Dos avions de guerra dels Estats Units van disparar ahir bombes guiades amb làser contra peces d'artilleria dels gihadistes de l'Estat Islàmic (EI), al nord de l'Iraq, segons el Pentàgon.
L'acció militar va tenir lloc menys de dotze hores després que el president dels Estats Units, Barack Obama, autoritzés l'ús de la força per protegir els seus compatriotes a Arbil, capital del Kurdistan iraquià, així com l'enviament d'ajuda per a desenes de milers de desplaçats que han fugit de l'avanç gihadista.
El portaveu del Pentàgon, l'almirall John Kirby, va assegurar que abans del bombardeig, l'artilleria d'EI havia disparat contra les forces kurdes que defensen aquesta ciutat, "on hi ha personal nord-americà".
"El president va dir clarament que els Estats Units seguirà emprenent l'acció militar directa contra EI quan els seus membres amenacin el nostre personal i les nostres instal·lacions", va afegir l'almirall Kirby.
Nacions Unides va informar que estava "preparant urgentment un corredor humanitari per permetre als que ho necessitin escapar de les àrees sota amenaça", va indicar en un comunicat el representant especial de les Nacions Unides a l'Iraq, Nickolay Mladenov.
Malgrat els bombardejos, els gihadistes va continuar les seves accions militars, i ahir van fer un nou pas en controlar la presa de Mossul, la més gran del país, mentre reforcen les seves posicions.
En un altre extrem de la zona sota el seu control, l'EI era ahir a punt de conquerir l'aeroport militar d'Al Tabaqa, al nord de Síria.
Milers de fugitius
El bombardeig contra les posicions d'EI va tenir lloc hores després del començament d'una operació del Pentàgon per auxiliar desenes de milers de persones que han fugit dels gihadistes cap a una muntanya al nord-oest de l'Iraq, que va començar la matinada passada, hora local.
Segons informacions procedents de l'Iraq, hi ha gairebé 200.000 desplaçats, majoritàriament yazidites kurds i cristians, que van fugir els últims dies de l'ofensiva d'EI, que estan aïllats a la muntanya Sinyar, al nord de l'Iraq, amb necessitat d'aigua, menjar, refugi i medicines, el que ha generat una emergència humanitària.
El govern iraquià havia demanat l'ajuda dels Estats Units per atendre aquests desplaçats i, pel seu compte, va dur a terme també vols per a la descàrrega de subministraments, segons un funcionari del Pentàgon.
"Els Estats Units no pot mirar cap a una altra banda" quan s'està forjant un genocidi i existeixen els recursos militars per impedir-ho, va dir Obama en la seva intervenció de la nit de dijous.
La decisió d'intervenció d'Obama suposa un gir important en la seva política exterior, ja que havia defensat la idea de no intervenció militar al país després de la retirada de les tropes nord-americanes a final del 2011, encara que en tot moment ha rebutjat la idea d'enviar-hi de nou tropes de combat terrestres.
A l'Iraq hi ha uns 700 soldats nord-americans, dels quals 450 protegeixen les instal·lacions de l'ambaixada i oficines americanes prop de l'aeroport de Bagdad, i la resta opera com a assessors militars de les forces del govern iraquià.
L'Administració Federal d'Aviació (FAA) dels Estats Units va prohibir ahir a les aerolínies del país sobrevolar sobre l'Iraq a causa del perill que representa la situació que es viu al país àrab, sumit en combats amb els gihadistes d'Estat Islàmic
Diverses companyies, com la turca Turkish Airlines, l'alemanya Lufthansa i l'austríaca Austrian Airlines van anunciar que suspenien els seus vols a i des d'Arbil, la capital del Kurdistan iraquià. British Airways va informar que ha suspès temporalment el pas dels seus vols per l'espai aeri iraquià.
Hollande fa costat a Obama
El president de França, François Hollande, va recolzar els bombardejos nord-americans sobre les posicions de les milícies d'Estat Islàmic (EI) al nord de l'Iraq i va cridar la Unió Europea (UE) a "exercir un paper actiu" en resposta la "catastròfica" situació.
"La comunitat internacional no pot quedar-se sense reaccionar davant les amenaces que representen els avanços d'aquest grup terrorista, per a la població i per a l'estabilitat, no només de l'Iraq sinó de tota la regió", va declarar Hollande en un comunicat.
En la mateixa nota, el president francès es va congratular de la decisió del seu homòleg nord-americà, Barack Obama, d'"autoritzar atacs aeris selectius contra l'Estat Islàmic".
"França examinarà amb els EUA i amb el conjunt dels seus socis les accions que es podrien dur a terme amb l'objectiu d'aportar conjuntament tot el suport necessari per posar fi al sofriment de la població civil", va afegir.
