Arriba a l'entrevista vestit amb bermudes, niki de Lacoste i xancletes Adidas. Encara que està de vacances a Eivissa, acaba de reunir-se amb un representant d'una de les seves empreses a l'illa. Confessa que no para ni tan sols aquests dies.

Rajoy va anunciar fa uns dies la millora de les xifres de l'atur i dels afiliats a la Seguretat Social. Bancs, l'FMI i el mateix govern milloren les previsions del PIB per a aquest any. Espanya ja va bé?

Va millor del que anava fa uns anys. Les nostres previsions de fa sis mesos eren molt pitjors que les actuals. Ningú suposava llavors que a final d'any pogués créixer l'ocupació malgrat aquesta pujada de l'1,2% del PIB. Però queda molt camí per recórrer.

Potser pugi per tant contracte precari.

El contracte a temps parcial és norma a Europa. A Holanda és el 50%. A Alemanya, el 26%. Aquí, el 16%. Queda, doncs, molt recorregut. És millor el contracte a temps parcial que l'indefinit? No. Tots volem contractes a temps complet i indefinits, però perquè les coses vagin molt bé han de passar abans per anar bé.

I si les coses ja van bé, no seria hora de pujar salaris o prosseguirà la devaluació salarial?

Vam cometre un gravíssim error en els anys 2008 i 2009, quan amb decreixements molt importants del PIB els salaris van pujar tres punts per damunt de l'IPC. Vam ser l'únic país europeu que ho va fer. Va ser un error estratègic, el qual el 2012 vam capgirar quan patronal i sindicats, tot i adonar-se'n tard, van acordar una moderació durant els tres anys següents. Perquè és preferible moderar salaris que destruir llocs de treball. La moderació ha anat molt bé per tornar a greixar i engegar l'economia. Quan aquesta comenci a funcionar i tinguem creixements del PIB serà el moment que comencin a pujar els salaris, però en els sectors que ja tinguin beneficis i creixin.

I quan creu que passarà?

Ja passa. En els nous convenis col·lectius hi ha una mitjana de creixement del 0,5%. Al final, la realitat del dia a dia posa les coses al seu lloc.

A la tardor comencen a negociar de nou amb els sindicats.

Tindrem tres mesos per davant. Hi ha marge per arribar a un acord, sóc optimista.

Els collaran?

Però abans discutíem de cinc o sis punts, mentre que ara discutim de dècimes. I per dècimes no anem a fracassar.

Cal desregularitzar encara més el mercat laboral?

Des de l'Estatut dels Treballadors, en els anys 80 fins avui hem fet 36 reformes. En falten moltes més; l'objectiu final és que les coses reals siguin les legals. A Espanya tenim massa legislació i molt complicada, no adaptada al temps actual. No té res a veure un negoci d'hostaleria d'avui amb un de fa 20 anys. Ni la fabricació de cotxes actual amb la de fa dues dècades. I cal adaptar-se al que volen els clients: si desitgen que treballem més dissabtes i diumenges, el conveni de l'hostaleria haurà d'incloure aquesta possibilitat.

Abans de començar l'entrevista comentava que fa temps va manar fabricar el cap de la nina Barbie a la Xina perquè li costava unes cinc vegades menys que a Espanya. Vostè segueix externalitzant la producció per estalviar costos?

Hi ha coses que es poden i coses que no. Hi ha sectors que han hagut d'externalitzar perquè aquí no eren competitius, com el tèxtil, el calçat, les joguines... Però hi ha altres en què ens fem forts a Europa, com els tecnològics. Cal apostar per això, per la formació, l'educació, el talent. Aquesta és la clau de l'Europa del futur.

No li resulta dolorós contractar treballadors xinesos o de Bangla Desh mentre a Espanya hi ha cinc milions d'aturats?

Sí, però al final fas el necessari perquè la teva empresa subsisteixi. Si en un mercat globalitzat i liberalitzat a tot el món les oportunitats de fabricació estan on sigui, has d'anar allà. El mateix amb les oportunitats de venda. Ja no contemplem només el mercat espanyol, i aquesta és la gran gesta de la nostra economia durant els últims anys. Aquest any hi haurà a Espanya 150.000 empreses exportadores, quan el 2006 n'hi havia 100.000 menys.

Fa un any vostè va proposar treure aquests "privilegis" als treballadors indefinits. Encara no sé a quins privilegis es refereix, i menys des de fa un parell d'anys.

Un xaval jove que entri a treballar avui normalment té un contracte temporal i una indemnització zero. En canvi, un que fa 20 anys que treballa en una empresa té una indemnització important de 45 dies per any. En un lloc no hi ha res i en un altre n'hi ha força. Serem capaços de reequilibrar això per aconseguir un mercat més uniforme? Les coses no es poden fer d'un dia per l'altre. Hauríem de fer un projecte amb una previsió de deu o vint anys per adaptar la realitat al dia a dia. Intentem que tots els contractes siguin indefinits. Per això, els indefinits actuals haurien d'evolucionar cap a la baixa. En canvi, els que no tenen cap dret haurien d'evolucionar a l'alça.

La filòsofa Victòria Camps comentava fa uns dies que no tots els beneficis de les empreses han de revertir en l'interès corporatiu, sinó que cal pensar en el bé de tots i establir-lo per lle". Fixi's que no ho diu Pablo Iglesias.

Camps va ser diputada del PSOE durant diversos anys. Tant de bo hagués fet llavors una proposta similar que tingués l'acord de tothom. Les propostes cal fer-les quan un està a la plaça. Li tinc un respecte important, a Victòria Camps, que també va dir que hem de començar a explicar que el diner no és infinit i per tant cal començar a controlar i avaluar els serveis públics. En això hi estic radicalment a favor. Veient algun nou hospital amb milers de metres quadrats em pregunto si algú ha avaluat el seu cost i manteniment i si calia.

Què senten els empresaris davant el fenomen Podem: pànic o motivació?

És aire fresc, gent que puja al terreny polític i que ara ens haurà d'explicar les seves propostes. Per exemple, les que parlen que tots ens jubilem 10 anys abans, que cobrem el doble de pensions o que hi hagi una pila de serveis nous. I els ingressos? El món és com és. Qui no vol més serveis d'educació o de sanitat? Tots volem més, però hi ha el que hi ha. El que hem de fer és no malgastar el que hi ha. Però encara hi ha un percentatge molt important de malbaratament en aquest país que cal combatre.

Creu que l'auge de Podem repercutirà en un canvi en les propostes econòmiques del PP i el PSOE?

Això de Podem és un fenomen que es repeteix en tots els països. A Itàlia, amb el Partit Cinc Estrelles; a França no és normal el percentatge de vots aconseguit per Marine Le Pen... Passa igual a tot arreu perquè la societat europea està cansada, fastiguejada, es pregunta si això no podria funcionar millor. El que cal fer és gestionar les coses molt millor. La millora de la gestió serà la pròxima gran revolució.

A França acaben de reduir de 20 a 13 les seves regions per estalviar costos. Això, a Espanya, sembla missió impossible.

Espero que a França deixin al primer ministre Manuel Valls fer aquestes reformes, entre d'altres coses, perquè serviran d'esperó a la resta de països. La gran revolució l'han fet a Itàlia amb el canvi al senat, que es reduirà a 100 persones. A Espanya s'haurien de retallar les estructures. Hi ha 8.000 ajuntaments. Hauríem de veure com es poden reduir consistoris, diputacions, autonomies i també l'estructura de l'Estat central. Hem traspassat unes 2.000 competències a les autonomies però es manté la mateixa estructura de l'Estat. En Sanitat està pràcticament repartit tot, però el ministeri té unes estructures encara importants. El mateix en Educació. Ens ho hauríem de fer mirar.

Però no es fa res. Es parla molt però al final tot segueix igual.

És molt difícil quan no hi ha majories fortes i potents en els parlaments.

Però el PP té ara majoria absoluta.

Però no en les autonomies ni en tots els ajuntaments. Per això hauria d'arribar-se a grans acords dels principals partits nacionals. Per això és bo que hi hagi dos grans formacions. Els grans avenços s'aconsegueixen amb el compromís dels grans partits. Primer cal explicar a la societat per què es fa i que aquests canvis no tindran efectes immediats, sinó que serà dur. Les reformes són dures, ja que trenques quantitats de statu quo que perjudiquen molts grups. Ja ho deia Milton Friedman: és la tirania dels statu quo, de grups que no volen perdre la seva ganga encara que tot pogués funcionar millor.

La confessió de Pujol afectarà el procés independentista?

Això de Pujol m'ha produït pena, molta pena. Per a la societat era un referent, tant per als seus, els de CiU, com per a la resta de partits. Però enfront de la corrupció, tolerància zero. No sé si influirà en tot aquest procés. La situació a Catalunya és complexa. El Govern català ha posat en marxa un procés que des del punt de vista de la legislació espanyola no sembla legal. Caldrà buscar com es pot capgirar una cosa que probablement sigui declarada il·legal. I en això estem. Tenim les fases. Hi haurà la llei de consultes, després el Tribunal Constitucional decidirà sobre això, i després caldrà veure quins passos cal fer per sortir d'aquest embolic en què estem ficats.

Pocs empresaris catalans parlen clar. De fet, després del que acaba de dir no tinc clar si vostè dóna suport o no la consulta.

Jo estic a favor de la legalitat. Però quan em pregunten si m'agrada votar, responc que m'encanta. M'agradaria viure a Suïssa com un cosí meu, que em diu que va a votar allà cada 15 dies. A mi m'agradaria, ja que és un tipus de democràcia molt directa i participativa, però estem aquí preparats per fer alguna cosa similar? L'assumpte de les consultes és fantàstic, però el primer que cal fer són lleis i consensuar-les al màxim. Després, tirar endavant. El que hem fet a Catalunya és engegar un procés massa ràpid sense tenir la comuna aquiescència de tothom a Catalunya i de tothom a la resta d'Espanya i d'Europa.

Vostè votaria? I, en cas de votar, què votaria?

Primer m'haurien de dir si és legal o no.

Suposem que és legal.

Uf, són moltes suposicions. A mi m'agrada votar per tot, donar la meva opinió de tot. Però estic preparat per opinar de tot sense saber-ne les conseqüències positives o negatives? Em preocupa que el Banc Central Europeu m'adverteixi que el finançament del sistema financer a Catalunya seria zero en cas d'independència. O que no es pogués seguir usant l'euro. O que ens convertiríem en alguna cosa semblant a Andorra o Sant Marino. Aquesta sèrie de qüestions ningú me les ha explicat, ni les seves conseqüències positives ni les negatives. Estem improvisant massa. Amb coses tan importants cal donar més informació a la gent.

Amb el pa no s'hi juga.

Clar que no. Parlem de coses molt serioses. Cal fer les coses en un marge legal i si pot ser sense ficar-nos en embolics sense necessitat.

Vist el cas de Pujol, potser tenia raó Pasqual Maragall quan va dir que el problema de CiU era el 3%?

No sé si tenia raó. L'inconvenient és que conec molt Pujol i Maragall. Tinc molta estima a tots dos. Independentment d'aquesta declaració de Pujol, d'aquest suïcidi polític, li tinc estima personal, malgrat que hem tingut diferències d'opinió importants. Igual amb Maragall.

Alguna vegada li han demanat aquest 3%?

No, afortunadament. El meu avantatge és que el meu treball amb les administracions ha estat pràcticament nul, estan orientades a altres sectors.

Els ministres d'Economia de la UE (l'Ecofin) han demanat a Espanya que rebaixi les cotitzacions socials i que compensi la pèrdua d'ingressos amb pujades de l'IVA i d'impostos mediambientals per accelerar, així, la creació de llocs de treball.

I el govern ja ha anunciat que les rebaixaria. Són les més altes en comparació de la resta de països, amb l'excepció de França, on una de les primeres mesures de Manuel Valls ha estat precisament rebaixar les cotitzacions socials. Però ho anem a demanar ara a Espanya amb el dèficit que tenim? Els empresaris sumem i restem. I veiem que en una situació de dèficit no podem demanar això, encara que ens agradaria. Els empresaris som realistes.

És partidari de reduir l'IVA turístic, com han reclamat insistentment els empresaris de les Balears per guanyar competitivitat?

És important que no hi hagi aquestes diferències entre uns i altres, que uns apliquin el 10% i altres el 21%. L'important és clarificar i que no hi hagi diferències de tracte dins del propi sector. El que em demanen els empresaris d'hostaleria és que es redueixi tot l'IVA al 10%.