La Unió Europea (UE) va acordar donar suport a l'enviament d'armes per part dels seus països membres, per decisió individual, a les forces kurdes del nord de l'Iraq que lluiten contra els gihadistes de l'Estat Islàmic (EI), va informar el ministre alemany d'Afers Estrangers, Frank-Walter Steinmeier. Els Vint-i-vuit van acordar una posició comuna i, en aquest sentit, van celebrar "la decisió d'estats membres individuals de respondre positivament a la petició de les autoritats regionals kurdes d'enviament de material militar urgentment", segons les conclusions aprovades ahir pels ministres comunitaris.
Steinmeier va explicar que va haver-hi un "llarg debat" sobre aquesta qüestió i que hi ha hagut opinions diferents entre els estats membres, degut en alguns casos a "situacions constitucionals" i en altres a "problemes de capacitat". Les conclusions establien que l'enviament de material militar "es realitzarà segons la capacitat i lleis nacionals dels estats membres i amb el consentiment de les autoritats iraquianes".
Els principals líders iraquians van donar els primers passos cap a la reconstrucció política del país, després de la convulsa sortida del primer ministre, Nuri al-Maliki, que deixa un país dividit i amenaçat pel gihadista Estat Islàmic. La seva sortida va ser rebuda amb alleugeriment no només per la minoria sunnita i els kurds de l'Iraq, sinó fins i tot pels propis polítics xiïtes que fins fa poc li havien donat suport. Per això, els primers senyals de distensió no es van fer esperar, encara que el camí que li espera a Haidar al-Abadi fins a formar un nou executiu que representi tots els iraquians és qualsevol cosa menys senzill. Almenys onze persones van morir i altres 40 van resultar ferides en bombardejos al nord de l'Iraq, mentre que l'Estat Islàmic va executar vuit persones, una d'elles davant d'una mesquita xiïta a la província de Diyala, a l'est del país.
El radical Estat Islàmic ha prohibit estudiar les assignatures de filosofia i química als col·legis de primària i secundària de la ciutat siriana de Raqa (nord) i ha establert un "pla islàmic" per als centres educatius.
Els partits mouen fitxa
Precisament ahir, els principals líders iraquians van fer els primers passos cap a la reconstrucció política del país, després de la convulsa marxa del primer ministre, Nuri al-Maliki, que deixa un país dividit i amenaçat pel gihadista Estat Islàmic. Envoltat pels dirigents de la seva coalició Estat de Dret, Al-Maliki va anunciar la nit de dijous la seva renúncia al càrrec i el seu suport al primer ministre designat, Haidar al-Abadi, del seu mateix partit. "No seré la causa del vessament de la sang iraquiana", va dir Al-Maliki, conscient del seu minvant suport dins de les seves pròpies files i de les seves escasses possibilitats de vèncer la batalla judicial que havia emprès per mantenir el càrrec.
La seva sortida va ser rebuda amb alleujament, no només per la minoria sunnita i els kurds de l'Iraq, sinó fins i tot pels mateixos polítics xiïtes que fins fa poc ho havien donat suport. Per això, els primers senyals de distensió no es van fer esperar, tot i que el camí que li espera a l'Abadi fins a formar un nou executiu que representi a tots els iraquians és qualsevol cosa menys senzill.
