El jutge José Castro, instructor del cas Nóos, admet que la diferència d'imputacions entre Ana María Tejeiro, esposa de Diego Torres, i la infanta Cristina, cònjuges dels principals responsables de Nóos, fa "difícil sostreure's del convenciment que" la primera ha rebut "un tracte desigual" respecte a la germana del rei. No obstant això, Castro recorda que va ser l'Audiència Provincial la que va obrir la via d'investigació sobre la infanta per blanqueig i delictes fiscals després de descartar que existissin indicis per imputar-la per altres presumptes delictes de corrupció, mentre que sí que els aprecia en l'esposa de Torres, una decisió que té l'obligació d'acatar.

Castro fa aquestes consideracions en l'acte en què rebutja els recursos de reforma en els quals Diego Torres, exsoci d'Iñaki Urdangarin, i l'expresident del govern balear Jaume Matas sol·licitaven que s'aixequessin les imputacions que pesen contra ells per diversos presumptes delictes de corrupció. Torre reclamava també la desimputació de la seva esposa, Ana María Tejeiro.

Castro concedeix als quatre recurrents en reforma cinc dies perquè elevin les seves reclamacions a l'Audiència de Palma. Passat aquest termini, Castro remetrà al tribunal provincial els nous recursos que puguin formular-se juntament amb els onze directes d'apel·lació que li van ser plantejats per altres imputats i acusacions. Entre aquests últims estan els de la infanta Cristina, el seu espòs i Marco Antonio Tejeiro, l'excomptable de l'Institut Nóos que ha confessat a la Fiscalia Anticorrupció que Urdangarin i Torres van crear una entramat corrupte per saquejar fons públics.

En la resolució, Castro argumenta el seu rebuig als recursos recordant que la imputació en el pas procediment abreujat solament requereix que la investigació llanci "indicis suficients" perquè les acusacions adoptin una posició de cara al judici oral.

Reprodueix part d'un acte en el qual l'Audiència de Palma indica que "no es justifica l'arxiu del procediment en el jutjat d'instrucció per l'existència d'un dubte raonable, que és el que ordinàriament determina el dictat d'una sentència absolutòria, sinó per la constatació, en relació amb l'entitat i consistència dels indicis dels quals es disposa, d'unes faltes que converteixen en irracional la continuació del procediment".