El polític conservador luxemburguès Jean-Claude Juncker va ser ratificat per l'Eurocambra com el futur president de la Comissió Europea (CE) per als propers cinc anys, en els quals l'Executiu comunitari haurà de liderar la definitiva sortida de la crisi. Juncker, que va obtenir 422 vots a favor i 250 en contra, havia estat designat candidat per al càrrec pel conservador Partit Popular Europeu (PPE), la formació que va aconseguir més representació a l'Eurocambra en els comicis del 25 de maig passat.

Es tracta de la primera vegada que, en compliment del Tractat de Lisboa (2009), s'elegeix un president de la CE designat prèviament pel seu grup polític i que es vincula l'elecció del cap de l'Executiu comunitari al vot ciutadà.

En el seu discurs d'investidura, el també expresident de l'Eurogrup va fer un discurs a favor de l'"Europa social de mercat", un gest de complicitat a socialistes i ecologistes, al mateix temps que va tranquil·litzar els conservadors i liberals de l'Eurocambra amb una defensa fèrria de les reformes i el respecte a la disciplina fiscal.

Com a mesures concretes per rellançar el creixement i l'ocupació, Juncker va proposar promoure un pla d'inversió de 300.000 milions per als propers anys entre el sector públic i privat i ampliar la garantia juvenil dels 25 als 30 anys, entre d'altres mesures.

Dins de l'Eurocambra, Juncker va rebre el suport del PPE, així com de bona part dels socialdemòcrates (SD) -amb l'excepció de britànics i espanyols, que es van manifestar en contra- i els liberals (ALDE). Verds, Esquerra Unitària (GUE/NGL), Conservadors i Reformistes (ECR) i el grup de l'Europa per la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD) van votar majoritàriament en contra. Entre els espanyols, més de la meitat dels 54 eurodiputats, en concret 28, va votar en contra de l'exprimer ministre luxemburguès (PSOE, IU, ICV, Podem, ERC i Compromís).

En aquest sentit, dos dies després de la seva elecció, el nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, es va enfrontar als efectes de la seva primera decisió polèmica: la d'imposar als eurodiputats socialistes espanyols el vot en contra de Juncker. Amb aquesta mesura, Sánchez ha demostrat que, si té lligams, no són ni amb el PP ni amb les decisions preses en el seu partit d'esquena als militants.