar una complexa estructura que fins i tot el Fons Monetari Internacional (FMI) ha demanat simplificar recentment.
El procés
En aquells moments, la UE i especialment l'eurozona -afectada per les sancions previstes en les regles- repetien, aclaparades per la crisi, que mai més cap país podia saltar-se les normes, com van fer el 2003 Alemanya i França. Després de reforçar el marc legislatiu i després de tornar la calma, els líders creien adequat el moment per tornar a reflexionar sobre les regles.
Ho era perquè els líders havien d'aprovar a la cimera de final de juny l'agenda estratègica per als pròxims cinc anys, la legislatura comunitària que presidirà Jean-Claude Juncker, si com està previst és confirmat per l'Eurocambra el dia 15. També va afavorir el debat el fet que el nombre de països amb un expedient per dèficit excessiu obert s'hagi reduït dels 24 que hi havia el 2011 a 11 i que el creixement havia tornat a la UE.
Per a Renzi, que dirigeix un país el dèficit del qual se situa per sota del 3 %, però el deute supera el 132 % del PIB, era important deixar clar que, a canvi del seu suport a Juncker, caldrà canviar l'enfocament des de les mesures d'austeritat que han estat la resposta a la crisi a les que apuntalen el creixement i l'ocupació.
A mesura que el debat s'intensificava, Itàlia i França van matisar, en part per una Alemanya poc disposada a suavitzar les normes, les seves ambicions i van aclarir que no volien canviar les regles existents, sinó aprofitar plenament la flexibilitat que ofereixen les mateixes. I així va quedar plasmat en l'agenda estratègica i en les conclusions de la cimera, en què els líders han recalcat que "respectem el PEC" i que "totes les nostres economies necessiten continuar amb les reformes estructurals". No obstant això, van admetre que calen "mesures audaces per fomentar el creixement, augmentar les inversions, crear més i millors llocs de treball i encoratjar reformes en pro de la competitivitat".
