Absolen tots els acusats del setge al Parlament

L'Audiència empara els fets amb arguments com que els mitjans de comunicació són de propietat privada

08.07.2014 | 08:02

L'Audiència Nacional ha absolt els 19 acusats d'un delicte contra les institucions de l'Estat pel setge al Parlament català el 2011 en entendre que la protesta estava emparada pel dret de manifestació i dirigida a donar veu "als desafavorits per les polítiques denominades d'austeritat". La secció primera de la sala penal de l'Audiència ha adoptat aquesta decisió en una sentència que només condemna un d'ells a quatre dies de localització (convalidats pel dia que va passar detingut) per una falta de danys en haver pintat l'esquena a la diputada Montserrat Tura, acte que la sentencia considera només "descortès i gratuït" en el context de la protesta.

La sentència té el vot particular discrepant del president, Fernando Grande-Marlaska, que proposava sentenciar deu dels acusats pel delicte contra les institucions de l'Estat.

Els fiscals demanaven cinc anys i sis mesos de presó per als 19 acusats pels incidents registrats durant una concentració contra les retallades socials convocada pel moviment 15M davant el Parlament, que va derivar en situacions d'assetjament a parlamentaris, entre ells els presidents de la Generalitat, Artur Mas, i de la Cambra, Núria de Gispert.

Els magistrats Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel (ponent) consideren que "la llibertat d'expressió i el dret de reunió i manifestació prevalen en aquest cas", ja que "per a molts sectors socials la reunió i la manifestació és l'únic mitjà pel qual expressar i difondre els seus pensaments i opinions". "Quan els cursos d'expressió i accés a l'espai públic -indiquen- es troben controlats per mitjans de comunicació privats, quan sectors de la societat tenen una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social, resulta obligat admetre cert excés en l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia la protesta i la crítica".

En aquest cas en concret, afirmen, "es donen tots els elements esmentats: la convocatòria estava destinada a fer coincidir voluntats individuals per expressar una subjectivitat col·lectiva, coincidint amb la sessió de l'òrgan legislatiu de la comunitat autònoma en la que havien de decidir el contingut i el destí dels comptes públics".

"La finalitat era divulgar missatges de protesta en relació amb les decisions legislatives", incideixen els magistrats, i per a això es tractava d'ocupar els voltants del Parlament "per dirigir als diputats, als mitjans de comunicació i a la societat el rebuig d'aquestes mesures de retallada de la despesa social en detriment dels serveis públics i de l'efectivitat dels drets socials".

Per als magistrats, que també consideren que no hi ha proves suficients de la seva participació en els fets, la protesta suposava la defensa de la Constitució i els participants "no intentaven canviar el marc de relacions jurídico-polítiques, sinó plantejar que s'estava operant un buidat dels drets fonamentals".

La sentència assenyala també que la protesta hagués requerit que s'establís un perímetre per fer compatible l'acció dels piquets i dels manifestants. "D'aquesta manera, s'hagués delimitat l'acció col·lectiva, els seus continguts i, sobretot, l'espai físic i simbòlic de la confrontació", afegeix l'escrit. El tribunal entén que la confrontació es va produir a causa del tancament de tots els accessos al Parlament llevat de l'entrada del Parc de la Ciutadella.

L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema