Alemanya va honorar els herois de l'"operació Valquíria", el grup de militars que va protagonitzar fa setanta anys un fallit atemptat contra Adolf Hitler i que va demostrar, segons va subratllar el president del país, Joachim Gauck, que "es pot triar entre actuar o no actuar, entre parlar i callar".

Gauck va presidir el principal homenatge organitzat per recordar el jove coronel Claus Schenk von Stauffenberg, la persona que va executar l'atemptat el 20 de juliol de 1944 i va pagar aquest mateix dia amb la seva vida l'intent d'assassinat del dictador.

El 20 de juliol, va destacar el president alemany, recorda la capacitat de l'home de ser "valent" en defensa dels seus drets, de "no ser còmplice quan els altres estan equivocats".

L'homenatge va tenir lloc en el Bendlerblock de Berlín, caserna en el qual Stauffenberg va planejar l'atemptat i en el pati del qual va ser afusellat amb tres militars còmplices més, hores després de descobrir-se la conspiració.

Ahir es va aixecar en aquest lloc un centre commemoratiu de la resistència del poble alemany durant l'època del nazisme, una lluita soterrada que van poder liderar en la clandestinitat socialistes, comunistes, jueus, cristians, sindicalistes i, també, aristòcrates i militars, com els que van dissenyar Valquíria.

L'any 1944, segons va recordar ahir a les pàgines del popular diari Bild l'expresident alemany Richard von Weizsäcker, els alemanys tenien por: por de morir com a soldats en el front, o sota les bombes dels aliats, por d'haver de fugir, de ser fets presoners o d'acabar en un camp de concentració.

Weizsäcker, que llavors exercia d'oficial de l'exèrcit, va conèixer personalment Stauffenberg, un militar directe i espontani que l'any 1943 va tornar a Berlín borni i manc, després d'haver sofert greus ferides a Àfrica.

Llavors ja havia abandonat totalment la seva fe incondicional en el nacionalsocialisme i era ja conscient dels diversos assassinats en massa del règim.