Cinc dies abans del començament de l'enfonsament de Gowex, Epipress va entrevistar a Jenaro Garcia, que acaba de dimitir com a president i conseller delegat de la societat, després de reconèixer la falsedat dels comptes dels últims anys. La següent entrevista té el valor de reflectir la personalitat de l'ídol en la vigília del seu fulminant caiguda en desgràcia.

Així que vostè compara el wi-fi amb l'aigua.

El wi-fi gratuït és el que fa que l'ésser humà s'integri en la nova societat de la informació. És la font del segle XXI que afavoreix l'evolució intel·lectual. El que vull és que l'aigua que raja d'internet arribi a tothom.

Quina connexió d'idees!

Quan era petit vivia al costat del carrer Toledo de Madrid, on està La Fontanella. A casa meva havia aigua corrent però veia a molts madrilenys de les corralas que venien a aquesta font amb cossis per agafar aigua. Les ciutats van acabar proveint d'aigua als seus ciutadans i crec que ara han de ser també les ciutats les que donin aquest wi-fi gratis.

Però no paguem l'aigua els ciutadans?

Gowex t'ofereix un model de wi-fi premium pel que pagues, però també ofereix una opció gratuïta amb menys amplada de banda per als que no volen o no poden gastar diners. Aquesta és la idea que venc des de fa set anys a les ciutats de tothom i als operadors de telefonia.

Com ha anat la venda d'aquest projecte?

No va ser gens fàcil, la veritat. La primera ciutat que va oferir wi-fi gratuït va ser Avilès, el desembre de 2008, així que em vaig passar gairebé dos anys predicant en el desert. Avilès va ser la primera ciutat intel·ligent.

Què és una ciutat intel·ligent?

És aquella que aplica les tecnologies de la informació a les infraestructures que ja té. Jo vaig més enllà i crec que una ciutat més que intel·ligent ha de ser sàvia per facilitar la vida als seus ciutadans i perquè els turistes les gaudeixin plenament. El wi-fi gratuït dóna el poder al poble per decidir quin model de ciutat vol.

Perdoni, però on és el negoci de Gowex?

Jo munto a la ciutat tota la infraestructura necessària per oferir wi-fi gratis i a canvi le demano una exclusivitat. També ofereixo un altre tipus de serveis per fer d'aquesta ciutat una ciutat intel·ligent. Obtinc ingressos també revenent aquesta xarxa de telecomunicacions als operadors i de la publicitat. Al qual no cobrament és a l'usuari.

Com està la intel·ligència de les ciutats espanyoles en el món?

A Espanya som líders en wi-fi gratuït i destaquen ciutats com Madrid, Barcelona, Sevilla o Burgos. Gowex està portant aquesta aigua del segle XXI ja a 91 ciutats de tothom.

I aquesta no és la seva primera empresa, ja d'adolescent venia cassets i pins al Rastro, no?

El néixer prop del Rastro té aquestes coses però a més és que sempre he estat molt emprenedor. Ho vaig aprendre del meu pare. Si el meu pare estigués viu seria el meu soci perquè no ha deixat ni un dia de ser la meva inspiració. Treballava de sol a sol en els restaurants que tenia. La meva mare i el meu germà, que tampoc estan, eren el meu equip.

Què li va succeir a la seva família?

Van morir en un accident de trànsit quan jo tenia 16 anys. Va ser un cop brutal.

Ho sento.

Jo me'n vaig anar a viure amb els meus oncles. Tinc una gran família que sempre ha estat al meu costat. En l'accident em vaig partir 24 ossos i se'm va trencar el fetge en tres parts, però vaig aconseguir sobreviure.

Va fer aquesta tragèdia que vostè aguditzés més l'enginy?

L'enginy s'aguditza dia a dia però amb vivències d'aquest calibre el que aprens és a valorar molt més les coses. Als 19 anys, tres anys després de l'accident, vaig decidir agafar el toro per les banyes, vaig afrontar el que havia succeït i vaig muntar la meva primera empresa.

Quin tipus d'empresa?

Una empresa d'importació de cotxes de segona mà d'Alemanya. La pesseta estava molt cara però de sobte vi que aquest negoci no era sostenible. En 1992 vaig començar a especular contra la pesseta i en quatre mesos vaig multiplicar per quatre el que havia invertit en aquesta empresa.

Quina audàcia, no?

És més aviat visió, gosadia i fins i tot temeritat. Quan veig les coses molt clares crec que cal apostar per elles perquè vaig aprendre que d'un dia per a un altre pots desaparèixer i no hi ha volta endarrere.

Cal viure el moment?

És una cosa que no se supera mai. Ho suportes i canvies l'ordre de les teves prioritats. Els meus pares i els meus germà estan sempre presents fins al punt que el logo de Gowex és la mà de Bultaco, la moto que tenia el meu pare. Seguro que els tres estan molt orgullosos de mi. Als 19 anys vaig haver de prendre decisions com la de què fer amb la meva vida i als 23 em vaig casar. Tinc dos fills.

Com és vostè amb els seus fills?

Estic convençut que no cal posar les coses molt fàcils als fills.

Es va casar als 23 i es va anar a viure als Estats Units?

Exacte. Vaig tenir clar que volia ser empresari i que devia de formar-me en l'àmbit internacional per aprendre tot el que pogués dels mercats financers. Crec que tothom deuria viure fora del seu país durant una temporada per a adobar-se i com més aviat millor. Me'n vaig anar de becari primer amb Prudential Securities, després amb Merrill Linch i vaig acabar amb SmithBarney. El 1996 vaig tornar a Espanya.

Què és més important per triomfar: el treball, la gosadia o la sort?

La cosa més important és la perseverança en el que fas per donar el millor servei. Si no saps riure tots els dies és millor que no tinguis un treball. I és important treballar amb amics. Vull tenir a amics com socis.

No sol acabar malament aquesta barreja d'amistat i treball?

A vegades i és quan has de renunciar a l'amistat. He tingut socis amb els quals no he pogut seguir i no he dubtat a vendre'ls la meva part i començar de zero. De fet, vaig llançar Gowex després de vendre les meves participacions d'una altra empresa, una proveïdora d'internet, als meus exsocis.

I ara els seus punts de wi-fi gratuïts estan en 91 ciutats de tothom, deu haver-se fet ric, oi?

Tots els diners que guanyo lo reinverteixo en Gowex. L'únic luxe que em permeto és treballar en el que vull i un dia i mitjà a la setmana el dedico a la meva família, quan puc. M'agrada també llegir llibres d'empreses i faig exercici, rotllana en totes les ciutats que visito. Porto una vida de pel·lícula perquè treballo en el que més estimo en el món. La idea d'aquesta empresa va sorgir en 1999 però ningú em feia ni cas. En 2001 vaig tenir els primers beneficis i en 2002 vaig aconseguir facturar mig milió d'euros. En 2004 vaig pressentir que el boom immobiliari que s'havia anat creant anava a col·lapsar-se i en 2007 va ser quan es va enlairar Gowex per un cop de sort.

Què va ocórrer?

El juny de 2007 es va llançar el primer iPhone. Aquesta va ser la salvació de Gowex que del contrari hagués desaparegut. Qui s'hagués imaginat abans de 2007 que podríem portar un PC a la butxaca de la jaqueta? Des de 2010 cotitzem a borsa tant a Madrid, com a Nova York, París, Frankfurt i Stuttgart. Gowex és líder mundial el wi-fi gratuït però no cal abaixar la guàrdia perquè existeixen amenaces en forma de Google.

Per què tem a Google?

Google vol de totes totes entrar en el món de les telecomunicacions i no em cap el menor dubte que acabarà laminant el negoci de les operadores.

Pensa vendre llavors el seu negoci a Google?

Gowex és innovació pura i el que pretenc és ser el catalitzador de tots els actors implicats en aquest servei de wi-fi gratuït. Jo no venc però sí que estic disposat a arribar a acords amb Google.