El Bages es va situar el 2013 en la posició número 16 en el rànquing de competitivitat territorial per comarques que promou l'Associació d'Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès i que elabora Activa Prospect. Des del 2003, quan aquest rànquing es va començar a elaborar, la comarca ha perdut vuit posicions. Amb tot, en un any el Bages va recuperar un lloc, malgrat que l'índex pròpiament bagenc ha perdut nou dècimes (molt menys que els gairebé cinc punts perduts per la comarca que lidera el rànquing des del 2009, el Barcelonès).

Per la seva banda, el Solsonès se situa com la comarca número 20, i perd dues posicions respecte de l'any anterior. Des de l'inici del rànquing ha baixat cinc llocs. L'Anoia ha caigut quatre llocs el 2013, fins a la posició número 25, i des del 2003 ha descendit onze posicions. La Cerdanya és ara la comarca número 30 del país, cinc llocs més avall del que ocupava el 2012 i quatre enrere d'on se situava fa onze anys. La davallada de la Cerdanya és la més significativa del 2013 del conjunt del país, només després dels 6 llocs perduts per l'Alt Penedès. El Berguedà, en canvi, guanya dos llocs, fins al número 31, tot i haver-ne perdut quatre des del 2003. L'Alt Urgell, per la seva banda, perd també una posició, i és la número 31, quan el 2003 era la 29.

L'índex de competitivitat territorial mesura quaranta-cinc indicadors diferents que reflecteixen factors com la sostenibilitat social, la sostenibilitat mediambiental, la infraestructura de transport i comunicacions, la disponibilitat de sòl i espai per a l'activitat econòmica, l'accés als mercats de clients i proveïdors i l'accés a la informació, el volum de mercat i d'activitat, l'esperit emprenedor i l'activitat empresarial o el desenvolupament tecnològic.

El 2003, el Bages només tenia al davant Vallès Occidental, Tarragonès, Gironès, Baix Llobregat, Segrià i Vallès Oriental, comarques totes (excepte el Gironès) amb més població que el Bages. El 2013, per sobre del Bages, que tenia 185.085 habitants, hi havia comarques amb molt menys pes demogràfic, com l'Alt Camp (44.771 habitants) i el Pla de l'Estany (31.325).

L'anàlisi de les dades de l'estudi promogut per l'ADEG conclou que, després del principal àmbit de la competitivitat catalana (una línia litoral que es dibuixa des del Baix Camp fins al Maresme, i que registra un punt aïllat al Segrià), comença a establir-se una segona àrea puixant (integrada per la Selva, Osona i el Bages i, en menor mesura, per l'Anoia i l'Urgell), configurada al voltant de l'eix Transversal, un eix, recalca l'estudi, que "pot afectar en el futur la competitivitat de les cinc comarques per on passarà quan finalment es realitzi la connexió amb Lleida". "Els avantatges competitius es van estenent concèntricament al voltant d'aquest pols d'activitat econòmica i abasta les comarques més properes", conclou l'estudi.