Almenys un centenar de palestins van morir en bombardejos a Gaza, en la que és fins ara la jornada més sagnant de l'ofensiva bèl·lica iniciada per Israel el 8 de juliol, enmig de noves expectatives d'un possible alto el foc humanitari que no acaba d'arribar. Durant la nit i matinada d'ahir, la marina de guerra, l'aviació i la infanteria hebrees van intensificar els atacs a tot el territori de la franja, inclòs el centre de la ciutat de Gaza.

Habitatges, centres de premsa, zones de cultiu i mesquites van rebre l'impacte de foc de morters i míssils israelians, que van causar la mort d'almenys un centenar de persones i ferides de diversa consideració a 500 més. Els bombardejos van afectar habitatges del camp de refugiats de Al Bureij, a la regió central de Gaza, on van morir 17 persones. Entre ells, l'alcalde, Anis Abu Shamalah, diversos menors i dones. L'Exèrcit hebreu va atacar també la residència d'Ismail Haniye, l'exprimer ministre de Hamàs i vicepresident del moviment islamista, que va ser destruïda, així com oficines de mitjans vinculats al grup. A més va deixar la població, calculada en 1,8 milions d'habitants, en la foscor en atacar i inutilitzar l'única central elèctrica de la franja, que després de resultar incendiada va suspendre la seva activitat. Segons va explicar una font del ministeri d'Infraestructures de la franja, avions israelians van disparar contra un tanc d'emmagatzematge de combustible a les instal·lacions de la planta. Responsables de la companyia elèctrica van advertir que la planta "va quedar inútil" i va deixar de produir electricitat en un territori on només el 20 % de la població gaudia de quatre hores diàries de subministrament. A més, diverses línies elèctriques procedents d'Israel també van resultar danyades durant l'ofensiva, i eleven l'alerta sobre la situació d'emergència humanitària de la població i amb el risc que l'escassetat d'energia afecti l'efectiva prestació de serveis mèdics d'urgència. Les sirenes van seguir sonant a regions del sud d'Israel per alertar de l'arribada coets disparats per milícies palestines.

D'altra banda, tot i els rumors d'un possible alto el foc, el moviment islamista Hamàs va negar que hagi arribat a un acord perquè les milícies a Gaza se sumin a un alto el foc de 24 hores prorrogable a 72, segons l'anunci fet poc abans a Ramallah pel secretari general del Comitè Executiu de l'OAP, Yaser Abed Rabo. "La declaració d'Abed Rabo sobre que Hamàs ha acceptat un alto el foc de 24 hores no és certa, i no reflecteix la postura de la resistència", va dir Abu Zuhri en un missatge enviat als mitjans. "Considerarem un alto el foc quan Israel s'hi comprometi també i tinguem garanties internacionals", va afegir.

El portaveu islamista es referia a l'anunci que va fer ahir a Ramallah el secretari del Comitè Executiu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) que les faccions palestines havien acceptat la proposta de cessar les hostilitats durant 24 hores, que es podrien prorrogar 48 més, segons una petició de l'ONU. Segons Abed Rabo, la proposta va ser presentada "després d'establir contactes i consultes amb els germans de Hamàs i la Gihad Islàmica", els dos grups armats més significatius a la franja de Gaza. "Totes les faccions ens preparem per a un alto el foc immediat i una treva humanitària de 24 hores (...). També hi ha una proposta de l'ONU per estendre aquesta treva 24 hores més", havia dit Rabo, segons una informació difosa a través de l'agència oficial palestina Wafa.