Pajares, un sacerdot dedicat a les missions i els malalts durant 18 anys

A Libèria, precisament, va ser on va passar els últims set anys de la seva vida, en concret, a l'hospital San José de Monròvia, on el passat dia 2 havia mort d'ebola el seu director, el germà Patrick Nshamdzea.

De 75 anys, Pajares, el mitjà de cinc germans, havia nascut a La Iglesuela, una petita localitat de tan sols 500 habitants, que està situada al nord-oest de la província de Toledo i que havia visitat per última vegada el juny passat.

Al seu poble tenia previst tornar a la fi d'aquest mes o a principis de setembre. La seva idea era tornar per aquestes dates a Espanya per quedar-se on el destinessin i continuar la seva labor.

Era membre de l'Ordre Hospitalària de San Juan de Dios (OHSJD) des dels 12 anys i els qui el coneixen no escatimen elogis sobre ell.

"És molt estimat per tots, li tenim molta estima i ha ajudat sempre als altres", són algunes de les paraules que li segueixen dedicant els seus paisans.

Des que es va conèixer que estava afectat d'ebola, el petit municipi toledà vivia amb una barreja de preocupació i esperança la situació del sacerdot perquè -diuen- era "una persona meravellosa".

La tranquil·litat d'aquest petit poble s'ha vist alterada en els últims dies per un tràfec de periodistes, fotògrafs i càmeres de televisió.

Al poble, un municipi d'uns 500 habitants en el qual tots es coneixen i són com una gran família, no escatimen elogis per al seu paisà.

"És un bon home, una persona estupenda, molt estimat per tots, ha fet molt bé", són algunes de les paraules que li han dedicat a Miguel Pajares els seus veïns, que es mostraven visiblement afectats, i alguns fins i tot amb llàgrimes als ulls, en conèixer la seva malaltia.

Miguel Pajares va estudiar Infermeria, després es va ordenar sacerdot i ha estat 18 anys de missions en diferents països, entre ells, Irlanda, Ghana o Libèria.

Els últims set anys de la seva vida els va passar en aquest últim país africà, a l'hospital San José de Monròvia, on va morir d'ebola el seu director, el germà Patrick Nshamdzea.

Tres dies després de la mort de Nshamdzea, les anàlisis van confirmar els pitjors presagis: Pajares també havia resultat infectat.

El religiós va manifestar el seu desig de tornar a Espanya per rebre una atenció sanitària adequada: "M'agradaria perquè tenim molt mala experiència amb el que ha succeït aquí. Aquí estem abandonats. Volem anar a Espanya i que ens tractin com a persones, com Déu mana", va afirmar Pajares en declaracions a Efe.

Amb veu molt feble i entretallada, el religiós mostrava el seu desig de ser traslladat a Espanya, atès que es trobava "francament malament".

A primera hora del matí del dia 7, el sacerdot, el primer europeu a estar infectat per la malaltia, va arribar a Espanya en un avió de l'Exèrcit de l'Aire que va aterrar a la base aèria de Torrejón d'Ardoz a primera hora del matí.

Va ser traslladat a l'hospital Carlos III de Madrid, al costat de la monja d'origen guineà i passaport espanyol, Juliana Bohi, que malgrat no estar contagiada va ser traslladada amb les mateixes mesures d'aïllament.

Els dos pacients van ser conduïts a un edifici del complex hospitalari a la planta sisena del centre, completament aïllats, assistits i controlats per dos metges, quatre infermeres i quatre auxiliars per torn, i el corresponent personal de suport.

El sacerdot presentava al principi una "situació clínica estable", segons indicava el primer informe mèdic facilitat després de la seva arribada al Carlos III, i la religiosa es trobava en "molt bon estat general".

L'estabilitat en l'estat del religiós ha estat la tònica en els últims dies, la qual cosa havia estat interpretada per part de la família de Miguel com un pas endavant en la seva lluita contra l'ebola.

Els familiars estaven esperançats que el tractament experimental que li estava sent subministrat des de dissabte passat aconseguiria resultats positius.