França es prepara per estrenar nou govern, després de la dimissió sorpresa de l'executiu presentada ahir pel primer ministre socialista, Manuel Valls, al president François Hollande, que li ha encarregat formar un nou equip "en coherència" amb les orientacions que ell ha definit per al país.

L'executiu format per Valls a l'abril, després de la derrota socialista a les eleccions municipals, es va trencar després d'un agitat cap de setmana en què el ministre d'Economia, Arnaud Montebourg, i el d'Educació, Benoît Hamon, van criticar la política d'austeritat econòmica del govern i van demanar un gir radical.

Montebourg va justificar ahir la seva sortida de l'executiu per "les polítiques d'austeritat absurdes" que s'apliquen a França i a Europa, i que segons els seu parer estan agreujant la crisi. En una declaració sense preguntes, llegida just després de reunir-se amb Valls, el ministre va dir que durant els dos anys que ha estat a l'executiu, havia tractat de convèncer Hollande de "rebutjar per al nostre país les respostes excessives", i que com no ho ha aconseguit, "els resultats hi són. França està parada i la desocupació continua la seva progressió". "Se sap -va afirmar- que les polítiques d'austeritat, de pujades d'impostos o de reducció de la despesa pública decidides pels governs són ara les causes de la prolongació i l'agreujament inútil de la crisi" a Europa.

Valls, cada vegada més a prop en els sondejos d'Hollande, que bat el rècord del president més impopular de la Cinquena República, ha de consolidar en poques hores un equip sense fissures que defensi el criticat pla de retallades pressupostàries de 50.000 milions d'euros en tres anys. Un pla que preveu congelar pensions, salaris de funcionaris i certs serveis públics; finançar 30.000 milions d'euros de reducció de cotitzacions patronals i complir amb el compromís de dèficit de França amb la Comissió Europea del 3% del producte interior brut l'any 2015, en harmonia amb la política que impulsala cancellera alemanya, Angela Merkel.

Canvi de timó necessari, segons alguns líders del primer partit de l'oposició, la Unió per un Moviment Popular, convençuts que aquesta crisi portarà els socialistes a perdre la majoria parlamentària i a haver de convocar eleccions prematurament.

La diputada ultradretana europea, Marine Le Pen, presidenta del Front Nacional, el partit més votat a França a les eleccions europees de maig, va demanar la dissolució de l'Assemblea, per "donar la paraula als francesos" que, assegura, són contraris a la "submissió a la Unió Europea".

En plena erupció governamental, Hollande va mantenir ahir la seva agenda del dia, centrada en la commemoració del 70 aniversari d'Alliberament de París dels nazis a la Segona Guerra Mundial.

Mentrestant, Valls, a la recerca del seu nou govern, rebia successivament tots els ministres dimissionaris, incloent-hi Montebourg, i altres personalitats polítiques, després d'haver-se reunit una hora amb Hollande a l'Elisi, poc abans que es divulgués el comunicat anunciant la dimissió del govern.

La nota va arribar a les redaccions poc després que Montebourg digués a l'emissora Europe1 que no tenia cap intenció de deixar el seu lloc pel sol fet de participar en el que ell va dir considerar un debat obert sobre el futur econòmic del país.

Aquest dissabte, en l'entrevista a Le Monde que ha acabat destruint el primer executiu de Valls, Montebourg instava a deixar en segon pla la reducció del dèficit públic a qualsevol preu, a "alçar la veu" a "la dreta alemanya" deMerkel, que "ha imposat a tot Europa la política d'austeritat", i alertava del "greu risc de deflació" a la zona euro. L'endemà, Hamon demanava també a Hollande que deixés de seguir les consignes de Merkel i estimulés l'oferta en lloc de retallar la despesa, per així reactivar el poder adquisitiu dels consumidors.

Montebourg, llicenciat en Dret i en Polítiques, hispanoparlant i pare de dos fills, ha estat la veu més clara de l'executiu gal contra l'austeritat promulgada per la Comissió Europea i contra la política monetària del Banc Central Europeu, que, segons la seva anàlisi, ha propiciat un euro molt car que dificulta les exportacions franceses.

Tercer en les eleccions primàries del seu partit per designar el candidat a les presidencials del 2012, darrere del victoriós Hollande i de Martine Aubry, va entrar al maig d'aquell any al govern d'Ayrault, amb qui ja es va enfrontar.