El secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, va condemnar ahir la violència de l'ofensiva israeliana sobre Gaza a Doha, on també va acudir el president palestí, Mahmud Abbàs, que va sol·licitar una reunió urgent del Consell de Seguretat de l'ONU, que es reunirà avui. Això, el dia en què la comunitat internacional es va posar en alerta davant el degoteig imparable de morts. Ahir, a l'hora de tancar edició, l'exèrcit d'Israel atacava amb contundència els barris del nord de Gaza, escassos minuts després que les Brigades Azedín al Kasam, braç armat del moviment islamista Hamàs, anunciés la captura en combat d'un soldat israelià.

Durant el dia, almenys set persones, totes elles dones i nens, van morir a la tarda en un bombardeig de l'aviació israeliana sobre un habitatge al centre de Gaza. Encara per identificar, les víctimes se sumaven als almenys 89 palestins morts ahir en la jornada més sagnant des que el passat 8 de juliol l'exèrcit d'Israel va llançar la seva ofensiva contra la franja. D'aquesta manera, s'eleva a 430 el nombre total de víctimes mortals d'una operació que ha causat també 3.000 ferits, en la seva immensa majoria civils, i dins d'aquests la majoria menors d'edat.

La massacre més gran des de l'inici de l'escalada bèl·lica actual va tenir lloc al barri de Shahaiya, a l'est de Gaza, on ahir almenys 62 persones van morir i més de 200 van resultar ferides pels bombardejos israelians, que es van prolongar des de l'inici de la nit de dissabte. Entre els morts hi ha un periodista palestí i el conductor d'una ambulància. Khaled Hamad és el primer periodista que mor en un bombardeig en aquest nou episodi del conflicte israeliano-palestí. La mort de Hamad, que treballava com a autònom, es va produir poques hores després que el govern israelià enviés un missatge als periodistes en què se'ls advertia que l'exèrcit no els podia protegir. "Gaza i les àrees properes són un camp de batalla. Cobrir les hostilitats posa els periodistes en risc per les seves vides", va explicar l'exèrcit en l'esmentada nota, on va afegir que "en cap cas, Israel és responsable de les ferides i els danys que es puguin produir com a resultat d'informar sobre el terreny", es va afegir. El dret internacional humanitari estipula que, a més de la població civil, les parts en conflicte en una guerra estan obligades a protegir el personal mèdic, l'humanitari i la premsa que treballa per cobrir el conflicte, un fet que Israel ja ha anunciat que no pot complir i que alguns informadors veuen com una amenaça.

Treva per evacuar ferits

Per tal d'evacuar els ferits Israel i Hamàs van acordar una treva d'unes hores sota l'auspici de la Creu Roja, que l'havia demanat insistentment. Malgrat tot, la treva va ser fràgil, perquè tant el govern d'Israel com el de Gaza es van acusar d'haver-la incomplert.

La treva es va iniciar al migdia i pràcticament només va durar mitja hora. Després de la interrupció de les hostilitats, l'exèrcit israelià va acusar el moviment islamista Hamàs d'haver violat l'alto el foc humanitari amb el llançament de coets, que va ser respost amb la intervenció dels helicòpters artillats israelians. No obstant això, les forces armades israelianes van cedir a la nova petició de la Creu Roja i van accedir a aturar els atacs dues hores més tot i advertir que "qualsevol violació de l'alto el foc no seria tolerada".

Les baixes que es van produir en la tercera jornada de la incursió terrestre israeliana a la franja eleven a 18 els soldats israelians morts durant una ofensiva que fa dotze dies que dura i en què han perdut la vida prop de mig miler de palestins, la majoria civils.

Condemna internacional

Els combats al barri de Shahaiya van ser qualificats per l'Autoritat Nacional Palestina com a massacre. "El govern d'unitat condemna en els termes més enèrgics l'atroç massacre comesa per forces de l'ocupació israeliana contra civils palestins innocents al barri de Shahaiya, que ha conduït a la mort de més de 60 civils i causat ferides a més de 400". L'executiu palestí, format després del procés de reconciliació entre el moviment nacionalista Al-Fatah i l'islamista Hamàs, va exigir a la comunitat internacional que intervingui per "aturar l'agressió israeliana contra el poble palestí" i va exhortar totes les organitzacions humanitàries a ajudar-los. "El govern considera les contínues massacres israelianes contra el nostre poble a Gaza, la més recent la de Shahaiya, com a crims de guerra que exigeixen una ràpida intervenció internacional".

L'actuació d'Israel va portar moltes protestes arreu del món, especialment als països de majoria islàmica. Rabat i Istanbul van viure protestes massives contra el que qualifiquen de massacre d'Israel. D'altra banda, el Govern Espanyol va evacuar 60 ciutadans espanyols o amb doble nacionalitat palestino-espanyola a Jordània.