El Grup Sumarroca va rebre contractes per 285 milions d´euros en l´etapa Pujol

La policia examina les empreses de Carles Sumarroca per presumpta connivència amb els fills de l'expresident català

12.08.2014 | 00:00
Carles Sumarroca fill, que actualment és al capdavant dels negocis familiars, en un acte recent
Carles Sumarroca fill, que actualment és al capdavant dels negocis familiars, en un acte recent

La confessió de Jordi Pujol ha tret a la llum els negocis que es feien al seu voltant. I les investigacions policials han posat en el punt de mira la relació amb un dels empresaris més pròxims a l'expresident català: Carles Sumarroca i Coixet. Dues de les seves principals empreses, Teyco i Emte, consten com a adjudicatàries de concursos d'obres de la Generalitat de Catalunya des del 1982 i figuren entre les deu més destacades. Només amb les obres que es publiquen al DOGC, les dues empreses sumen més de 285 milions d'euros (47.000 milions de pessetes) entre 1982 i el 2003. És a partir del 1992 quan les dues societats comencen a figurar entre les més recurrents en l'obra pública dels àmbits de l'ensenyament i sanitari. Van ser deu anys molt profitosos. Aquestes empreses, a banda del sector privat, també han treballat per a ajuntaments i consells comarcals. Una altra empresa del grup, General LAB -anàlisis clíniques- està també molt introduïda en l'àmbit sanitari, tant el públic com el concertat.
Carles Sumarroca i Coixet és el fundador del hòlding empresarial que avui gestiona el seu fill, Carles Sumarroca Claverol, però també és cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya juntament amb l'expresident català Jordi Pujol.
Les primeres obres destacades que es van adjudicar a Teyco tenen a veure amb l'àmbit sanitari. Concretament s'adjudica la contractació de les obres d'instal·lació d'un nou Servei de Bacteriologia a la Vall d'Hebron. Posteriorment també es va encarregar del remodelatge del Servei d'Urgències i de la construcció d'un nou edifici al mateix centre sanitari. Els anys següents, segons el DOGC, s'observen moltes obres més en aquest equipament sanitari de Barcelona. Emte, dedicada a instal·lacions elèctriques, va rebre adjudicacions de diferents departaments tot i que el seu primer contracte amb la Generalitat també va ser en l'àmbit sanitari, una UTE precisament amb l'empresa germana, Teyco. Però Teyco no fa només obra nova. Durant els anys del govern Pujol va aconseguir contractes en la rehabilitació d'escoles i l'adequació als nous sistemes educatius tant de l'EGB, al principi dels anys 80, com posteriorment, amb l'arribada de la LOGSE, per fer centres de primària i instituts de secundària.
Hi ha adjudicacions de totes les característiques: per concurs, directes, urgents, etcètera. Emte es va endur bona part de les adjudicacions que afectaven l'edifici del Palau de la Generalitat. O també per adjudicació directa, la instal·lació elèctrica i l'enllumenat al Palau Robert en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1988 i 1992 per un total de 15 milions de pessetes d'aleshores. Resulta curiós veure com s'adjudica pel sistema negociat d'urgència la realització dels treballs necessaris per a la posada en marxa d'un hospital. L'import era de 67 milions de pessetes de l'any 2000.
Les intervencions en l'àmbit sanitari i educatiu van anar augmentant, com la resta del conjunt de la seva activitat a partir del 1991. Les adjudicacions comencen a disparar-se: aquell any Teyco rep obres per 5,7 milions d'euros, mentre que Emte, 1, 4 milions d'euros. L'any olímpic, el 1992, es canvien els papers i és Teyco qui guanya concursos per poc més d'un milió d'euros, mentre que Emte rep 3,3 milions d'euros públics.
És destacable com l'arribada de l'euro i el boom de la construcció van modificar preus. Mentre l'any 1989 la Generalitat va adjudicar la nova construcció de l'IES La Llagosta per 38 milions de pessetes, uns 233.660 euros, en l'últim mandat la construcció d'un nou IES costava a la Generalitat entre 3 i 4 milions d'euros, com el cas de l'IES Roquetes, que Teyco es va adjudicar l'any 2000 per 3.029.234 euros.
Així, el 1999 les dues empreses van facturar conjuntament més de 40 milions d'euros. Malgrat haver multiplicat per 10 la seva facturació a la Generalitat, el rècord d'adjudicacions encara havia d'arribar. Més de 70 milions d'euros li va atorgar el govern Pujol en obres en el seu darrer any de mandat. El 2003, Teyco va aconseguir concursos per valor de més de 30 milions, mentre que Emte va superar els 40 milions d'euros.

Dues etapes
La facturació de Teyco i Emte va ser més aviat modesta durant la dècada dels vuitanta. La Generalitat s'estava reconstruint, les competències anaven arribant de mica en mica i els Pressupostos de la institució encara eren esquifits. El primer salt es produeix iniciada la dècada dels noranta. La Generalitat ja executa més obra pública. Es dóna la coincidència que les investigacions policials situen en aquell període la irrupció en escena de Jordi Pujol Ferrusola. El segon gran salt és durant l'últim mandat de Jordi Pujol. Ja el 1999, any de les eleccions que van enfrontar Pujol i Maragall, les dues empreses assoleixen xifres rècord d'adjudicacions. El 2003, últim any del govern de CiU abans de l'arribada del tripartit, Teyco i Emte facturen 71 milions d'euros en adjudicacions de la Generalitat, fet que suposa quasi el 30% del total que van obtenir dels seus contractes amb el Govern català des de la recuperació de l'autogovern.
Poc abans de convocar-se les eleccions del 2003, Emte obté un dels grans contractes de la seva història en una UTE amb quatre empreses més: 151 milions d'euros entre les cinc per l'"execució conjunta de la redacció del projecte i execució de les obres Sistemes de Comunicació de la línia 9 del Metro", l'obra que tants maldecaps va donar al tripartit i al govern següent de CiU, encara inacabada. També hi ha diverses adjudicacions amb les eleccions del 2003 ja convocades o celebrades. Algunes acaben sent publicades en el DOGC amb firmes d'alts càrrecs del tripartit. El nombre d'adjudicacions del 2003 és el més quantiós de tots els governs Pujol, sobretot en l'últim semestre de l'any. La conselleria d'Obres Públiques, dirigida per Felip Puig, i l'Institut Català de la Salut van ser dels més actius en aquest tram final del govern de Jordi Pujol.

Empreses investigades
Aquestes dues empreses són investigades perquè presumptament haurien posat a nom dels fills Pujol diverses propietats sense que consti cap pagament per part de la família de l'expresident. Segons un informe policial publicat pel diari ABC, Sumarroca hauria traspassat accions i béns a Jordi, Josep, Oleguer i Pere Pujol Ferrusola. Sumarroca hauria transferit "de manera opaca i a través de societats patrimonials" diferents actius milionaris. El primer traspàs s'hauria fet el 20 de desembre del 2004, just un any després que Jordi Pujol deixés de ser president de la Generalitat. A més, Emte, societat de la família Sumarroca, està sota sospita pel suposat pagament de comissions il·legals. Segons la policia, va pagar a una de les empreses de Jordi Pujol Ferrusola 278.000 euros el 2005 per assessories que, segons la policia, serien "fictícies". A l'informe que la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) ha remès al jutge Pablo Ruz s'explica que Carles Sumarroca i Coixet va fer pagaments regulars a Jordi Pujol ?Ferrusola durant més de sis anys vinculats a la liquidació de comissions il·legals, segons sospita la policia. Les primeres transferències es van ordenar a partir del 2004, però no van acabar, com es coneixia fins ara, el 2008. Va haver-hi ingressos ?almenys fins al 2011, segons les ?noves dades, a raó d'una mitjana de 150.000 euros anuals. Així,, la xifra total s'eleva a 878.000 euros. Emte al·lega que no pot justificar aquestes transferències pel "temps transcorregut". La ?companyia va comunicar a la ?policia que no guarda les factures.
La policia també investiga una finca a Urús, a la Cerdanya, dividida en dues parts, una propietat d'Oriol Pujol i l'altra de Sergi Alsina, excompany de feina de la dona de Pujol i també imputat en el cas de les ITV. L'empresa que va vendre la finca és Teyco.

L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema